El Brexit podria alterar el recompte de les europees

El Brexit podria alterar el recompte de les europees Rètol indicant un centre de votació / Foto: Liffey

La incertesa creada pel Brexit ara sí, ara no, ara no ho sé, i el sistema de votació que hi ha a Irlanda, conegut com a vot únic transferible, és una combinació explosiva que podria obligar els returning officers (responsables del recompte) de dos districtes electorals de les eleccions europees que se celebraran el 24 de maig vinent (a Irlanda sempre es vota en dia feiner) a fer el recompte de dues maneres diferents: una com si el Regne Unit ja hagués abandonat la Unió Europea i l’altra com si aquí no hagués passat res... Brexit? Quin Brexit?

Les circumscripcions electorals afectades són la de Dublin, que coincideix amb els límits del comtat homònim, i la d’Ireland South (tot Munster i la meitat sud de Leinster), que amb la redistribució dels escons fins ara ocupats pel Regne Unit guanyen un eurodiputat cada una i passen de 3 a 4 i de 4 a 5, respectivament. L’altra circumscripció, Midlands-North-West, es queda igual, quatre cadires, tot i que perd els comtats de Laois i d’Offaly, que passen a formar part d’Ireland South.

Com diu el nom del sistema de votació, vot únic transferible, els electors només fan servir una papereta però poden votar tots els candidats que vulguin assignant-los un ordre de preferència, fet que permet de transferir vots de candidats eliminats o de candidats que han superat la quota, que és el nombre de vots a partir del qual s’obté l’acta de diputat. Exemple:

Escons en joc: 3

Vots emesos: 100.000

Vots en primera preferència rebuts per cada candidat:

Candidat A: 30.000 vots

Candidat B: 24.000 vots

Candidat C: 21.000 vots

Candidat D: 14.500 vots

Candidat E: 8.000 vots

Candidat F: 2.500 vots

El primer que es fa és determinar la quota, dividint el nombre total de vots pel nombre d’escons disponibles +1, en aquest exemple 3+1=4. És a dir, que la quota és 25.000; no hi pot haver més de 3 candidats (4) amb 25.000 vots perquè entre aquests 4 i els altres restants sumarien més dels 100.000 vots emesos, cosa que no és possible perquè la suma dels vots de tots els candidats seria més gran que tots els vots emesos i no quadraria. Així doncs, qualsevol candidat que superi aquesta quota al primer recompte obté l’acta de diputat.

Primer recompte: el de primeres preferències (xifra de vots a dalt); el candidat A supera la quota i obté l’acta de diputat. Per la banda baixa, el returning officer determina que els candidats E i F no tenen cap possibilitat d’obtenir l’acta i els elimina.

Segon recompte: s’agafen els 5.000 vots sobrers (la xifra per sobre de la quota) del candidat A, es mira la papereta i es transfereix el vot al candidat que figuri en segona preferència; en cas que sigui per a un dels dos candidats eliminats es mira la tercera preferència i en cas que l’elector només hagi votat el candidat A, la papereta es deixa de banda i no s’utilitza més.

A diferència de la Llei d’Hondt, el sistema de vot únic transferible castiga els partits majoritaris, puix que quan un dels seus candidats obté l'acta de diputat tots els vots sobrers van cap a altres candidats, de vegades del mateix partit però en moltes ocasions cap a algú altre, sobretot independents, que són més accessibles i solen caure més simpàtics.

Els vots que fan arribar un candidat a la quota no es toquen, és a dir, que les primeres 25.000 paperetes assignades al candidat A es deixen a la pila, només es reparteixen les següents; això es fa així perquè es considera que les paperetes estan ben distribuïdes amb relació a les preferències subsegüents, és a dir, que es creu que, en termes estadístics, les segones, terceres, quartes, etc. preferències de les paperetes que es continuen transferint cap a altres candidats són força semblants a les 25.000 intocables de la pila. 

Pel que fa a les paperetes dels candidats E i F, eliminats al primer recompte, s’agafen totes i es reparteixen entre els candidats encara vius en funció de les segones preferències que figurin a les paperetes. Al final del recompte el retuning officer determina quins candidats queden eliminats.

Següents recomptes: les paperetes dels candidats eliminats es van repartint entre els candidats vius, a excepció dels candidats que ja hagin obtingut l’acta, a qui ja no s’assigna vots i la papereta s’assigna al candidat que figuri a la següent preferència. Finalment, quan a l’enèsim recompte un candidat obté la darrera acta en disputa, que és quan el nombre de candidats vius coincideix amb el nombre d’escons a repartir, s’acaba el procés.

PROBLEMA amb el Brexit: la quota variaria segons el nombre d’escons disponibles, 20.000 vots amb el Brexit o 25.000 sense Brexit i amb eurodiputats de les circumscripcions del Regne Unit encara amb cadira al Parlament Europeu.

Seguint amb l’exemple, amb el candidat A no hi hauria cap diferència perquè sobrepassaria la quota al primer recompte en ambdós escenaris. El B gairebé igual, tot i que li interessaria que hi hagués Brexit perquè així sobrepassaria la quota al primer recompte i obtindria l’acta d’eurodiputat sense haver de patir amb les inacabables sessions de paperetes per aquí, paperetes per allà; per contra, amb el no-Brexit, hauria d’esperar al segon recompte i esperar de rebre segones preferències dels candidats eliminats o dels vots sobrers del candidat A.

És en la disputa del tercer escó entre els candidats C i D d’aquest exemple on hi podria haver una gran diferència depenent de Brexit Sí o Brexit No i de com vagi la votació; en aquest sentit, en cas de Brexit, és a dir, amb quatre escons amb joc i una quota de 20.000 vots, el candidat C obtindria el bitllet cap Estrasburg al primer recompte i el D molt probablement també, sobretot si el returning officer hagués eliminat l’E i l’F després del primer recompte.

Però en el cas de no-Brexit, la circumscripció es quedaria amb tres escons i amb una quota de 25.000 vots. Així doncs, portant l’exemple a l’extrem, un candidat C, amb ordes d’aferrissats admiradors que només el voten a ell i alhora ordes d’aferrissats detractors que no l’inclouen, ni de broma, a cap de les seves preferències, i un candidat D, amb una bona base de votants (14,5% de primeres preferències) i essent ben vist pels electors dels candidats A, B, E i F. Probablement aquest escenari li permetria al candidat D de recollir molts vots en segona o tercera preferència dels candidats eliminats o de l’A i el B (ja amb l’acta de diputat al sarró) i passaria per davant del candidat C.

Resumint, que el tercer escó en discòrdia se’l podria emportar el candidat D, deixant el candidat C amb un pam de nas, cosa que no passaria en un escenari de Brexit amb quatre escons en joc i amb una quota més baixa. De moment no se n’ha parlat gaire però és probable que la discussió vagi in crescendo i s’haurà de veure com acaba la història...

D’altra banda i tot i la incertesa sobre si hi haurà votació o no a la circumscripció d’Irlanda del Nord, sota administració britànica i amb tres escons, el Sinn Féin ja ha nominat Martina Anderson, actual eurodiputada i gran amiga de Catalunya, com a candidata del partit republicà a les hipotètiques eleccions de final de maig. Anderson és una aposta segura i és que ja va ser la més votada a les eleccions del 2014, amb 159.813 vots i un 25,5% de primeres preferències.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt