El Senat continua fent la funció de cementiri d’elefants

El Senat continua fent la funció de cementiri d’elefants Vista parcial del Senat irlandès / Foto: Oireachtas

En unes eleccions sempre hi ha guanyadors i perdedors i els comicis del proppassat vuit de febrer no en van ser cap excepció, amb algunes cares conegudes essent escombrades alegrement del Dáil per uns implacables electors que van considerar que no havien fet prou bé la seva feina. Entre els casos més sonats hi ha el de l’independent Shane Ross -que durant quatre anys ha estat titular de la cartera de Transport-, el de la també independent Katherine Zappone -ministra per a la Infància- o el de Regina Doherty -del Fine Gael i ministra de Benestar Social-.

De tota manera, alguns dels diputats que van perdre l’escó tindran el premi de consolidació d’anar a escalfar una cadira al Senat, que com en molts altres països és un autèntic cementiri d’elefants, tot i que en el cas d’Irlanda, els ciutadans van votar de mantenir-lo mitjançant un referèndum, que va ser més un càstig al govern, que en defensava la supressió, que no pas la voluntat de mantenir una institució que molts consideren inútil i obsoleta.

Amb tot, els partits poden nominar candidats als set gremis [panels] representats a la cambra alta: dos panels d’universitats, amb tres cadires per al Trinity College i tres per a la National University of Ireland, i els cinc panels vocacionals  restants, amb set cadires per a l’Administratiu, onze per a l’Agrícola, cinc per al Cultural i Educatiu, nou per a l’Industrial i Comercial, i onze per al Laboral. També hi ha onze senadors que són nomenats pel Taoiseach del moment, en aquest cas, Leo Varadkar, que ocupa el càrrec en funcions.

Les eleccions són molt restrictives pel que fa a l’electorat i només vota gent del gremi en qüestió o càrrecs electes: en el cas de les universitats poden votar els exalumnes i per a les cadires dels cinc gremis vocacionals voten els 949 regidors que hi ha repartits pels City i County Councils, 52 senadors i 160 diputats. Així doncs, els candidats dels partits amb més regidors, diputats i senadors tenen més possibilitats d’aconseguir plaça al Seanad.

D’altra banda, també és força habitual que es faci el camí a la inversa, és a dir, que hi hagi senadors que provin sort a les eleccions generals i en cas de reeixir passin de la cambra alta a la cambra baixa. En total hi ha 49 cadires en joc -d’un total de 60 senadors- i la votació es fa per correu; les butlletes s’enviaran als votants el setze de març i s’hauran de retornar via correu certificat abans del trenta de març a les onze del matí.

Font: Irish Examiner

1 comentari

  • Maria

    Escrit per Maria

    Dimecres, 26/02/2020

    Molt bon article, gràcies per explicar-nos les coses sempre amb tanta claredat!

    Report

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt