Irlanda és un país amb unes infraestructures esportives i d’allotjament que no permeten d’organitzar esdeveniments d’un format com un Mundial de futbol, una Eurocopa o uns Jocs Olímpics, i és per això que la decisió de la UEFA de fer un torneig amb diverses seus repartides arreu del continent per a l’edició 2020 de l’Eurocopa es va veure com una gran oportunitat per a acollir alguns partits d’aquesta competició.

I essent un dels mèrits a tenir en compte per a ser seu del torneig no haver organitzat mai res d’important, la candidatura dublinesa, amb el modern Aviva Stadium com a reclam principal, va ser una de les escollides; tanmateix, la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus va obligar a posposar la competició un any i malgrat que la situació encara no s’ha normalitzat del tot, aquest estiu la UEFA ha tirat pel dret i ha procedit amb l’Eurocopa 2020, això sí, limitant la capacitat als estadis en funció de les restriccions vigents al país en qüestió, però amb un mínim del 25% dels seients ocupats.

En aquest sentit, les restriccions a Irlanda són de les més fortes del continent fins al punt que la UEFA va decidir de substituir Dublin per Sant Petersburg en tres partits de la fase de grups i pel londinenc Wembley en un partit de vuitens, que un cop acabada la primera ronda ha resultat ser l’Anglaterra - Alemanya, un autèntic xoc entre dos clàssics del torneig que es disputarà dimarts vinent i que, sense virus, hauria posat el nom de Dublin davant una audiència massiva, a banda de deixar uns quants milions d’euros a l’economia local, sobretot tenint en compte la proximitat i les múltiples connexions de transport amb Anglaterra.

Un dubte que no es podrà resoldre arran del trasllat del partit a Londres és a qui haurien animat els irlandesos amb entrada per al matx: històricament hi ha hagut una forta animadversió cap a Anglaterra i a manca de triomfs d’Irlanda, les seves derrotes sempre eren motiu de satisfacció, però cada vegada hi ha més gent que es mostra indiferent, probablement perquè bona part dels afeccionats al futbol irlandesos segueixen equips de la Premier i tenen simpatia per alguns dels integrants de la selecció anglesa; a més, després que Irlanda hagi deixat enrere el subdesenvolupament econòmic d’antany, molts han deixat de culpar Anglaterra de tots els seus mals.