El catorze de setembre, en una de les sales del National Museum of Ireland, situat a l’antiga caserna militar de les Collins Barracks, va engegar l’exposició GAA: Gent, Objectes i Històries, definida així per la seva comissària, la doctora Siobhán Doyle:

Explica la història de la Gaelic Athletic Association des d’una nova perspectiva mitjançant objectes, fotos i imatges d’arxiu. Tothom és benvingut al Museum a veure l’exposició i alhora a compartir les seves històries a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it..

Entre l’ampli ventall d’objectes hi ha un vestit de tweed, un producte tèxtil de llana teixit a mà, que va utilitzar la jugadora Maeve Gilroy als anys sexanta durant la reeixida dècada per a l’equip de camogie -o hurling femení- d’Antrim. El vestit il·lustra que llavors, la tradició i els costums primaven per sobre de la comoditat i que, clarament, no té res a veure amb les samarretes actuals.

També hi ha l’estic -o hurl- que va fer servir Michael Collins quan vivia a Londres abans de tornar a Irlanda per a lluitar per la independència del país. O una protecció d’ulls molt rudimentària d’una època molt llunyana que contrasta amb un casc modern o la icònica gorra de Brian Cody, l’entrenador de hurling més llorejat de la història, amb onze finals de l’All Ireland guanyades amb Kilkenny.

L’exposició també mostra l’evolució de l’sliotar, és a dir, la pilota que hom fa servir a hurling i del qual hi ha un exemplar del segle XV, que va passar de ser fet amb pèls de vaca, quan encara mancaven centenars d’anys per a la fundació de la GAA, actualment l’organització més important del país en l’àmbit esportiu, al cuir dels sliotars d’ara.

Pel que fa al material fotogràfic penjat a les parets, les imatges i el text que les acompanyen donen a conèixer algunes modalitats derivades dels esports gaèlics, com el Poc Fada, que consisteix a colpejar la pilota amb estic el més lluny possible i fer cinc quilòmetres amb el nombre més baix de cops, o el Rounders, un joc semblant al beisbol que fou molt popular a les presons durant els períodes revolucionaris. Una altra foto revela la irrupció dels esports gaèlics a l’audiovisual, com és el cas de l’actor Paul Mescal a la sèrie Normal People.

També hi ha tres plafons on apareixen els equips guanyadors de les finals de l’All Ireland, que revelen que alguns ja fa molt de temps que van viure els seus anys de glòria i d’altres que viuen el seu millor moment. O la pràctica dels esports gaèlics a ultramar, tant per part de la diàspora com pels qui estan interessats en aquest joc.

I un clàssic que no podia mancar és la melodia que sona al Sunday Game de la televisió pública RTÉ els dies de partit: la cançó Jägerlatein del compositor James Last, que va deixar de sonar el 2004, però que la pressió popular va fer tornar el 2008.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV