El Derry City és l’únic equip de la lliga irlandesa de futbol que continua viu a les competicions europees, més concretament a l’Europa Conference League, després del clàssic de cada estiu, és a dir, el fracàs absolut del gros dels equips de la League of Ireland a les rondes classificatòries, amb l’agreujant que els irlandesos no aprofiten el fet que la seva lliga es juga en anys naturals -de febrer a octubre- i en principi, a l’estiu haurien d’estar molt més rodats que no pas els equips que acaben de començar la pretemporada.

Tornant al Derry City, a mesura que avança la competició -aquesta ja és la tercera ronda- els partits atrauen més afeccionats i a fi de mantenir uns estàndards de seguretat, la UEFA apuja el llistó amb relació a les condicions dels estadis, fet que obliga alguns equips irlandesos a disputar els partits en estadis d’altres llocs, com el dublinès Aviva, en cas que s’esperi l’assistència de molts espectadors, o el també dublinès Tallaght Stadium, que només pot encabir vuit mil persones -ideal per a equips petits-, però que, d’altra banda, és el més modern de tots els de la lliga irlandesa.

De fet, és al Tallaght Stadium on dijous vinent els de Derry jugaran el partit de tornada contra els kazakhs del Toboy Kostanay i és que l’estadi Ryan McBride Brandywell, la casa dels nord-irlandesos, que té 3.700 places, no compleix les ja més estrictes condicions requerides per la UEFA per a un partit d’aquestes característiques.

En un primer moment el club va pensar que, per proximitat geogràfica, el Windsor Park de Belfast seria la millor alternativa, tanmateix, la UEFA ho ha descartat adduint que un equip només pot jugar en un estadi de la seva jurisdicció futbolística, és a dir, en aquest cas, de la Lliga d’Irlanda, i és per això que els de Derry jugaran al Tallaght Stadium, un estadi on els Candystripes juguen dues vegades a l’any quan s’enfronten al Shamrock Rovers, que hi juga de local.

Així doncs, els unionistes més radicals podran estar tranquils i no hauran de veure el Windsor Park, on juga la selecció d’Irlanda del Nord i que s’omple de parafernàlia i càntics probritànics, ple d’afeccionats predominantment republicans. Curiosament, l’equip femení del Derry City juga a la lliga nord-irlandesa, per la qual cosa, a diferència del masculí, si disputés alguna competició europea, ho podria fer al Windsor Park.

El cas de l’equip masculí del Derry City és força rar a Europa -llevat del Mònaco o l’Andorra- i és que durant molts anys va jugar la lliga nord-irlandesa; amb tot, va passar disputar la lliga irlandesa a partir de la temporada 1985-1986 després de molts anys sent obligat a jugar els partits com a local a Coleraine, a uns quaranta quilòmetres de Derry, a fi d’evitar problemes al voltant del seu estadi durant els anys de plom dels Troubles.

Foto original