Stormont sobreviu el regnat d’Edwin Poots “el Breu”

Stormont sobreviu el regnat d’Edwin Poots “el Breu” El Parlament nord-irlandès, a Stormont / Foto: Tony Hisgett (Wikipedia)

Entre el Brexit i la Llei del Gaèlic, la política nord-irlandesa continua instal·lada en una muntanya russa que ahir va viure un nou capítol amb la dimissió d’Edwin Poots com a líder del DUP (Democratic Ulster Party), només tres setmanes després d’haver accedit al càrrec; Poots havia substituït Arlene Foster, que va ser víctima d’una conxorxa interna orquestrada pels que la veien massa laxa amb l’aplicació del Protocol d’Irlanda del Nord per part de la Unió Europea, que crea una frontera de facto entre la Gran Bretanya i el Nord.   

I ara, Poots ha estat víctima d’una altra conxorxa interna, en aquest cas orquestrada pels que no volien revalidar el govern compartit amb el Sinn Féin a l’Assemblea d’Stormont si això suposava que durant els mesos vinents s’aprovés la Llei del Gaèlic, una demanda històrica dels republicans i principal escull entre ambdues parts, que hauria de donar més drets als gaeilgeoirí del Nord, tot i que sense igualar-los als de l’anglès.

Amb tot, Poots va decidir de tirar pel dret, nominant Paul Givan per al càrrec de ministre principal, però ahir, després de veure’s en minoria durant una tensa reunió al quarter general del DUP a Belfast, va anunciar la seva dimissió, esdevenint així el líder del DUP que ha durat menys temps al càrrec en tota la història del partit unionista: vint-i-un dies.

D’altra banda, tot i les fortes turbulències al DUP, uns minuts després de la reunió, el govern compartit va sobreviure tot el sotsobre amb la ratificació dels nominats, Givan com a ministre principal i Michelle O’Neill (Sinn Féin), que repeteix en el càrrec de viceprimera ministra, tot i que hi ha algunes veus que diuen que Givan, havent estat proposat pel dimissionari Poots, ara no està legitimat per al càrrec. 

De fet, durant els darrers dies s’havia especulat amb la idea que els republicans, a fi de fer caure el govern, no nominarien O’Neill, i així facilitarien les coses a Westminster, que s’havia compromès a tirar endavant la Llei del Gaèlic a l’octubre en cas que a Stormont no hi hagués govern, però les declaracions de Brandon Lewis, secretari britànic per a Irlanda del Nord, afirmant que la llei s’havia d'aprovar a l’Assemblea nord-irlandesa, van fer canviar de parer als republicans.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt