Liffey - Dublin, ciutat de molts derbis i d’estadis atrotinadíssims

Dublin, ciutat de molts derbis i d’estadis atrotinadíssims

El derbi entre Shelbourne i Shamrock Rovers al Tolka Park / Foto: Liffey

Hi ha ciutats que tenen dos equips a la categoria màxima de la lliga de futbol, per la qual cosa, quan hi ha un derbi, tothom sap qui juga. Tanmateix, Dublin té quatre representants a la Premier Division: el Bohemian FC -els Gypsies, del barri de Phibsboro-, el Saint Patrick’s Athletic -St Pats, d’Inchicore-, el Shamrock Rovers -Hoops o Rovers, de Tallaght- i el Shelbourne -Shels, de Drumcondra. Així doncs, quan hi ha un derbi s’ha d’especificar el nom dels equips involucrats perquè, altrament, amb tres combinacions possibles, només amb la paraula derbi hom no pot saber qui juga.

A més, tenint en compte que la lliga irlandesa es disputa a quatre voltes, cosa que s’explica pel fet que només hi ha deu equips i si només juguessin dues voltes, la competició duraria divuit setmanes, el nombre de derbis es multiplica per dos respecte al que seria habitual en lligues a dues voltes. Els números de la temporada 2024: doncs vint-i-quatre derbis, un darrere l’altre.

I la temporada passada, també hi havia els universitaris de la UCD -que van perdre la categoria-; així doncs, la meitat dels equips de la Premier Division eren de Dublin, cosa que feia augmentar el nombre de derbis fins a quaranta, és a dir, el 22,2% de tots els partits de la competició. Si a això hi afegim els partits que no són derbi, però que es juguen en un estadi de Dublin, la concentració de matxs a la capital és un altre tret característic de la lliga irlandesa

A més, en alguna ocasió, no volíeu derbi? Doncs dos derbis! Com ha estat el cas de la segona jornada de lliga -disputada divendres passat- en què el Shelbourne va rebre el Shamrock Rovers -campió vigent- al Tolka Park, amb victòria local per 2 a 1, i el Saint Patrick’s Athletic va rebre el Bohemian al Richmond Park, amb victòria visitant gràcies a un gol de penal al minut 85, xutat per Jordan Flores.

Pel que fa als estadis, només se salva el Tallaght Stadium, el feu del Shamrock Rovers, que a banda de ser el més modern i amb una estètica més normal, és el de més cabuda, amb 10.000 espectadors. Els altres tres comparteixen moltes coses i només una no és dolenta: el nom acaba amb Park -Dalymount Park, Richmond Park i Tolka Park.

Algunes de les característiques d’aquests tres estadis:

- Atrotinadíssims i caient a trossos: els tres. Hi ha el projecte de fer un nou Dalymount Park amb tota mena de modernitats que, en principi, compartirien Bohemian i Shelbourne. El Tolka Park, feu del Shelbourne, desapareixeria i al seu lloc construirien habitatges.

- Cap de les quatre graderies és igual: els tres.

- Encaixonats a la trama urbana sense espai al voltant: els tres.

- Pals situats entre la gespa i la graderia, tant els que sostenen l’enllumenat com els que sostenen la tribuna (quan hi ha tribuna), dificultant la visió: Richmond Park i Tolka Park.

- Un riu els voreja: Richmond Park -el riu Camac- i Tolka Park, que és esquivat pel riu Tolka després de fer un gir de noranta graus que ja ha causat més d’una inundació, com la del 1954 (tweet a sota).