La Llei del Gaèlic al Nord podria arribar via Westminster

La Llei del Gaèlic al Nord podria arribar via Westminster Boca de metro a Londres / Foto: Liffey

Els diputats del Sinn Féin dels diversos districtes electorals del Nord -ara en té set- no han posat mai els peus a la Cambra dels Comuns britànica i és que com va assegurar fa uns anys la líder del partit, Mary Lou McDonald, Westminster defensa interessos britànics, fet que considerava totalment legítim, però que, d’altra banda, implicava que els republicans no haguessin de decidir-hi res, recordant que aquell parlament no havia fet mai res per Irlanda i que tampoc s'esperava que ho fes en el futur.

De tota manera, això darrer -no fer res de profit per Irlanda- podria canviar ben aviat després que McDonald li hagi demanat al govern britànic que faci avançar la Llei del Gaèlic per al Nord -una llei que pretén igualar els drets dels seus parlants als de l’anglès-, responent així a l’oferta que els va fer Londres ara fa unes setmanes.

En un primer moment el Sinn Féin creia que, tot i ser un assumpte força delicat i que ja fa molt de temps que s’arrossega, la legislació es podria fer des de l’Assemblea d’Stormont, però sembla que el nou líder del DUP, Edwin Poots, no està gaire interessat en aquest tema i ja ha dit que aquesta llei no s’aprovarà durant la present legislatura.

Així doncs, com ja ha passat anteriorment durant els diversos períodes d’inactivitat de l’executiu nord-irlandès derivats de la manca d’entesa entre unionistes i republicans, Westminster podria tornar a prendre la iniciativa i legislar per al Nord; per exemple, el juliol del 2019, amb l’assemblea nord-irlandesa acumulant pols de feia dos anys i mig, el Parlament britànic va legalitzar el matrimoni entre dues persones del mateix sexe i l’avortament, que eren uns dels diversos esculls entre les parts, amb el Sinn Féin a favor i el DUP en contra.

Curiosament, quan legisla Westminster acostuma a fer-ho defensant unes posicions més properes al Sinn Féin que no pas a les dels unionistes, un fet que podria explicar-se perquè de fora estant, no hi ha tanta tensió ni s’arrossega l’herència del conflicte nord-irlandès, que fa que molt sovint la política s’encalli per diferències gairebé insalvables; i això es podria repetir amb la Llei del Gaèlic, que ha estat el tema que ha generat més fricció entre les formacions del govern d’ençà de la restauració de l’Assemblea el gener de l’any passat.

Fins i tot hi ha hagut ocasions que ha semblat que els republicans no volien formar govern perquè Londres els fes la feina i actualment, podria passar el mateix perquè la dimissió de la ministra principal, Arlene Foster, suposa el cessament automàtic de la viceprimera ministra, Michelle O’Neill, que posteriorment ha de ser novament nominada pel seu partit, però per ara, els republicans no han mogut fitxa i en cas que no nominin ningú, s’hauria d’anar a eleccions, amb un Sinn Féin en plena forma i un unionisme molt dividit arran de les nombroses dimissions al DUP per la manera com s’ha fet fora Foster.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt