El Tolka Park, feu del Shelbourne FC, al barri de Drumcondra, és un estadi molt atrotinat que cau a trossos, però, d’altra banda, hom el podria considerar com una autèntica icona de la cultura i de la història del futbol a Irlanda. En aquest sentit, d’ençà del 1924 l'estadi ha estat un pilar bàsic en la vida cultural i les tradicions esportives de la ciutat de Dublin.

A més, ha estat un pioner en coses que avui són ben normals: l’any 1953 s’hi va disputar un partit amb enllumenat artificial, tota una novetat a la República; l’any 1997 fou la seu del primer partit televisat de la Lliga d'Irlanda i el 1999 va ser el primer estadi d’aquesta lliga on tots els espectadors eren asseguts, tot i que en aquest aspecte, ara s’ha tornat enrere en el temps.

D’altra banda, el Tolka Park és i sempre ha estat un actiu molt important per al futbol irlandès i per a la comunitat local atès que al llarg dels anys el seu terreny de joc ha estat la casa de diversos equips, com el Drumcondra FC, el Home Farm, el Shamrock Rovers -que ara juga al Tallaght Stadium- i d’ençà del 1989, del Shelbourne, que ha tingut alts i baixos, però que actualment és líder destacat de la lliga. També ha estat un lloc on ha regnat la diversitat i ha acollit partits de futbol masculí i femení de totes les categories i competicions.

Igual que el Dalymount Park -feu del Bohemian FC- i el Richmond Park -feu del St Patrick’s Athlectic-, els altres estadis dublinesos de primera divisió, juntament amb el Tallaght Stadium, el Tolka Park té quatre graderies i totes quatre són diferents:

- Una de les laterals ocupa tota la llargada del camp, força baixa -sense gaires files- i protegida amb una coberta arrodonida.

- Un dels gols, per als afeccionats visitants, tots drets, com si estiguessin castigats.

- L’altra graderia lateral, només coberta a la zona central, que és on hi ha els seients; a la resta no s’hi pot estar, és a dir, que queda buida. En aquesta graderia és on hi ha els afeccionats més sorollosos, animats i que encenen bengales, el fum de les quals queda retingut per la coberta, que fa baixada cap al camp.

- A l’altre gol hi ha una graderia, que només ocupa la meitat de l’amplada del camp, que ja no es fa servir i d’on s’han retirat tots els seients. A sota hi ha els vestidors i quan els jugadors surten al camp, allò sembla una mica l’aeroport de Gibraltar, puix que es talla el pas als vianants. Aquí es permet de romandre darrere de la tanca, a tocar del camp, i hi ha qui fins i tot hi sopa tot mirant el partit. Bon profit!

Entre les graderies laterals i la zona de gespa hi ha els pals amb l’enllumenat i les columnes que sostenen la tribuna, cosa que dificulta la visió del públic. L’estadi està situat en un lloc amb risc elevat d’inundació atès que el Tolka l’esquiva amb un revolt de noranta graus i en alguna ocasió, el riu baixava tan ple i amb tanta força que ha acabat tirant pel dret, tot i que ara hi ha la mitja graderia que no s’utilitza, que fa com una mica de protecció.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV