En una reunió que va tenir lloc ahir, el Comitè Central de la GAA va decidir de permetre l’ús del Croke Park de Dublin i del Casement Park de Belfast en cas que la candidatura conjunta a cinc bandes entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda i el Nord per a l’Eurocopa 2028 sigui finalment la triada per la UEFA. Al paquet també hi ha el dublinès Aviva Stadium que és, amb diferència, el més modern de l’illa.  

La GAA té un ampli ventall de normes -les rules-, algunes de les quals força curioses, com la quaranta-dos, que prohibeix de practicar esports estrangers als seus estadis, sobretot futbol i rugbi -considerats massa britànics per als puristes. Amb tot, de tant en tant fa els ulls grossos, com ja va ser el cas durant la construcció de l’Aviva Stadium -antigament conegut com a Lansdowne Road- durant el període 2007-2010, i fins i tot abans, permetent que s’hi practiqués boxa i futbol americà, que no són gens britànics.

En aquella ocasió, del 2007 al 2010, les seleccions de futbol i de rugbi van jugar al Croker i una de les jornades més sonades va ser la del 24 de febrer del 2007, quan en un partit del Sis Nacions, Irlanda va imposar-se a Anglaterra per un contundent 43-13. Els dies previs al partit hi havia hagut molta tensió, sobretot pels qui recriminaven als anglesos els fets ocorreguts al mateix estadi i que són coneguts com a Bloody Sunday: aquell dia, el 21 de novembre del 1920, l'exèrcit britànic va disparar contra els espectadors que hi havia a l’estadi i va causar catorze víctimes mortals.

Finalment, no va passar res de destacable i el públic, a banda de cantar l’Amhrán na bhFiann i l’Ireland’s Call amb molta emoció, amb les mítiques llàgrimes de Jerry Flannery, va respectar de manera escrupulosa el God Save the Queen.

D’altra banda, el fet d’omplir el Croke Park a cada partit va reobrir el debat sobre si s’hi hauria de jugar més sovint i és que la seva cabuda de 82.300 seients és molt més alta que no pas la de l’Aviva, amb 51.711, per la qual cosa hi hauria més gent que podria presenciar els partits in situ i també es faria més caixa.

Òbviament, un dels estadis que més es beneficiarà de formar part de la candidatura a cinc bandes serà el Casement Park, que ja fa anys que presenta un estat ruïnós. La inversió prevista per a convertir-lo en un estadi amb cara i ulls i amb 34.000 seients és de cent deu milions de lliures esterlines, tot i que amb l’augment dels costos de construcció, la xifra final podria ser molt més alta.