El visat electrònic posa en risc el sector turístic del Nord
Fa unes setmanes una majoria de diputats del Parlament de Westminster va votar a favor d’introduir el requeriment d’un visat per als ciutadans no-irlandesos o no-britànics que travessessin la frontera entre el Nord i la República, una disruptiva mesura que podria tenir un fort impacte econòmic per al sector turístic nord-irlandès, puix que bona part dels estrangers que visiten la zona ho fan com a complement de la seva estada al Sud.
En aquest sentit, Joanne Stewart, directora general de l’Aliança del Turisme a Irlanda del Nord, ha alertat que, per exemple, un 75% dels nord-americans que visiten la regió ho fa com una part més del seu periple per la resta de l’illa, una pràctica molt habitual entre tots els turistes. Segons Stewart, molts visitants potencials podrien pensar-s’ho dues vegades abans de travessar la frontera i és que haver de fer gestions burocràtiques, per simples que siguin, podria suposar un obstacle, amb el risc de patir un impacte econòmic d’uns 160 milions de lliures esterlines en cas que el nombre de turistes provinents del Sud es reduís a la meitat.
El sistema de visat que Londres vol introduir a partir de l’any 2025 serà totalment electrònic i requerirà pagar un import que no es preveu que sigui gaire alt sinó més aviat nominal, força semblant al sistema emprat pels Estats Units per als qui volen entrar al seu territori. Per la seva banda, el govern irlandès va mostrar la seva preocupació als seus homòlegs britànics, suggerint una exempció per a la frontera entre el Nord i la República, però els diputats conservadors van votar en contra de l’esmena que ho proposava i que havien presentat els partits nord-irlandesos de l’SDLP, el Labour, l’Alliance Party i els Liberal Democrats.
Després de la votació i qüestionat per diversos diputats de la Comissió Parlamentària d’Afers Nord-irlandesos a Westminster per l’impacte que això podria tenir sobre la Common Travel Area (CTA), és a dir, l’acord entre Irlanda i el Regne Unit de considerar ambdós territoris com un de sol i no requerir cap mena de documentació a l’hora de canviar de jurisdicció, Kevin Foster, el llavors ministre d’Immigració britànic, va treure importància a l’assumpte assegurant que era un simple formulari per internet que, un cop sol·licitat la primera vegada, seria molt fàcil de renovar.
Font: The Irish Times