Hi ha qui diu que Dublin és un Londres en petit i veient els autobusos de dues plantes -els double deckers-, el riu creuant la ciutat i els núvols d’un color gris amenaçador, doncs potser és una mica veritat. I en cas que hi hagués dubtes, la tradicional cursa de rem entre les universitats d’Oxford i de Cambridge al Tàmesi també té la seva rèplica dublinesa, més concretament entre el Trinity College i la University College Dublin, la UCD, amb un Liffey amb marea alta d’escenari privilegiat.

Enguany se celebrava la 73a edició de la Colours Boat Races i els cignes que nedaven tranquil·lament pel riu han tingut una mica de companyia, amistosa durant la fase d’escalfament, però que han hagut de sortir cames -o ales- ajudeu-me durant la competició, no només per la presència dels remadors sinó també per les barques de motor que seguien la cursa de prop.

La competició es divideix en quatre duels: dos de masculins i dos de femenins, amb dues categories, novells i sèniors; amb tot, al timó de les quatre embarcacions només hi havia dones, un fet força habitual i és que no són tan corpulentes i alleugeren el pes de l’embarcació, que té una longitud de seixanta peus, o divuit metres.

La banda del riu per on passaria cadascú es va decidir el passat cinc de març mitjançant un sorteig fet amb llançament de moneda; en aquest sentit, cada embarcació sempre va per la mateixa banda i fins i tot, a cada pont amb arcs, hi ha una lletra, N de nord i S de sud, que indica el camí a la timonera.

La primera cursa, coneguda com a Trofeu Sally Moorhead i que es disputa d’ençà del 2005, ha engegat a dos quarts d’una del migdia i ha enfrontat les novelles del Trinity -de negre- amb les de la UCD -de blau cel- i ha acabat amb victòria de les primeres.

El segon duel, la Dan Quinn Shield, que es disputa d’ençà del 2004, enfrontava els novells de les dues universitats i el resultat ha estat el mateix: victòria per als del Trinity.

Tanmateix, a la categoria sènior, les dones de la UCD han retallat la distància imposant-se a la Corcoran Cup, creada l’any 1980 i que va posar fi al monopoli masculí a la competició.

Tenint en compte que hi havia un interval de mitja hora entre duel i duel, els espectadors que hi havia a la línia d’arribada han passat el temps fent coreografies, més o menys treballades, amb la música que els posaven els organitzadors.

El DJ ha aturat la música quan ha estat l’hora del plat fort de la jornada, la categoria sènior masculina, coneguda com a Gannon Cup, que amb setanta-tres edicions és, amb diferència, la més antiga. La cursa ha estat molt disputada amb un frec a frec al llarg de tot el recorregut i amb crits d’ànim constants -Come on Trinity! i Come on UCD!- dels espectadors que s’ho miraven des de les ribes del Liffey. Finalment, la victòria ha estat per als de la UCD, que retallen la distància en el còmput històric de la competició, que el Trinity ha guanyat en 37 ocasions i la UCD, en 35.

En el global del dia, empat a dos entre les dues universitats, amb victòria per als joves del Trinity i per als sèniors de la UCD.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV.