Salari mínim de la lliga de futbol: 430 euros setmanals

Quan hom parla dels salaris que es paguen a les principals lligues de futbol europees, el més habitual és parlar de xifres amb molts números, però la lliga irlandesa és una altra història molt més modesta; en aquest sentit, l’Airtricity League, que sobreviu com pot totalment eclipsada per la Premier League anglesa, veu com estiu rere estiu els seus equips acostumen a caure eliminats durant les primeres rondes classificatòries de les competicions europees contra rivals desconeguts, fet que il·lustra perfectament el baix nivell de la lliga i que podria explicar-se per la precarietat en què viuen molts jugadors.

Tanmateix, això podria canviar durant la temporada 2023 després que durant els darrers mesos, la Federació Irlandesa de Futbol (FAI), sindicats de jugadors i clubs de diverses divisions hagin negociat una millora de les condicions laborals, havent acordat que, a partir de la temporada vinent, es fixarà el salari mínim setmanal per als jugadors de vint anys cap amunt en 430 euros, un import que en alguns casos suposarà més que doblar el salari als qui fins ara cobraven menys en els clubs més modestos. Fent números, si es paguen 430 euros setmanals durant cinquanta-dues setmanes, el salari mínim anual serà de 22.360 euros.

D’altra banda, els jugadors professionals a temps parcial hauran de cobrar un mínim setmanal de 130 euros, amb l’afegitó que se’ls haurà de pagar des de l’inici de la pretemporada fins al trenta de novembre, és a dir, que rebran el mateix tracte que els professionals a temps complet, acabant així amb la pràctica duta a terme per alguns clubs de només començar a pagar a l’inici de la temporada oficial o de no pagar durant l’aturada a mitja competició; bàsicament, que ara tothom cobrarà, pel cap baix, durant onze mesos.

Òbviament, la nova mesura afectarà de manera dispar els equips irlandesos; per exemple, els clubs més forts econòmicament, principalment els que juguen a la categoria màxima, la Premier Division, no haurien de notar cap canvi, però a la categoria de plata, la First Division, bona part dels clubs són més modestos i solen treballar amb jugadors professionals a temps parcial o fins i tot amateurs, per la qual cosa hi podria haver equips que, a fi de reduir costos, retallessin plantilla, deixant fora alguns jugadors que haurien romàs a l’equip si no s’haguessin aplicat les noves mesures del salari mínim.

Font: Irish Independent

Germanor futbolística

Un dels trets que millor definirien la lliga irlandesa de futbol és que no són gaires -la Premier anglesa acapara l’atenció de bona part dels afeccionats a aquest esport- i a més estan força mal avinguts, amb alguns partits d’alt voltatge, sobretot els derbis dublinesos, que acaben amb baralles entre afeccionats. De tota manera, de tant en tant també hi ha gestos d’esportivitat i germanor entre equips, com el protagonitzat per l’Sligo Rovers -coneguts popularment com els Bit O’Red-, que a fi de facilitar la tornada als afeccionats del dublinès Bohemian FC han canviat l’horari del partit de la vint-i-sisena jornada de l’Airtricity League, inicialment previst per a dissabte sis d’agost a les sis del vespre, però que es jugarà als Showgrounds d’Sligo a partir de tres quarts de cinc, fet que permetrà als afeccionats Gypsies de tornar amb tren cap a Dublin, atès que el darrer servei surt a les set.

 

Irlanda, país multiesportiu de constants contradiccions

Tot i fascinar-me la seva cultura i història, Irlanda és un país ple de contradiccions en diferents àmbits força pantanosos. Un d’ells és l’esportiu.

A Irlanda hi predomina aquella identitat tan arrelada en alguns llocs del món on el jardí del veí sempre és més verd que el propi. Alguns països van sobrats d’autoestima (no cal posar exemples), mentre que a d’altres en falta. Segurament, la història d’opressió viscuda a la República per part del Regne Unit explica, en part, aquesta conducta. D’això se’n diu el “grass is greener syndrome”. Un recurs sovint emprat a tall de queixa i resignació al qual també hi acostumem a recórrer a Catalunya.

Centrant-nos en el terreny que ens ocupa, Irlanda té una gran riquesa esportiva. S’hi practica el Gaelic football, el hurling, el camogie (hurling femení amb petits matisos), el rugbi i el futbol. El primer el podríem considerar el més autòcton i és una barreja entre futbol i rugbi que sovint acaba amb batusses a cops de puny entre jugadors dels dos equips, que posteriorment queden en no res en fer les paus al pub amb una bona Guinness. O dues.

Pel que fa a la lliga irlandesa de futbol (el que als Estats Units en diuen soccer), aquesta competició és majoritàriament menyspreada pels locals. Per Dublín s’hi veuen samarretes del Manchester United o del Liverpool, però costa més veure’n del Shamrock Rovers FC o del St. Patrick’s Athletic FC, entre d’altres. Sí, tornem a l’esmentat “grass is greener syndrome”. Els irlandesos van voler independitzar-se del Regne Unit ara fa un centenar d’anys, però la majoria dels seus ciutadans descuiden els clubs locals i continuen recolzant els gegants d’Anglaterra. Això pot ser degut al pes de les tradicions familiars o a la influència cultural, però per sobre de tot és una realitat que es percep en el dia a dia del país.

Els partits importants de Gaelic football i hurling es disputen a Croke Park, un estadi amb capacitat per acollir uns 82.300 espectadors. El recinte esportiu de la League of Ireland (la lliga de futbol) que pot reunir més afluència de gent és el Tallaght Stadium, on hi poden assistir 8.000 persones.

A la televisió, s’hi retransmeten partits de Gaelic football i hurling. Al carrer, s’hi veuen samarretes dels equips dels dos esports esmentats, però també de futbol. Això sí, d’equips d’Anglaterra. El mateix país que després la República sencera desitja amb totes les seves forces que perdi quan es tracta de donar suport a la selecció de futbol irlandesa (tornem a les esmentades contradiccions), la qual sí que disputa els seus partits en un estadi de categoria, l’Aviva Stadium (51.700 espectadors).

El futbol no és un esport minoritari a Irlanda. Les audiències a les nits de Champions League parlen per si soles, i els espais que dediquen els mitjans de comunicació a seguir l’actualitat dels clubs de la Premier League, també. La League of Ireland, per contra, sí que és una competició minoritària, sovint descuidada per part de la FAI (Football Association of Ireland).

Quins són els motius d’aquesta falta de cobertura mediàtica, més enllà dels mitjans especialitzats? No es tracta de falta de recursos. La ciutat de Dublín queda tenyida dels colors de dos equips diferents quan es juguen partits de Gaelic football i hurling i a Croke Park s’hi apleguen més de 80.000 persones. La manca de visibilitat de la League of Ireland és degut a la falta d’inversió per part de la FAI i les autoritats, no per falta d’interès de la gent. És la llei de l’oferta i la demanda. Els irlandesos veuen futbol gaèlic perquè a la televisió pública (RTÉ) en retransmeten els partits. De la mateixa manera que el seguiment de la selecció nacional de futbol és massiu, ja que s’ofereixen tots els enfrontaments en obert.

Aquesta falta d’inversió provoca la fuga del talent de la lliga local cap al Regne Unit. Els equips irlandesos no tenen res a fer davant el pressupost de clubs d’Anglaterra i fins i tot d’Escòcia (especialment de la tercera divisió anglesa, destí cada cop més freqüent per a les joves estrelles de la League of Ireland). No hi ha punt de comparació entre els recursos econòmics i les infraestructures d’uns i altres, al mateix temps que el potencial de seguiment podria ser semblant en cas de trobar-se en igualtat de condicions. La realitat, però, és que molts joves irlandesos continuen veient la lliga del seu país com un pont que els permeti de fer el pas al sistema de divisions del futbol britànic, o tal com en diuen ells mateixos, “get a move across the water”.

La manca de ressò i visibilitat no es deu al fet que els resultats esportius no responguin a les expectatives, ja que aquests parlen per si sols. En els últims onze anys, fins a tres vegades un equip de la League of Ireland ha disputat una fase de grups de l’Europa League, segona màxima competició europea per darrere de la Champions League, tot i haver de competir davant clubs d’altres països de dimensions geogràfiques semblants que tenen molts més recursos econòmics per accedir-hi. Ho va aconseguir el Shamrock Rovers FC el 2011 i també el Dundalk FC en dues ocasions (2016 i 2020), enfrontant-se a conjunts de renom mundial com Tottenham o Arsenal, respectivament.

En el cas del Dundalk FC, els resultats en els dos partits de l’any 2020 davant els Gunners van ser, evidentment, dues derrotes. Ara, dues desfetes més que dignes, per 3-0 a l’Emirates Stadium i 2-4 a l’Aviva Stadium. Tenint en compte que el valor de mercat de la plantilla de l’equip irlandès era de 2.2M€ i el del club anglès s’enfilava fins als 723.2M€, això demostra que les diferències al camp s’escurcen i que els petits també poden competir davant els grans, malgrat les immenses desigualtats.

La League of Ireland és una lliga espontània i carismàtica tot i el menyspreu general que rep per part de les autoritats locals, fet que s’aprecia amb la relació que hi ha entre els clubs, les seves respectives comunitats i els futbolistes. Els jugadors, tot i ser professionals, no viuen en cap bombolla. Es beuen una pinta amb els supporters al pub annex de l’estadi quan toca celebrar èxits esportius, saluden als aficionats quan es creuen amb ells pel carrer, i si cal, baixen del cotxe per fer-se una fotografia i xerrar una estona amb tu. D’això últim, per cert, en dono fe.

El que també defineix la League of Ireland és el característic ambient que es respira als estadis, amb rivalitats aferrissades i molta passió per part dels aficionats. Per aquest motiu, a les xarxes socials, la lliga a Irlanda es coneix amb el hashtag “#GreatestLeagueInTheWorld”. No és “the best one”, però sí que és “the greatest one”, segons la considera el seu fidel públic.   

El passat primer de juliol vaig assistir a Oriel Park per veure un partit de la League of Ireland entre el Dundalk FC i el UCD AFC. Els locals es van imposar per 3-0 a la segona meitat després d’una primera part soporífera acompanyada d’un ruixat considerable. Després, a la segona meitat, va sortir el sol i els gols van arribar. En acabar el partit, el meu amic Aran i jo vam anar a celebrar la victòria a un night club de la mateixa localitat després d’haver fallit en l’intent de pagar dues Guinness per cap, que els cambrers del pub annex a l’estadi del club ens van convidar pel fet de venir des de Barcelona a veure l’equip de la seva comunitat. Una altra cosa que no es pot negar dels irlandesos és la seva hospitalitat.

Al local hi vam anar acompanyats per en Danny O’Connell, un fidel aficionat dels “Lilywhites” amb qui la meva família i jo hi té una maca relació des de fa anys. Una amistat de debò generada a partir de l’admiració mútua i l’amor recíproc per uns colors, els “black and white”.

Quan portàvem una estona dins del local, em vaig disposar a anar al lavabo. Com que portava la dessuadora de l’equip local, un noi em va preguntar quin havia estat el resultat del partit. “3-0 Dundalk”, responc. “Oh, great. Who scored?”, va repreguntar. Vaig fer-li una breu crònica del partit al meu nou amic i vaig continuar degustant pintes en bona companyia.

L’endemà, abans d’agafar el tren de tornada cap a Dublín, vaig explicar-li l’anècdota a en Danny. La seva resposta segurament defineix a la perfecció la League of Ireland: “It takes a man from Barcelona to come to Dundalk to explain a man from Dundalk how Dundalk’s game went”. Malgrat que les paraules d’en Danny amagaven un cert regust amarg i ressentit, com si d’un col·lectiu marginat es tractés, vam somriure amb una rialla còmplice només a l’abast de ser entesa pels incompresos, aquells qui gaudeixen de la seva passió lluny dels focus.

Resum d'una lliga de futbol marcada per la igualtat

El passat 19 de novembre va finalitzar la darrera edició de la SSE Airtricity League Premier Division, la Primera Divisió de futbol a Irlanda.

El 1r classificat, a més d’esdevenir el campió de lliga, es guanya el dret a participar a les rondes prèvies classificatòries de la UEFA Champions League.

La 2a i 3a plaça permeten als clubs competir a les rondes prèvies classificatòries de la UEFA Europa Conference League, la 3a competició continental, per darrere de la UEFA Europa League. El 4t classificat també competirà a Europa sempre que no hi hagi un equip pitjor classificat a la lliga que guanyi la FAI Cup, la copa nacional. En cas que es produeixi aquest escenari, el campió de la FAI Cup participaria a la competició europea en detriment de l’equip que finalitzi en 4a posició.

El 9è jugarà una eliminatòria a doble partit davant el campió del Play-Off de la SSE Airtricity League First Division, la Segona Divisió irlandesa. Si el 9è classificat de la Premier Division en surt guanyador, es manté a Primera Divisió. Si el campió de la promoció d’ascens s’imposa, puja a la màxima categoria.

El 10è i últim classificat consuma el seu descens a la First Division.

Valoració equip per equip:

 

1er classificat: Shamrock Rovers FC (78 punts)

Els Hoops segueixen consagrant el seu domini a Irlanda guanyant el títol de lliga per segona temporada consecutiva. El conjunt d’Stephen Bradley es consolida d’aquesta manera com l’equip més potent del país en l’àmbit domèstic.

Una de les claus ha estat la regularitat mostrada en els seus resultats. Tot i tenir trams de temporada en què l’equip podia jugar molt millor pels jugadors amb qui compta a la seva plantilla, el caràcter guanyador que el seu entrenador ha impregnat als futbolistes els ha permès en moltes ocasions guanyar enfrontaments per la mínima i especialment en els minuts finals dels partits.

L’assignatura pendent que té el club de Tallaght és millorar les seves prestacions en competició europea. Aquesta temporada ha tingut un calendari més que assequible per classificar-se per a la fase de grups de la UEFA Europa Conference League i no ho ha sabut aprofitar, quedant-se a les portes.


2on classificat: St. Patrick’s Athletic FC (62 punts)

Els Saints han assolit la seva millor posició a la lliga des que van ser campions la temporada 2013. Després de moltes temporades instal·lat en la meitat de la taula, el club d’Inchicore ha firmat un curs excel·lent en què, de la mà del seu entrenador, Stephen O’Donnell, ha estat competint frec a frec amb el Shamrock Rovers fins passada la meitat de la temporada.

L’esprint final dels campions no ha tingut aturador, però així i tot, el St. Pat’s ha sabut mantenir el ritme competitiu i de resultats i no ha tingut massa problemes per mantenir la segona posició. El club tornarà a disputar competició europea 3 anys després.

Les destacades actuacions de jugadors com Matty Smith, Chris Forrester, Vítězslav Jaroš o Billy King, entre d’altres, ha permès a l’equip de Richmond Park arribar a la final de la FAI Cup, on s’enfrontarà al Bohemian FC.


3er classificat: Sligo Rovers FC (57 punts)

Els Bit O’Red han aconseguit finalitzar en una meritòria 3a posició després d’un any amb molts alts i baixos. Un espectacular inici de temporada va propulsar a l’equip del veterà tècnic Liam Buckley a la parta alta de la classificació, lluitant pel liderat amb el Shamrock Rovers i el St. Patrick’s Athletic.

El conjunt de The Showgrounds va quedar molt tocat anímicament després de ser eliminat de la primera ronda de la UEFA Europa Conference League a mitjans de temporada, i l’equip va estar acusant d’aquesta eliminació durant tota la segona meitat de curs.

L’acceleració final dels Bohs i el Derry City i el fet de registrar uns números molt pobres en comparació als de l’inici de temporada ha provocat moments de molts dubtes durant la segona volta, però finalment l’equip ha pogut mantenir la 3a plaça, posició que no ocupava d’ençà del 2013, just la temporada posterior a guanyar el títol de lliga. 


4rt classificat: Derry City FC (54 punts)

Amb cap punt sumat en les primeres 4 jornades de lliga, van saltar totes les alarmes a Derry. El club va decidir destituir Declan Devine per buscar la reacció d’un conjunt que comptava els seus partits per derrotes.

El seu successor, Ruaidhrí Higgins, ha aconseguit tornar a il·lusionar l’afició, redreçant el rumb de l’equip, traient-lo de la zona de descens, escalant posicions a la taula i portant-lo a lluitar per disputar competició europea. El creixement progressiu de l’equip al llarg de la temporada i els bons números dels Candystripes, que han acabat en un gran estat de forma, ha portat als nord-irlandesos a finalitzar el curs amb molt bones sensacions. A més, les incorporacions de Michael Duffy i Patrick McEleney, provinents del Dundalk, de ben segur que permetran al club de Brandywell ser un equip a tenir en compte de cara al curs vinent.

El Derry City participarà en la següent edició de la UEFA Europa Conference League sempre que el St. Patrick’s Athletic guanyi al Bohemians a la final de la FAI Cup, que es disputarà el 28 de novembre vinent a l’AVIVA Stadium.


5è classificat: Bohemian FC (52 punts)

Els Gypsies han tancat la temporada situats tot just en la meitat de la taula. Les expectatives a principis d’any eren molt altes, ja que l’equip de Keith Long venia de ser el subcampió del país. Malgrat un inici complicat i una temporada força irregular en l’àmbit domèstic, els de Phibsborough han tingut una participació destacada a la UEFA Europa Conference League i encara tenen la possibilitat de tancar l’any aixecant un títol.

La filosofia de club dels Bohs, acostumats a donar oportunitats a les joves perles del país que surten del seu planter, sumat a l’estil de joc combinatiu que proposa el seu tècnic, propicia que el conjunt de Dalymount Park sigui probablement l’equip amb millor tracte de pilota de la lliga. 

A falta de disputar-se la darrera jornada, els de North Dublin depenien d’ells mateixos per finalitzar en la 4a posició, però el seu empat a Sligo (1-1) i la victòria del Derry City a Oriel Park (1-2) ho ha impedit. Així i tot, guanyar la final de la FAI Cup davant els Saints permetria al club sumar la 8a copa nacional a les seves vitrines i disputar futbol europeu el 2022. 


6è classificat: Dundalk FC (48 punts)

Temporada de molt patiment amb final feliç per als Lilywhites. Tot i tenir el pressupost més alt de la lliga amb diferència, la mala gestió dins i fora del camp de PEAK6, l’empresa americana que fins ara tenia el 100% de l’accionariat del club, ha desmantellat una plantilla que venia de guanyar 5 de les últimes 6 lligues entre 2014 i 2019 i ha estripat completament tots els llaços que el club tenia amb la comunitat.

Tot i el sorprenent i bon paper tant a la UEFA Europa Conference League com fins i tot a la FAI Cup, on l’equip s’ha quedat a les portes de la final, ha estat un any de malson en què el conjunt de Vinny Perth ha estat lluitant per evitar el descens durant bona part de la temporada. La bona ratxa de resultats en el tram final, gràcies en gran mesura al retorn del públic als estadis, fet que ha convertit Oriel Park en un autèntic fortí, ha permès salvar la categoria i fins i tot acabar lluitant per una potencial plaça europea fins a la penúltima jornada.

PEAK6 ha venut el club a l’empresa local de tecnologia esportiva STATSports, amb Andy Connolly, antic propietari del club que havia fet la venda a l’empresa americana en acabar la temporada 2017, al capdavant de l’operació. D’aquesta manera, el club torna a mans locals, notícia que ha estat celebrada i molt ben rebuda a la localitat de Louth després d’un període de turbulència, d’incertesa i de moltes protestes per part de la massa social del club.


7è classificat: Drogheda United FC (44 punts)

Temporada que ha anat de més a menys per als Drogs, que després de quedar-se a les portes de l’ascens de forma consecutiva en les temporades 2018 i 2019, a la tercera va anar la vençuda i la temporada passada van recuperar la categoria que havien perdut el 2017. Aquest impuls els va permetre protagonitzar un gran inici de campionat.

De fet, la bona arrencada dels Boynesiders els ha permès passar moltes jornades a la zona noble de la taula, lluitant per la 4a plaça, i en definitiva, tenir un any còmode en el qual poder gaudir del seu retorn a la màxima categoria.

Així i tot, una mala dinàmica al tram final ha condemnat al club de Louth a passar angoixes d’última hora i a acabar la temporada patint més del compte per assolir la salvació. Malgrat tot, els mals resultats dels seus perseguidors han permès a l’equip de Tim Clancy sobreviure i mantenir el seu estatus de Premier Division de cara al curs vinent. 


8è classificat: Finn Harps FC (44 punts)

El conjunt dirigit per Ollie Horgan ha assolit, una temporada més, una lluitada i meritòria permanència que ha hagut de suar fins a la darrera jornada. La golejada per 5-0 davant el Longford Town ha permès al club de Donegal i a la seva afició acomiadar el curs amb una gran alegria.

Després de sumar 10 dels primers 12 punts en joc que va permetre a l’equip de Ballybofey situar-se com a colíder, empatat a punts amb el St. Patrick’s Athletic, el Harps va patir una davallada de resultats que va ensorrar totes les il·lusions de lluitar per quelcom més que la permanència, fins a tal punt de caure a la penúltima posició.

La resiliència i el caràcter dels jugadors, trets distintius d’un equip que és la viva personificació del seu carismàtic entrenador, han estat algunes de les claus per mantenir la categoria, després d’una intensa lluita amb el Waterford -i en menor mesura amb Dundalk i Drogheda- durant tota la segona volta del campionat.


9è classificat: Waterford FC (42 punts)

Els Blues no han pogut evitar acabar el curs en la 9a plaça i hauran de guanyar-se el seu lloc a la màxima categoria davant el UCD AFC, 3r classificat de la First Division, en la final del Play-Off. El partit es disputarà a Richmond Park el divendres 26 de novembre.

Un desastrós començament de temporada amb 12 derrotes en les primeres 14 jornades de lliga va deixar al club de la regió de Munster tocat de mort i enfonsat en l’última posició. Això, sumat a greus problemes extraesportius i de planificació de plantilla que van obligar l’equip a alinear el seu filial davant el Drogheda United per falta d’efectius en un partit que va finalitzar amb un humiliant 0-7 en contra a la jornada 10, feia indicar un desenllaç tràgic.

Malgrat aquest accidentat inici, l’arribada de Marc Bircham a la banqueta va suposar tota una bombolla d’oxigen, ja que els resultats van millorar de forma exponencial, amb una ratxa de 4 triomfs seguits inclosa. De fet, el Waterford ha firmat uns números de part alta en la segona meitat de temporada, però la seva pobra arrencada ha impedit assolir la permanència a la lliga regular.


10è classificat: Longford Town FC (15 punts)

El club de Bishopsgate ha tingut una temporada per oblidar. La puntuació parla per si mateixa. La il·lusió generada entre l’afició a l’inici de temporada després de sumar 4 dels 6 primers punts en joc es va evaporar ràpidament amb el pas de les jornades.

De tota manera, se li ha de reconèixer el mèrit a un equip recentment ascendit que no ha tingut en cap moment els recursos esportius que es requereixen per competir a la Premier Division, ja que comptava amb el pressupost més baix de la categoria amb diferència, i que així i tot, ha plantat cara en la majoria dels partits que ha disputat, fins i tot proposant un joc vistós per moments.

La falta de gol sumada a la fragilitat defensiva ha fet naufragar una plantilla inexperta en la categoria a causa de la seva joventut i que buscarà el retorn a la màxima categoria a partir de la temporada vinent. 

Els americans deixen el Dundalk, que torna a mans locals

El fons d’inversió nord-americà PEAK6 acabarà la seva aventura de gairebé quatre anys amb el Dundalk FC després d’arribar a un acord de venda amb un consorci local liderat per Andy Connolly, que ja n’havia estat propietari anteriorment, i la companyia de tecnologia esportiva StatSports, en una jugada que, segons han explicat els nous capitostos a l’Oriel Park, hauria d’enfortir els lligams entre el club de Louth i la comunitat local.

La història entre PEAK6 i els Lilywhites ha estat força turbulenta i és que la idea de què és un club de futbol d’uns i altres estaven als antípodes; en aquest sentit, els nord-americans volien convertir el Dundalk FC en un equip a semblança dels de la Premier anglesa, és a dir, que fos com una empresa o màquina de fer diners, fet que, clarament, no ha encaixat gens amb la cultura de club local que es viu a l’Oriel Park i que durant els darrers dos anys ha originat vistoses i sorolloses protestes per part dels afeccionats.

Al principi de la relació, els títols -com dues lligues, dues copes i la participació a l’Europa League- van fer que les diferències culturals restessin al marge per un temps, que va acabar amb l’arribada dels mals resultats fruit, molt probablement, de les trifulgues amb els entrenadors: fent fora Vinny Perth i contractant Filippo Giovagnoli, un italià desconegut amb experiència en futbol formatiu, però no amb primers equips, que a més no tenia llicència per a entrenar, fet que va obligar el club a contractar Shane Keegan d’entrenador postís i amb l’italià de segon. Després, el serial va viure un dels capítols més rocambolescos amb la destitució de Giovagnoli, que va ser reemplaçat per... Vinny Perth.

La mala maror que ha regnat al club durant els darrers temps ha fet que alguns treballadors, tant a les oficines com a l’staff tècnic, se n’hagin anat; de tota manera, sembla que va ser la marxa, cap al Linfield nord-irlandès, de tota una icona com Chris Shields a mitja temporada, juntament amb el fet que Michael Duffy i Patrick McEleney hagin signat amb el Derry City per a la temporada vinent, el que ha fet que la situació hagi esdevingut insostenible i hagi precipitat el canvi de propietat.

Font: The42.ie

 

L’històric capità Chris Shields s’acomiada del Dundalk FC

Chris Shields va disputar el passat 25 de juny a Oriel Park davant el Derry City FC el seu últim partit amb la black and white shirt, la qual va lluir en 349 ocasions al llarg dels darrers nou anys i mig, convertint-se d’aquesta manera en el vuitè futbolista que més partits ha disputat en tota la història del club.

El fins ara capità dels Lilywhites s’incorporarà a partir del mes de juliol a la disciplina del Linfield FC, campió nord-irlandès, adduint “motius futbolístics, però sobretot familiars” (ell i la seva família resideixen a Belfast de fa anys), tal com va exposar el jugador en la seva emotiva carta de comiat.

El retorn a la banqueta del tècnic Vinny Perth -avalat pel seu gran èxit al club en etapes anteriors- tan sols deu mesos després d’haver estat acomiadat de forma controvertida per l’impopular president del club, Bill Hulsizer, al qual gran part de l’afició assenyala com a principal culpable de la mala gestió del club durant l’últim any, no ha estat suficient per a retenir el jugador.

Fonts properes al club asseguren que aquesta mala gestió és la que ha provocat la sortida del capità –no és la primera baixa d’un jugador important i s’intueix que no serà l’última- després d’una temporada on el malestar general ha estat la tònica habitual dins del club, i aquí Peak6 Investments, el propietari americà del Dundalk FC, hi té molt a veure.

Shields és també el jugador que més títols ha aixecat en tota la història dels Lilywhites, fet que li atorga un estatus llegendari a la localitat de Louth. Això és a causa d’haver estat una peça imprescindible a l’equip d’ençà del 2012, quan va arribar al club amb 21 anys i va ser nomenat capità justament la temporada en què l’equip va assolir, de forma agònica, una més que necessària permanència a la màxima categoria, l’única via per tal de garantir la supervivència d’un club collat pels problemes econòmics i al límit de la bancarrota, passant a continuació per l’època més daurada de la història de l’entitat (2013-2020), on es va formar un dels millors equips irlandesos de tots els temps.

El llistat de títols i reconeixements al futbolista és el següent:

- 2 participacions a la fase de grups de la UEFA Europa League.

- 5 lligues irlandeses.

- 3 copes nacionals.

- 3 copes de la lliga.

- 3 supercopes irlandeses.

- 1 Unite the Union Champions Cup.

- 1 Leinster Senior Cup.

- 2 vegades nominat al millor onze de l’any de la lliga irlandesa.

Però més enllà de totes les distincions individuals i col·lectives, el carismàtic migcampista defensiu representa a la perfecció l’auge del club en la darrera dècada. Dundalk és amb tota probabilitat la localitat irlandesa situada a l’exterior de la capital (es troba tot just a mig camí entre Dublín i Belfast) on més ambient de futbol es respira, fet que representa un gran què per a la història que ens ocupa.

Shieldsy, tal com se’l coneix a Dundalk, és la màxima personificació d’un club històric del futbol irlandès que després d’anys marcats per la inestabilitat econòmica i la tristesa esportiva es va rebel·lar contra tothom i de la mà de l’entrenador Stephen Kenny, actual seleccionador absolut de la República d’Irlanda, un grup de futbolistes fins aleshores desconeguts van començar a escriure nombroses pàgines daurades de la història del futbol a l’illa, entre les quals destaca ser el primer equip irlandès en guanyar un partit de fase de grups de competició continental.

Chris Shields ha estat present durant tots aquests anys, ha viscut tot el trajecte d’un gegant que es va despertar i que, malgrat que ara passa novament per moments difícils, s’aixecarà com sempre ho ha fet amb la resiliència que caracteritza the Town of Dundalk i la seva gent.

Ahir l’afició el va poder acomiadar amb una victòria per 2-1, com es mereix, a l’alçada d’una llegenda de la qual els actuals joves aficionats Lilywhites en parlaran als seus néts. En una de les pancartes que es trobaven a l’exterior d’Oriel Park s’hi llegia: “Shieldsy, we’re not the same without you”. Hi ha frases que parlen per si soles.

Vídeo del comiat de l’afició a Shields a la rodalia de l’estadi en acabar el partit:

St. Patrick’s Athletic i Finn Harps agafen embranzida

Un cop disputada la quarta jornada de competició, el St. Patrick’s Athletic i el Finn Harps lideren de forma conjunta la SSE Airtricity League Premier Division, després de superar el Derry City i el Waterford, respectivament. Per altra banda, el Drogheda United goleja al feu del Longford Town i els Bohs aconsegueixen una victòria balsàmica a Oriel Park.

 

St. Patrick’s Athletic 2 - 0 Derry City

El St. Pat’s rebia el Derry City, un equip que compta els seus partits per derrotes, amb el repte de mantenir-se a la part alta de la classificació. Els visitants, necessitats de punts, visitaven Richmond Park tot buscant el primer triomf de la temporada.

El domini del partit va ser clarament pels locals, tot i que en aquest sentit, l’expulsió per doble amonestació passada la mitja hora de joc (32’) de Danny Lupano, futbolista dels Candystripes, no li va fer pas cap favor al seu equip. Malgrat el contratemps pel conjunt dirigit per Declan Devine, els visitants van aguantar el marcador durant bona part del partit. Arribats a la segona part, però, la realitat es va imposar sobre el terreny de joc.

Els d’Stephen O’Donnell van encarrilar el partit amb dos gols en poc més de deu minuts (60’ i 71’). Robbie Benson va ser l’encarregat d’obrir la llauna en aprofitar una bona jugada individual de Ronan Coughlan dins l’àrea, batent amb un xut ras a Nathan Gartside. El segon gol arribaria mitjançant un xut creuat de Darragh Burns precedit d’una excel·lent passada a l’espai del central Sam Bone.

D’aquesta manera es van imposar els Saints en un partit en què el Derry City no va ser capaç d’enregistrar ni un sol xut a porteria, fet que exemplifica a la perfecció la tònica del partit i el mal estat de forma de l’equip nord-irlandès.

Els d’Inchicore arranquen la temporada sumant 10 dels primers 12 punts i ocupen les primeres posicions de la taula. L’altra cara de la moneda és el Derry City. El club de Brandywell està tenint un inici de curs complicat, i tot i tenir pendent un partit per disputar, el balanç ara com ara és de tres derrotes en els tres partits de lliga que ha disputat aquest 2021.


Dundalk 0 - 1 Bohemians

A Oriel Park s’hi enfrontaven dos equips cridats a estar a la part alta de la classificació, tot i que encara no havien assaborit la victòria aquesta temporada. Tots dos conjunts encaraven el partit amb un pobre balanç d’un empat i dues derrotes.

Els Lilywhites van començar el matx proposant molt més que els Gypsies. Bona prova d’això va ser la primera ocasió del partit, en la qual Andy Boyle va rematar de cap una falta lateral penjada per Michael Duffy i la pilota va impactar en el travesser (4’). El mateix Duffy va provar tot seguit un xut ras que no va anar gaire desviat de la porteria defensada per James Talbot (5’), i Raivis Jurkovskis va avisar novament la defensa visitant amb un xut creuat que va sortir fregant el pal (10’).

Va ser justament el lateral letó qui va cometre una pèrdua pocs minuts després a camp propi. La jugada va acabar amb el seu company d’equip, el central Dan Cleary, veient-se obligat a tallar l’acció i fent caure a Ross Tierney dins l’àrea. L’exdavanter del Dundalk, Georgie Kelly, va ser l’encarregat d’executar la pena màxima i va avançar al club de North Dublin enganyant Peter Cherrie, un dels porters més veterans de la lliga (12’).

El gol va servir perquè els jugadors entrenats per Keith Long despertessin, i amb el resultat a favor, el Bohemians es va començar a trobar molt més còmode sobre el terreny de joc. Per altra banda, el 0-1 va alterar els plans dels locals, que van anar de més a menys. Malgrat buscar l’empat fins al final, els de Louth no van ser capaços de generar la suficient sensació de perill per posar les taules en el marcador, i molts menys per remuntar.

Això sí, el Dundalk va tornar a la càrrega després del descans, on sí que es va mostrar més perillós en atac, especialment en el primer quart d’hora del segon temps, on va tenir diverses opcions d’empatar. La més clara va arribar gairebé a l’hora de joc (58’). Patrick Hoban i Patrick McEleney van combinar bé, realitzant una bona paret per banda dreta, i a continuació, McEleney va posar una centrada al cor de l’àrea la qual, després d’un parell de rebots seguits, va quedar morta a dos pams de la porteria. El migcampista Sam Stanton va mirar d’impulsar-se amb potència, però la seva rematada de cap va ser interceptada de forma salvadora per Talbot (58’).

Arribats a aquest punt del matx, el ritme de partit va començar a baixar, les interrupcions van començar a ser constants i el Dundalk es va anar apagant, sent incapaç de seguir tenint ocasions per buscar l’1-1. Això va ser, en gran part, gràcies a la bona gestió de l’avantatge dels visitants, que van saber interpretar molt bé totes les fases del partit.

Aquest resultat permet al Bohemians sumar la primera victòria de la temporada, arribar als quatre punts i agafar una mica d’aire després d’un inici de curs molt complicat. Pitjor ho tenen els Lilywhites, que continuen en caiguda lliure i s’enfonsen a classificació amb tan sols un punt a la butxaca i tres derrotes consecutives.


Finn Harps 2 - 1 Waterford United

Victòria local per la mínima en el darrer sospir de partit a Finn Park. El Waterford visitava Donegal amb l’aspiració d’encadenar la seva segona victòria consecutiva després d’aconseguir el primer triomf del curs la jornada anterior a Derry.

I de fet, l’equip de Munster va començar guanyant. Quan faltaven deu minuts per arribar al descans, John Martin va convertir el 0-1 amb una bona rematada de cap a centrada des de banda dreta de Jamie Mascoll. Així doncs, els visitants aprofitaven una acció d’estratègia, a pilota aturada, per avançar-se al marcador (35’).

La reacció del conjunt d’Ollie Horgan no va trigar a arribar, i poc més de cinc minuts més tard, poc abans d’arribar al descans, Adam Foley marcava el seu quart gol de la temporada en quatre jornades després de rebre una passada de Karl O’Sullivan i enviar la pilota al fons de la xarxa amb un potent xut des de dins de l’àrea, a l’alçada del punt de penal (41’).

Un cop passat pel túnel de vestidors, els locals van ser els que van fer seu el domini del partit a la segona part, monopolitzant les ocasions davant d’un Waterford que basava les seves opcions de fer mal al rival amb transicions ràpides al contracop.

Els Harps no van deixar d’insistir, i el premi va arribar al temps de descompte en una acció de córner. Barry McNamee va penjar la pilota a l’àrea i Shane McEleney va impactar l’esfèrica allargant la cama, convertint així el que semblava un simple rebot en una assistència ideal per David Webster, qui va rematar amb l’interior de la seva cama esquerra un xut que Brian Murphy no va poder aturar (92’).

Aquesta victòria in extremis permet al Finn Harps aconseguir la seva tercera victòria de la temporada, sumar 10 punts i empatar amb el St. Pat’s com a primer classificat. Sense cap mena de dubte, els de Donegal són, ara per ara, la gran revelació de la temporada. Per contra, el Waterford no ha pogut donar continuïtat al seu primer triomf del curs, i segueix instal·lat en la zona baixa de la taula havent patit tres derrotes en les quatre primeres jornades de competició.


Longford Town 0 - 4 Drogheda United

Cop sobre la taula dels Drogs a Bishopsgate en forma de golejada en un partit en què no hi va haver color i el Longford Town es va veure completament superat de principi a fi, pel que fa a encert de cara a porteria, pel conjunt de Louth.

També s’ha de dir, però, que tot i la diferència de gols en el marcador, de les estadístiques del partit en podem treure diverses conclusions. La primera és l’excel·lent efectivitat del Drogheda United a camp contrari, ja que els Boynesiders van necessitar tan sols cinc xuts entre els tres pals per marcar els quatre gols. D’altra banda, que el Longford Town va realitzar un total d’onze xuts, dels quals tres van anar a porteria, per sis xuts totals dels visitants. Per tant, posant-ho en perspectiva, l’equip de Daire Doyle va rebre segurament un càstig excessiu.

En tot cas, el davanter Mark Doyle, qui va marcar un doblet i suma ja tres gols aquesta temporada, va estrenar el marcador passada la mitja hora de joc en empènyer la pilota al fons de la xarxa després d’un rocambolesc conjunt de rebots dins l’àrea petita (35’).

Ja a la segona part, els visitants van anar per feina i van deixar el matx pràcticament sentenciat al cap de deu minuts de la represa. El segon gol va ser obra de Chris Lyons, qui va rematar amb l’interior de la seva bota esquerra una centrada des de banda dreta del lateral James Brown (51’). Tot seguit, Mark Doyle aconseguia el seu doblet en una jugada molt semblant a l’anterior. En aquest cas, torn per l’altre lateral de l’equip, Conor Kane, qui des de l’esquerra, enviava una centrada molt precisa que Doyle rematava per dalt amb un bon cop de cap (56’).

Aquest mal inici del segon temps li va costar el partit al Longford Town, a qui se li feia molt costa amunt. Un altre gol de cap del defensa Hugh Douglas precedit d’una assistència de Ronan Murray va acabar d’ensorrar del tot les esperances dels locals d’esgarrapar quelcom positiu de l’enfrontament (67’).

El Longford Town, qui havia començat la temporada de forma brillant, encaixa d’aquesta manera una desfeta a casa molt dolorosa i pateix la segona derrota consecutiva. Els de Leinster són setens amb quatre punts. El Drogheda United, d’altra banda, segueix amb el seu gran inici de curs, acumula set punts i s’enfila fins a la quarta plaça.


Sligo Rovers 1 - 1 Shamrock Rovers

Duel d’alçada el que es disputava a The Showgrounds entre l’Sligo Rovers i el Shamrock Rovers. Tots dos equips afrontaven el partit imbatuts, condició que segueixen mantenint a hores d’ara després de signar les taules en el marcador en un matx sense un clar dominador i on l’emoció va aparèixer als minuts finals.

A la primera part no es va poder veure un gran espectacle a escala futbolística; poques ocasions, partit travat i tens, igualtat absoluta i pocs canvis de ritme malgrat la intensitat imposada per tots dos conjunts. Al descans, però, de ben segur que hi va haver estirada d’orelles als vestidors, perquè els dos equips van sortir molt més a mossegar al segon temps.

Tot i la notable millora pel que fa a proposta de joc per part de tots dos conjunts, el partit no es va desnivellar fins al tram final a causa d’un error comès per Alan Mannus, porter del club de Tallaght. La jugada es va iniciar amb un xut a banda canviada de Walter Figueira el qual es va esmunyir entre les mans de Mannus, en una errada impròpia del que va ser el porter de la lliga menys golejat amb diferència la temporada anterior (82’).

De totes maneres, el marcador es va tornar a igualar al cap de pocs minuts. D’aquesta manera, el Shamrock Rovers demostra novament la seva increïble habilitat per reaccionar ràpidament tot i encaixar gols als minuts finals i acabar sumant quelcom de positiu, fita que ja havia aconseguit en la primera jornada de lliga davant el St. Patrick’s Athletic (1-1) i també en altres ocasions de temporades anteriors.

El davanter Rory Gaffney, qui havia sortit des de la banqueta com a revulsiu feia tot just deu minuts, empatava el partit en aprofitar una assistència de Sean Gannon des de banda dreta, i un cop dins l’àrea, desfer-se del seu defensor a la mitja volta i definir amb la seva cama esquerra mitjançant un xut ras (88’).

L’empat per 1-1 permet a l’Sligo Rovers mantenir-se en la part alta de la taula com a tercer classificat, amb un total de 8 punts i tan sols dos per sota dels líders, el St. Pat’s i el Harps. El Shamrock Rovers, per la seva banda, duu ara mateix un balanç d’una victòria i dos empats. En cas de guanyar el partit que té ajornat pel dimarts 13 d’abril al Tallaght Stadium davant el Derry City, corresponent a la segona jornada de competició, els Hoops empatarien a la classificació amb els Bit O’Red.

Els Lilywhites naufraguen a Tallaght i no surten del pou

L’enfrontament d’aquesta 3a jornada de lliga que més atenció generava a l’espectador neutral era, indiscutiblement, el Shamrock Rovers – Dundalk disputat al Tallaght Stadium. De fet, el partit va ser emès en directe per RTÉ2, el segon canal de televisió pública irlandesa. Els locals van endur-se el partit aconseguint així sumar els 3 primers punts del 2021. Qui també va obtenir un important triomf és el St. Patrick’s Athletic. Els Saints van vèncer al camp d’un Bohemians que ha començat la temporada amb molt mal peu.

 

Longford Town 0 - 1 Sligo Rovers

El Longford no ha pogut donar continuïtat al seu excel·lent inici de temporada. Després de sumar 4 dels primers 6 punts en joc, un balanç idèntic al del seu rival, l’equip de Bishopsgate ha patit la primera desfeta de la temporada a casa davant els Bit O’Red.

L’Sligo, però, va haver de suar de valent per aconseguir el triomf. El gol que va decantar la balança cap al conjunt visitant va tenir lloc a la represa de la segona part (47’) i va ser obra del migcampista Garry Buckley. L’exjugador del Cork City va rematar de cap un córner servit per Robert McCourt després d’una sèrie de rebots dins l’àrea. El porter local, Lee Steacy, no va poder fer res davant la rematada, que es va produir a boca de canó.

Els locals van mirar d’empatar amb més cor que cap, però la defensa de l’Sligo es va mostrar molt sòlida en tot moment, i això, a més de la falta d’encert de cara a porteria del Longford, va impedir les taules en el marcador.

Així doncs, l’equip dirigit per Liam Buckley encadena la seva segona victòria consecutiva i es manté invicte en lliga. El conjunt recentment ascendit i entrenat per Daire Doyle, per la seva banda, pateix la primera derrota del curs, però al mateix temps, segueix com a quart classificat amb un digne balanç de 4 punts obtinguts en les 3 primeres jornades de competició.


Shamrock Rovers 2 - 1 Dundalk

Rovers i Dundalk van tancar la jornada de divendres amb un dels partits que més atenció genera a la SSE Airtricity League Premier Division. Tot i haver estat els campions de lliga de les dues darreres edicions, tots dos arribaven a aquest enfrontament sense cap triomf obtingut fins aleshores.

Els locals van iniciar l’enfrontament duent la iniciativa del joc davant d’un Dundalk ben col·locat sobre la gespa, però que va patir el primer contratemps als 40 segons de partit, quan el central Brian Gartland es va lesionar en fer un mal gest i va haver de ser retirat amb llitera. Això, a banda de deixar als visitants desorientats i alterar el plantejament del partit, va propiciar un començament especialment fred entre tots dos equips a causa dels 5 minuts que el matx es va veure aturat.

L’equip de la capital, però, va ser el primer a colpejar, i ho va fer gràcies a un xut des de llarga distància de Danny Mandriou. El conjunt local va posar en joc ràpidament un servei de falta i el mitjapunta internacional amb Irlanda sub-21 no s’ho va pensar dues vegades. La passivitat defensiva dels Lilywhites, a qui la jugada els va agafar desprevinguts, sumada a l’astúcia de Mandriou, permetien als Rovers avançar-se en el marcador (36’).

Ja en el tram final del primer temps i a l’inici de la segona part, el Dundalk va sortir a buscar l’empat amb determinació. Els visitants necessitaven reaccionar i ho van fer, malgrat no ser capaços d’empatar el partit.

Després de rebre una bona passada de Cameron Dummigan i conduir fins a trepitjar àrea rival, el xut de Michael Duffy va impactar amb potència en el travesser de la porteria defensada per Alan Mannus (61’).

Els visitants seguien insistint i tenien ocasions clares per mitjà de Patrick Hoban o Ole Erik Midtskogen, però no hi havia recompensa. Quan més estaven patint els jugadors d’Stephen Bradley, un xut llunyà de Dylan Watts que aparentment no semblava perillós es va acabar convertint en un malson per Alessio Abibi, el porter visitant, qui va estar molt tou amb les mans i es va acabar empassant l’esfèrica (76’).

Ni així va deixar d’intentar-ho el Dundalk. L’equip, ja a la desesperada, va aconseguir finalment reduir distàncies gràcies a una rematada de cap de Hoban precedida d’una assistència del capità, Chris Shields (89’). Un parell de minuts abans, el mateix Hoban havia realitzat una altra rematada que novament es va estavellar en la fusta.

No va haver-hi més temps per a la reacció i els Hoops, tot i fer un partit més aviat fluix pel seu potencial com a equip, van aconseguir la primera victòria de la temporada davant d’un Dundalk que, tot i merèixer força més i que fins i tot va tenir ocasions per endur-se el partit, protagonitza un dels seus pitjors inicis a la lliga des de fa anys i suma tan sols 1 punt dels primers 9 en joc.


Drogheda United 1 - 1 Finn Harps

Els Drogs i els Harps es veien les cares al Head in the Game Park en un partit que enfrontava dos vells rivals, i és que els dos conjunts han coincidit els darrers anys en diverses promocions, bé per pujar de categoria, o bé per evitar el descens.

L’equip entrenat pel carismàtic Ollie Horgan arribava a Drogheda com a flamant –i al mateix temps, inesperat- líder de la Premier Division després de guanyar els dos primers partits de lliga. Els locals, encaraven el partit amb un balanç previ d’una victòria i una derrota.

En un partit igualat, disputat i de poques ocasions, van ser els visitants els que van obrir la llauna mitjançant una precisa engaltada de Karl O’Sullivan des de la frontal de l’àrea (56’). El conjunt de Louth, però, va reaccionar pocs minuts més tard amb una gran jugada col·lectiva iniciada per Ronan Murray, assistida des de banda dreta per James Brown i culminada a porteria buida pel davanter Mark Doyle (62’).

A partir d’aquí, més enllà d’alguna jugada puntual d’un cert perill, el ritme de joc va baixar i el partit no es va poder desnivellar, en bona mesura, arran de la poca fluïdesa del joc i el respecte mutu que tots dos equips es van tenir.

El Drogheda United se situa a la zona mitja de la taula mentre que el Finn Harps, que continua imbatut havent sumat 7 punts de 9 possibles, es manté al capdamunt de la classificació. Això sí, ja no en solitari, sinó conjuntament amb l’Sligo Rovers i el St. Patrick’s Athletic.


Derry City 1 - 2 Waterford United

Al Ryan McBride Brandywell Stadium s’enfrontaven dos equips que, fins aleshores, no havien obtingut cap punt abans de disputar el partit. Així doncs, duel de necessitats. El Derry City havia perdut 2-0 a Longford i encara té un partit pendent per jugar contra el Shamrock Rovers. Per la seva banda, el Waterford havia sucumbit en els seus dos primers compromisos a la lliga.

La tònica del partit va ser imposada pel Derry City, ja que els locals van ser l’equip que més va proposar, dominant el matx mitjançant la possessió de la pilota. En clau visitant, el pla de partit del Waterford era clar i concís: esperar al rival en bloc baix a camp propi, i a partir d’aquí, aprofitar les opcions al contracop. I així va ser com, de forma pragmàtica, els visitants van imposar-se al feu nord-irlandès aprofitant el seu encert de cara a porteria.

Shane Griffin va avançar al seu equip amb un llançament de falta perfectament executat des del balcó de l’àrea a la mitja hora de joc (30’). Tot i el contratemps, els locals van refer-se del cop rebut empatant tot just abans del descans (45’), gràcies a l’aparició des de segona línia de Cameron McJannett, qui va rematar al fons de la xarxa la falta lateral centrada per Will Patching. Els Blues van queixar-se d’un possible fora de joc, però el linier no va aixecar el banderí i el gol va ser donat per vàlid.

Només començar el segon temps, Oscar Brennan va tornar a avançar els visitants des dels onze metres en rematar el refús deixat pel porter local, Nathan Gartside, qui havia aturat la pena màxima en primera instància (51’). El capità del Waterford i autor del segon gol del seu equip, però, va ser expulsat a falta de 10 minuts pel final. Així i tot, el conjunt de Munster va resistir heroicament les envestides del Derry City, qui va fer mèrits més que suficients per a guanyar el partit. Al final, però, la falta de precisió en els metres finals i la inspiració de Brian Murphy, porter visitant, va impedir la remuntada local.

