En molts centres d’ensenyament d’Irlanda, els esports que practica el gros dels escolars són el hurling -o camogie, si és femení- i el futbol gaèlic, és a dir, les dues modalitats de la GAA -la Gaelic Athletics Association; a més, qui practiqui o digui que vol jugar a alguna altra cosa, sobretot esports d’origen britànic, com el futbol o el rugbi, és condemnat a l’ostracisme i assenyalat als passadissos de l’escola.

Així doncs, el hurling i el futbol gaèlic monopolitzen bona part de l’activitat esportiva a Irlanda, per la qual cosa, les altres disciplines tenen menys practicants del que seria normal, provocant que els esportistes irlandesos no destaquin gaire en les competicions internacionals, com campionats mundials, europeus o Jocs Olímpics. A més, tenint en compte que els esports gaèlics només es juguen a l’illa, no s’organitza cap Copa del Món o campionat internacional en què Irlanda pugui guanyar alguna cosa.

Un altre problema és l’econòmic i és que el govern no destina gaires diners per a donar suport als atletes, a banda que, fins no fa gaire, les instal·lacions d’entrenament no han estat les més adequades o fins i tot no existien; de tota manera, durant els darrers anys la situació en aquest camp ha millorat força amb el desenvolupament de l’Sport Ireland Campus, a Abbotstown (Dublin 15), un conglomerat multiesportiu a semblança d’un centre d’alt rendiment. De fet, això ja ha començat a notar-se en esports com l’atletisme, en què els esportistes irlandesos han començat a millorar posicions.

Tornant a la GAA, segons ha afirmat Ian O’Riordan, redactor d’esports a l’Irish Times, al programa Lunchtime Live de l’emissora de ràdio Newstalk, la Gaelic Athletics Association és l’elefant a l’habitació, és a dir, un problema que veu tothom, però del qual no en vol parlar ningú a fi d’evitar d’obrir la capsa de Pandora o de ferir sensibilitats.

O’Riordan compara Irlanda amb Nova Zelanda -amb una població similar- i explica que durant el darrer cicle olímpic, és a dir, els quatre anys de preparació per a uns Jocs, els kiwis hi van posar 150 milions d’euros, un import molt lluny dels 60 o 70 d’Irlanda. Amb tot, O’Riordan reconeix que a l’hora dels resultats la cosa va com va i no sempre es guanyen més medalles per haver invertit més diners.

Font addicional: Newstalk