Després de les dues primeres jornades del Sis Nacions d'enguany el partit d'ahir entre Irlanda i Anglaterra havia estat definit com el més determinant per a començar a aplanar el camí del campió, per la qual cosa la victòria del Quinze del Trèvol els acosta una mica més al Grand Slam (guanyar tots els partits) i sobretot a guanyar el torneig.

El partit d'ahir, disputat en un Aviva Stadium ple a vessar, va començar amb un domini absolut del quadre verd, que durant els primers nou minuts va tenir una possessió del 95% i va anotar dos cops de càstig de la mà de Jonathan Sexton, ja recuperat dels seus xocs amb Bastareaud fa dues setmanes en el matx contra França. Sexton va tornar a ser una màquina anotadora transformant 4 cops de càstig, només en va fallar un, i una conversió.

Els 3 punts que hi havia a la casella anglesa del marcador a la mitja part eren un fidel reflex del joc dels de la Rosa, que només van anotar mitjançant un drop goal (xut a pals amb joc obert, no a pilota aturada) de George Ford. Ford va ser l'únic anotador dels anglesos amb dos cops de càstig transformats als 58 i 67 minuts; en va fallar un des de mig camp a la primera part. Als anglesos se'ls va veure una mica innocents, probablement per la manca d'experiència en aquest tipus de partits en ser un equip amb moltes cares noves, i només Vunipola va demostrar tenir galons.

La jugada que va gairebé sentenciar el partit va ser la protagonitzada per Robbie Henshaw, que recollint la pilota a l'aire a passada de Conor Murray va fer un assaig que posava el marcador 17-3; la posterior conversió de Sexton va eixamplar encara més l'avantatge, 19-3. Durant els darrers vint minuts els anglesos hi van posar una mica d'orgull però els dos cops de càstig transformats per Ford i alguna aproximació a la línia de 22 verda no van posar en perill en cap moment la victòria irlandesa.

Ara queden dos partits lluny de Lansdowne Road; a priori l'escull més difícil de superar en el camí cap al Grand Slam serà la visita al Millenium Stadium de Cardiff i és que malgrat que de cara a la galeria i per motius històrics el màxim rival d'Irlanda sempre ha estat Anglaterra, amb el País de Gal·les hi ha una guerra soterrada que fa que els partits contra els del Drac siguin els que més trampa tenen. La darrera jornada serà a Murrayfield, on probablement Escòcia lluitarà de valent per evitar la cullera de fusta, el “trofeu” simbòlic que es dóna a l'equip que perd tots els partits.

URL curta: ves.cat/mb6-