Irlanda és un país amb una infraestructura hotelera que no li permet d’optar a ser la seu d’esdeveniments multitudinaris com una Copa del Món de futbol o uns Jocs Olímpics i és per això que, o bé s’ha de conformar amb competicions de petit format que només atrauen desenes de milers de visitants forans o bé ha de presentar una candidatura conjuntament amb altres països, darrerament, amb les tres nacions de l’illa veïna, amb qui té projectes a quatre bandes, com organitzar una Eurocopa o un Mundial de Rugbi.

I ahir, Catherine Martin, ministra de Turisme, Cultura, Arts, Gaeltacht, Esports i Mitjans, va anunciar que uniran esforços amb el Nord perquè Irlanda sigui l’escenari de Le Grand Départ, és a dir, l’inici del Tour de França, idealment l’edició del 2026 o del 2027. En aquest sentit, la setmana passada, Martin va reunir-se a Belfast amb el seu homòleg al Nord, Gordon Lyons, i van estar d’acord que un esdeveniment així seria un autèntic revulsiu per a la castigada indústria turística de l’illa, que després d’una pandèmia de dos anys que l’havia deixada a la corda fluixa, ara, quan ja començava a aixecar el cap, és víctima de la crisi del cost energètic.

En el comunicat anunciant la candidatura Nord-Sud, la ministra Martin ha assegurat que l’experiència conjunta entre la República i el Nord a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius multitudinaris, la cooperació entre les dues administracions en el camp de la promoció turística de tota l’illa mitjançant l’ens conjunt Tourism Ireland, el paisatge i l’amabilitat dels irlandesos vers els visitants, resumida perfectament en el lema céad míle fáilte -expressió gaèlica que vol dir cent mil benvingudes-, seria una combinació d’ingredients perfecta per a crear un esdeveniment increïble.

Per la banda del Nord, el ministre Lyons ha afirmat que assegurar-se les primeres etapes d’una prova com el Tour de França seria una oportunitat fantàstica per a la regió a l’hora promocionar-se com a destinació turística, a banda d’ampliar el currículum com a organitzadors d’esdeveniments d’aquestes característiques, amb una llista que inclou l’inici del Giro d’Itàlia l’any 2014, que després de dues etapes al Nord, a la tercera ja va fer via cap a Dublin, amb victòria a l’esprint per a l’alemany Marcel Kittel.

De tota manera, no seria la primera vegada que la ronda francesa comença a Irlanda puix que ja va ser així en l’edició del 1998. Aquell any, els ciclistes van pedalar per les carreteres irlandeses durant tres etapes: la primera, una contrarellotge individual de 5,6 km a Dublin guanyada pel britànic Chris Boardman; la segona, 180 km amb sortida i arribada a la capital, però passant pel Wicklow Gap -de tercera categoria-, en què va guanyar el belga Tom Steels; finalment, la darrera etapa a l’illa van ser els 205 km entre Enniscorthy (Comtat de Wexford) i Cork, passant per Carrick-on-Suir (Comtat de Tipperary), la vila natal de Seán Kelly, i en què es va imposar el txec Ján Svorada. D’altra banda, al Tour d’aquell any, als Camps Elisis parisencs hi va arribar amb el mallot groc el malaguanyat ciclista italià Marco Pantani, més conegut com el Pirata.

The island of Ireland intends to pursue a joint North-South bid to host the opening stages of a future #TourDeFrance@gordonlyons1 and I have discussed this on a number of occasions over the past year pic.twitter.com/YHznbweI0w

— Catherine Martin TD (@cathmartingreen) October 19, 2022