D’aquesta manera, tot i tenir un partit menys disputat, els Candystripes acumulen dues derrotes i no han estat capaços de sumar cap punt aquesta temporada. Per part visitant, el Waterford obté un necessitat triomf aconseguit a base d’efectivitat.


Bohemians 0 - 1 St. Patrick’s Athletic

Dalymount Park acollia un enfrontament entre dos equips cridats a estar a la zona noble de la taula. La realitat ara mateix, però, és que tot i que el St. Pat’s encapçala la lliga amb el Finn Harps i l’Sligo Rovers, els Bohs estan protagonitzant un molt mal inici de campanya.

El partit no va ser gaire vistós, com reflecteix el resultat final, tot i que tots dos equips van tenir les seves respectives opcions. L’encarregat de marcar les diferències va ser Ronan Coughlan, qui a més de marcar de cap l’únic gol de l’enfrontament passada l’hora de partit (62’) després de rematar un córner picat per Robbie Benson, ja va marcar la setmana passada davant del Drogheda United i confirma així la seva bona arrencada de temporada en l’aspecte golejador.

Els de North Dublin es van buidar sobre el terreny de joc per buscar el gol de l’empat, i Keith Long, entrenador dels locals, va posar tota la pólvora ofensiva al camp en el tram final de partit, però res d’això va ser suficient per batre a Vítězslav Jaroš, porter visitant.

El Bohemians segueix sense aixecar cap i per ara, ha sumat 1 punt de 9 possibles. Fins ara, la gran decepció de la lliga juntament amb el Dundalk FC. Precisament, Lilywhites i Gypsies s’enfrontaran a Oriel Park la propera jornada. Per la seva banda, els Saints somriuen des de la part alta de la taula. La setmana vinent rebran a Richmond Park el Derry City, un altre equip que està passant per una mala dinàmica de resultats.

El Finn Harps assalta Oriel Park i se situa líder en solitari

L’equip dirigit per Ollie Horgan continua en estat de gràcia, i després de guanyar al feu dels Lilywhites, encapçala la taula classificatòria de la SSE Airtricity League Premier Division. El Longford Town també ha donat la sorpresa amb un empat inesperat a Dalymount Park. Per altra banda, el Derry City - Shamrock Rovers queda ajornat i es disputarà el 13 d’abril vinent.

 

Dundalk 1 - 2 Finn Harps

El divendres es va iniciar la segona jornada de lliga amb un Dundalk - Finn Harps disputat a Oriel Park. El precedent de la temporada passada havia estat un 0-0. En aquesta ocasió, l’equip de Louth va tornar a ser incapaç de guanyar el conjunt de Donegal i va sucumbir a casa en una tarda desastrosa en clau local.

Tot el contrari per un Finn Harps que segueix pletòric. L’equip de Ballybofey va avançar-se en el marcador just abans del descans (43’) gràcies a l’anticipació d’Adam Foley, qui es va mostrar molt astut i amb la seva intensa pressió a l’àrea rival, va forçar un error del porter local, Alessio Abibi, a l’hora de treure la pilota jugada des del darrere, que ell mateix va aprofitar.

La reacció dels locals a la represa de la segona part va ser immediata, i Patrick Hoban va enviar al fons de la xarxa una potent rematada de cap provinent d’una falta lateral executada des de banda esquerra per Michael Duffy (48’).

El partit agafava un caire en el qual tot feia indicar que el Dundalk s’anava refent i que cada cop tenia més el domini del joc, però un altre desajust defensiu va permetre a Foley superar novament Abibi, aprofitant una precisa passada a l’espai de Mark Russell (63’). Tercer gol en dos partits pel davanter del Harps, que és el clar reflex de l’estat de forma del seu equip.

Els locals van tirar d’orgull per mirar de capgirar el marcador, però es van veure superats per la situació adversa. En el tram final de partit, els Lilywhites haurien pogut empatar, però la rematada acrobàtica de Hoban a centrada de Duffy des de banda dreta es va estavellar al pal (87’), i d’aquesta manera es van acabar les opcions locals de sumar cap punt.

Mal inici pel Dundalk, que després de sumar tan sols 1 punt dels primers 6, té la difícil tasca de visitar el Tallaght Stadium, estadi del Shamrock Rovers, en la propera jornada de competició. El Finn Harps comença la temporada amb dues victòries que són tota una injecció de moral per al club de Donegal.


Waterford United 1 - 2 Sligo Rovers 

En el segon partit de la jornada de divendres, es van veure les clares els Blues i els Bit O’Red, en un enfrontament força igualat, però que es va acabar decantant per part visitant amb un resultat per la mínima.

Cian Kavanagh, jugador de només 18 anys, va avançar els locals en els primers minuts de partit (5’) mitjançant una jugada d’estratègia. Servei de córner llançat per Jamie Mascoll i rematada de cap del jove davanter a la qual Edward McGinty no hi va poder arribar de cap manera.

A partir d’aquí, el Waterford va fer una passa enrere i va cedir la iniciativa a l’Sligo Rovers, un equip amb arguments ofensius com per donar la volta al partit. Dit i fet, la remuntada visitant la va iniciar Romeo Parks quan faltaven 10 minuts per arribar al descans, en executar una potent volea a la perfecció després d’una gran jugada individual per banda dreta de Jordan Gibson, qui s’acabaria convertint en l’home del partit amb el gol que capgiraria el marcador.

Va ser al tram inicial del segon temps (53’) i es tornava a tractar d’un gol de bella factura. El jugador anglès va encarar al seu defensor, i després de driblar-lo, es va col·locar la pilota a la seva cama esquerra i va enviar un xut inapel·lable i molt ajustat al pal. Novament, el porter del Rovers no hi va tenir res a fer.

El conjunt local va prémer l’accelerador fins al final tot buscant un empat que finalment no va ser possible. El Waterford comença amb mal peu la temporada i pateix la segona derrota en el mateix nombre partits. Per la seva banda, l’Sligo Rovers suma 4 punts dels primers 6 i es col·loca a la zona noble de la classificació.


Bohemians 2 - 2 Longford Town

El Dalymount Park va ser l’escenari en el qual es va iniciar la jornada de dissabte. Els Gypsies necessitaven els tres primers punts de la temporada després de caure a Finn Park la setmana anterior (1-0). Per la seva banda, el Longford venia d’estrenar-se en el seu retorn a la Premier Division amb un sòlid triomf a casa davant el Derry City (2-0).

Els Bohs van començar manant, i de fet, l’equip de Keith Long guanyava per 2-0 abans de la mitja hora de joc, gràcies als gols de Georgie Kelly (20’), amb una gran definició a la mitja volta, i de Ross Tierney (26’), qui posava terra per entremig amb un xut sec des del balcó de l’àrea.

A la segona part, però, el guió del partit va canviar radicalment. Els locals se sentien còmodes amb el marcador a favor, però els visitants pressionaven de valent per aconseguir un gol que els tornés a posar de ple dins del partit. Finalment, un doblet de Conor Davis a les acaballes (76’ i 86’) va permetre al seu equip rescatar un punt molt valuós en un camp de grandíssima dificultat.

En acabar el partit, que va tenir una part per cada equip, el resultat final va ser d’un just repartiment de punts entre Bohemians i Longford Town. El balanç del club de North Dublin, subcampió de la temporada passada, no és el desitjat: 1 punt sumat dels primers 6 possibles. L’altra cara de la moneda és l’equip dirigit per Daire Doyle, recentment ascendit i encara imbatut aquesta temporada amb una victòria i un empat.


St. Patrick’s Athletic 2 - 1 Drogheda United

Pat’s i Drogs van ser els encarregats de tancar la segona jornada de la Premier Division. Els locals venien d’empatar al camp del Shamrock Rovers (1-1), mentre que els Boynesiders arribaven a aquest partit amb la confiança d’estrenar la temporada amb una victòria al darrer minut davant el Waterford United (1-0). La sort, però, en aquest cas va caure del bàndol contrari.

Els Saints, després de portar la iniciativa durant gran part del transcurs de l’enfrontament, van obrir la llauna a l’hora de partit amb un gol de Ronan Coughlan en aprofitar una centrada de Jason McClelland des de banda esquerra, que el davanter va enviar al fons de la xarxa després d’una sèrie de rebots (60’).

L’empat, però, no es va fer esperar, i menys de deu minuts més tard, Dinny Corcoran tornava a posar les taules al marcador (69’). Va ser ell mateix qui va iniciar la jugada, obrint a banda esquerra buscant la presència de Mark Doyle. El davanter visitant va posar una centrada al cor de l’àrea petita que el porter local, Vítězslav Jaroš, no va saber atrapar de forma segura. Va ser aleshores quan Corcoran, gat vell, va aprofitar l’errada del txec per posar l’empat a un a porteria buida.

Els de Stephen O’Donnell, però, van proposar molt més i van acabar aconseguint la victòria in extremis al darrer minut de temps reglamentari (90’). La jugada del gol va anar precedida per un xut de Coughlan des de la frontal que va impactar en el pal i que hagués suposat el seu doblet. Darragh Burns va recollir el refús i va posar una centrada al segon pal que Billy King va transformar en el gol decisiu.

Bon inici de temporada pel conjunt de Richmond Park, que suma 4 dels primers 6 punts. Per la seva banda, tot i perdre, el balanç del Drogheda United també és bo. I és que l’equip de Louth, acabat de pujar de la First Division, se situa, amb una victòria i una derrota, en la zona mitja de la taula.

Els nouvinguts de l'Airtricity League engeguen amb força

Aquest cap de setmana s’ha iniciat la temporada 2021 de la SSE Airtricity League Premier Division, la Primera Divisió del futbol irlandès. La principal novetat de la primera jornada de competició ha estat que les tres victòries –totes elles aconseguides per equips que jugaven de local- han estat assolides pels dos equips recentment ascendits (Drogheda United i Longford Town), juntament amb l’antepenúltim classificat de la temporada anterior, el Finn Harps.

Drogheda United 1-0 Waterford United

El conjunt de Louth tornava a la Premier Division després de tres anys d’absència. Per altra banda, l’equip de Munster buscarà repetir la bona classificació de la temporada passada, en la qual l’equip va acabar 5è a dos punts del 3r classificat.

Tot i que els Drogs van portar la iniciativa del partit en tot moment, els Blues van resistir fins al tram final en tot un exercici de supervivència. Malgrat la falta d’encert de cara a porteria per part de l’equip local, una jugada per banda dreta de James Brown, amb Cameron Evans mirant de rebutjar la pilota, però finalment introduint-la a la seva pròpia porteria, va decantar la balança al 89’.

El Drogheda inicia amb bon peu el seu retorn a la màxima categoria. Per part visitant, el Waterford comença amb una derrota a domicili en un partit en què no va ser capaç de generar perill a l’àrea rival.


Shamrock Rovers 1-1 St. Patrick’s Athletic

Els vigents campions de lliga rebien al St. Patrick’s Athletic en la jornada inaugural. Repte d’alçada per a l’equip de Tallaght, tenint en compte que dels tres empats que va patir el Rovers en la seva imbatuda temporada l’any 2020 –escurçada a 18 partits en comptes de 36 a causa de l’impacte de la COVID-19-, dos d’aquests van ser contra els Saints.

El segon partit disputat en la jornada de divendres va tenir una tònica molt semblant a l’anterior. Els equips dirigits per Stephen Bradley i Stephen O’Donnell, respectivament, van deixar tota l’emoció per al final. Robbie Benson va avançar als visitants al 89’ en una jugada per banda esquerra després de sorprendre tothom amb un xut des d’una posició en què pràcticament no tenia angle. La reacció, però, no es va fer esperar. 50 segons més tard, Aaron Greene rematava de cap una centrada de Seán Hoare a la que el porter txec Jaros no hi va poder fer res.

L’equip de Richmond Park es confirma com a bèstia negra del Shamrock Rovers, que malgrat perdre la President’s Cup davant el Dundalk la setmana passada (1-1 i 3-4 als penals) i no passar de l’empat a casa en la jornada inicial, segueix sent probablement el favorit a revalidar el títol de lliga. 


Finn Harps 1-0 Bohemians

El Harps arrenca la temporada tal com va acabar l’anterior, donant continuïtat a la dinàmica positiva que li va permetre mantenir la categoria de forma agònica. Per la seva banda, els Bohs comencen l’any amb una derrota inesperada a Donegal, ja que al 2020 l’equip va acabar com a subcampió de lliga.

El migcampista Adam Foley va ser l’autor del solitari gol del partit, després de driblar el porter James Talbot i definir a porteria buida al 38’. Tot i la insistència de l’equip de Dalymount Park en buscar la porteria rival i portar la iniciativa del joc, l’equip d’Ollie Horgan, amb el seu característic estil de joc defensiu, va saber aguantar les envestides d’un equip com el Bohemians, amb qualitat i desequilibri de tres quarts de camp en amunt, però que no va tenir l’efectivitat necessària en els metres finals per a rescatar quelcom de positiu.

L’equip de Keith Long buscarà refer-se d’aquesta derrota en la següent jornada de lliga, en un partit on els Gypsies rebran el Longford Town. El conjunt de Finn Park, per la seva banda, suma uns primers tres punts que els poden ser molt valuosos de cara al seu objectiu d’aconseguir la permanència. 


Longford Town 2-0 Derry City

L’altre dels dos conjunts provinents de la First Division que ha allargat la seva inèrcia positiva després de l’ascens és el Longford Town, que s’ha desfet del Derry City per 2-0. Dylan Grimes ha avançat al seu equip al minut 7’ al realitzar una bona jugada individual per banda dreta i, després de desfer-se de dos rivals, fer l’1-0 amb un xut creuat i ajustat al pal. Joe Gorman va encarrilar el partit a falta de poc més de 20 minuts pel final a l’hora d’aprofitar un refús que el porter visitant va deixar dins l’àrea petita en intentar rebutjar un llançament de falta des de la frontal.   

El conjunt entrenat per Daire Doyle guanya d’aquesta manera el seu primer partit a la Premier Division des de l’any 2016, temporada en la qual l’equip de Bishopsgate va consumar el seu descens a la segona categoria del futbol irlandès. Per part visitant, el Derry City segueix sense arrencar. Després d’acabar com a 7è classificat el 2020, a tan sols un punt del penúltim (9è), l’equip de Declan Devine sembla lluny de recuperar aquella versió que el va fer quedar 4t classificat i jugar competició europea en temporades recents.

El Longford voldrà allargar el seu bon inici de temporada amb una bona ratxa de resultats que permetin a l’equip de distanciar-se al màxim de les posicions de descens. Els Candystripes, d’altra banda, hauran de portar a la pràctica el talent que se li pressuposa a la seva jove plantilla si no es volen veure immersos en la lluita per a evitar de quedar en la zona baixa de la taula. 


Sligo Rovers 1-1 Dundalk

Els Bit O’Red i els Lilywhites s’enfrontaven a The Showgrounds, un camp on el conjunt local va guanyar a l’equip de Louth la temporada anterior per 3-1. L’Sligo Rovers i el Dundalk van finalitzar el 2020 com a 4t i 3r classificats, respectivament, amb tan sols un punt de diferència entre tots dos equips. Així doncs, s’esperava un partit igualat, tal com va acabar reflectint el resultat final.

Els visitants van obrir el marcador al quart d’hora mitjançant un gol de Patrick McEleney, precedit d’una bona recuperació de Greg Sloggett en la pressió a la defensa local. La resposta, però, va trigar menys de 10 minuts en arribar, i ho va fer amb un gol provinent d’una falta lateral, rematada de cap per Romeo Parks. L’equip de Liam Buckley va estar a punt de culminar la remuntada abans del descans, però la rematada de Jordan Gibson es va estavellar al pal.

A la segona part, va ser el davanter visitant Patrick Hoban qui va enviar la pilota a la fusta. El porter albanès del Dundalk, Alessio Abibi, es va erigir en protagonista de la nit, salvant el seu equip en el tram final amb un parell d’aturades de mèrit. L’Sligo Rovers va acabar enviant la pilota dins la xarxa al minut 89’, però el linier va aixecar el banderí i l’acció va quedar invalidada per fora de joc. El partit va acabar amb un repartiment de punts, tot i que per ocasions en els darrers 10 minuts, els locals van acabar mereixent quelcom més.

Tots dos equips buscaran la setmana vinent un triomf que els permeti sumar els primers tres punts de la temporada. L’Sligo Rovers visitarà el Waterford, mentre que el Dundalk FC rebrà a Oriel Park el Finn Harps.

Torna a dalt