Amb la victòria sobre el combinat escocès per 1 a 0, Irlanda va guanyar ahir la primera edició de la Copa de les Nacions Carling. Carling és una marca de cervesa i les “nacions” que hi participen són la República d’Irlanda, Irlanda del Nord, Escòcia i el País de Gal·les. L’últim torneig que havia guanyat va ser el Triangular Islandès el 1986.

A diferència d’altres èpoques com a final dels vuitanta amb el pseudo-irlandès Tony Cascarino i a principi d’aquest segle amb Roy Keane, en aquest moment la selecció irlandesa de futbol no desperta gaire passió entre els afeccionats. A la final hi van assistir uns 20.000 espectadors, ni la meitat de l’aforament total de l’Aviva Stadium.

A més, les notícies més destacades d’aquest torneig han estat extraesportives; les més comentades són la poca disponibilitat d’alguns jugadors irlandesos a jugar amb la selecció del seu país i la interpretació de l’himne nacional britànic abans del partit entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord.

Aquest darrer és un tema que podria generar polèmica en el futur. Quan es juga el Sis Nacions a Dublin, a més de l’Ireland’s Call, també sona l’himne de la República d’Irlanda malgrat que hi ha jugadors que són d’Irlanda del Nord. Així doncs i per la mateixa regla de tres, hi ha qui diu que si Irlanda jugués un partit a Belfast, a més de l’Ireland’s Call també hauria de sonar el God Save the Queen.