Victòria històrica del Sinn Féin amb un 24,5% dels vots

Victòria històrica del Sinn Féin amb un 24,5% dels vots Cartell electoral de la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald / Foto: Liffey

La darrera enquesta, la de Red C per al dominical Business Post, donava la victòria al Sinn Féin amb un 25% dels vots i les eleccions de dissabte, que van tenir una participació del 62,9%, ho van confirmar gairebé de manera exacta quan el 24,5% dels electors va votar el partit republicà en una jornada històrica per a aquesta formació que, fins fa només deu anys, era gairebé extraparlamentària i no pintava res a la política irlandesa, a banda de criticar-ho tot sense presentar cap proposta.

Tanmateix, el cansament de la gent en veure els mateixos de sempre -Fianna Fáil i Fine Gael, a vegades en solitari i d’altres en coalició amb un soci minoritari- alternant-se al poder durant els darrers cent anys, amb les seves corrupteles, els seus quangos i massa sovint amb una gestió nefasta en alguns camps, ha donat una oportunitat al Sinn Féin, que s’ha rejovenit jubilant bona part de la vella guàrdia i presentant candidats sense cap vincle amb la violència de l’IRA, amb moltes cares noves i desconegudes que han aconseguit fer forat en llocs on no ho havien aconseguit mai.

De tota manera, l’estratègia dels republicans a l’hora de presentar candidats és una arma de doble fulla que, amb els primers resultats, s’ha demostrat massa conservadora. En aquest sentit, el Sinn Féin ha presentat un sol candidat per districte electoral, o dos en aquells llocs amb una bona bossa de vots per al partit, als Border Counties com Donegal -on Pearse Doherty i Pádraig MacLochlainn van obtenir l’escó al primer recompte-, Louth o Cavan-Monaghan, i això farà que el nombre final d’escons que obtinguin sigui lleugerament inferior als 39 que li tocarien per percentatge.

Els casos més clars d’aquest problema són els districtes on els candidats republicans han doblat o gairebé doblat la quota -el nombre mínim de vots amb els quals s’obté l’escó-, com Dublin Central amb la líder del partit, Mary Lou McDonald, Waterford, amb David Cullinane, Dublin Bay North amb Denise Mitchell, Dublin South-West amb Seán Crowe o Dublin North-West, amb el veterà Dessie Ellis. Així doncs, tot i tenir la meitat de vots sobrers, com que no hi ha cap més candidat del partit, tots els vots per sobre de la quota, que podrien haver anat a un segon candidat del partit, es perden.

Amb tot, ara caldrà esperar al recompte de totes les circumscripcions que en alguns llocs pot allargar-se uns quants dies a causa del sistema de transferència de vots dels candidats eliminats, sobretot quan les diferències entre els candidats que continuen vius són mínimes. Tanmateix, és evident que la formació d’un govern serà una tasca força difícil perquè el Sinn Féin ha esdevingut un actor central i això dificulta les coses als dos partits amb possibilitats de governar, el Fine Gael i el Fianna Fáil -els de sempre-.

El Fine Gael, de la mà del seu cap de files i actual Taoiseach, Leo Varadkar, ja ha dit que no té cap intenció d’associar-se amb els republicans, titllant aquesta opció de ser com un matrimoni forçat; per la seva banda, Micheál Martin, cap del fins ara opositor Fianna Fáil, ja ha començat a variar el discurs i ha afirmat que és un demòcrata i que ha entès el missatge de l’electorat. De fet, el Fianna Fáil és una escissió del Sinn Féin, que va acceptar la partició d’Irlanda, una cosa que no ha fet el Sinn Féin.

Per la seva banda, una Mary Lou McDonald eufòrica pels excel·lents resultats del Sinn Féin en les seves primeres eleccions com a líder del partit ha assegurat que ja han començat una ronda de contactes a fi de mirar de formar un govern que exclogui el Fine Gael i el Fianna Fáil, una empresa que es presenta força difícil perquè s’hi hauria d’implicar partits molt diversos, a banda dels independents. De tota manera, una nova votació probablement afavoriria el Sinn Féin, que podria presentar un segon candidat en aquelles circumscripcions on ara només n’ha presentat un que hagi doblat la quota.

Una altra cosa que han demostrat aquestes eleccions és que associar-se amb el govern és un molt mal negoci. Això ho saben els del Labour, que van rebre una bona clatellada l’any 2016, de la qual encara no s’han recuperat i per ara, només Seán Sherlock ha aconseguit escó, tot i que el líder de la formació, Brendan Howlin, sembla que té assegurat el seu per Wexford; per contra, Joan Burton, antiga líder laborista i ex-Tánaiste (viceprimera ministra), que va ser una de les principals víctimes de l’acarnissament contra el Labour arran de la implementació de les fortes retallades socials dictades per la Troika, ha perdut l’escó definitivament després de salvar-se per un grapat de vots l’any 2016.

I ara la lliçó l’han apresa els independents, com Shane Ross, ministre de Transport durant els darrers cinc anys i cara més visible de la Independent Alliance, que ha perdut la cadira, un tràngol que s’han estalviat dos independents que també van formar part del govern, Finian McGrath i John Halligan, que ja s’ho van ensumar i que van decidir de no presentar-se a les eleccions.  

Paradoxalment, els qui sí que conservaran la cadira són els responsables de les carteres més calentes i que han generat més maldecaps al govern. Simon Harris, titular de Sanitat, gairebé té assegurada la reelecció a Wicklow i el cas més sorprenent és el de Eoghan Murphy, titular d’Habitatge i un dels màxims responsables del drama de la gent sense llar -amb unes 10.000 persones afectades-, que conservarà el seu escó per Dublin Bay South.

Un altre fet destacat és el d’Aontú, l’escissió del Sinn Féin liderada per Peadar Tóibín, que va ser expulsat del partit en votar en contra de la Llei de l’Avortament. Tóibín, va mantenir-se ferm en els seus principis, va crear un partit no i dissabte va rebre el 17,6% de primeres preferències, això sí, força per darrere del seu excompany de partit Johnny Guirke, que va quedar primer amb un 30,5% dels vots. De tota manera, no s’espera que Aontú aconsegueixi cap més escó.

Diumenge al vespre, després de suspendre el recompte durant la nit, s’havien assignat 71 escons d’un total de 160: el Sinn Féin n’havia aconseguit 29, el Fine Gael 13, el Fianna Fáil 13, els Verds 4, el Solidarity-People Before Profit 2, els Social Democrats 1, Aontú 1, el Labour 1 i set independents.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt