Després de la ressaca, ara comença el serial a Stormont

Després de la ressaca, ara comença el serial a Stormont Sala de plens a l'Assemblea d'Stormont / Foto: Northern Ireland Assembly

Victòria històrica d’un rejovenit i feminitzat Sinn Féin a les eleccions de dijous passat a l’Assemblea d’Stormont, essent la primera vegada en cent anys que un partit republicà o nacionalista s’imposa a les urnes al Nord, tot i que el DUP (Democratic Ulster Party) va salvar els mobles gràcies a una molt encertada estratègia a l’hora de decidir el nombre de candidats presentats a cada districte electoral, res a veure amb el Sinn Féin, que tant al Nord com a la República sempre aplica una estratègia molt conservadora.

En aquest sentit, el Sinn Féin va obtenir un 29,02% de primeres preferències, però només va aconseguir 27 escons, el mateix nombre que a les eleccions del 2017, tot i que llavors n’havia obtingut un 27,9%; per contra, el DUP, tot i la patacada que suposa perdre la primera plaça i haver passat del 28,1% de primeres preferències al 21,3%, només ha perdut tres escons, passant de 28 a 25. D’altra banda, els guanyadors amb relació a fa cinc anys han estat els d’Alliance, un partit que va començar com a unionista moderat, però que ha evolucionat cap a la neutralitat, fins al punt de considerar-se no-alineats; la formació liderada per Naomi Long passa de vuit escons a disset, essent la tercera força de l’Assemblea.

I entre els perdedors hi ha els nacionalistes moderats de l’SDLP, que perden quatre escons, passant de dotze a vuit, sense que això hagi suposat cap increment de diputats per al Sinn Féin; els Verds, que perden els dos escons que tenien; l’Ulster Unionist Party (UUP), que en perd un i es queda amb nou; el Traditional Ulster Voice (TUV), amb Jim Allister mantenint l’únic escó del partit, però sense aprofitar -igual que l’UUP- la crisi de lideratge soferta pel DUP l’estiu passat després de la defenestració d’Arlene Foster i el posterior fiasco del seu substitut, Edwin Poots, que va dimitir al cap de vint-i-un dies.

Amb tots aquests ingredients, ara s’obren diversos interrogants i molt probablement les setmanes vinents es viurà un inacabable serial que és molt habitual a la política nord-irlandesa, que malgrat que ha abaixat força la crispació si es compara amb els anys de plom dels Troubles, continua amb unes diferències que només se salven gràcies a la pressió de Londres i a les normes establertes, com la que estipula que el govern ha de ser una coalició amb, pel cap baix, el principal partit de cada bàndol, amb la formació més votada tenint dret a nominar el primer ministre i els segons, el viceprimer ministre.

Així doncs, el Sinn Féin nominarà Michelle O’Neill per al càrrec de primera ministra, però no està gaire clar que el DUP posi un nom per a viceprimer ministre puix que el seu cap de files, Jeffrey Donaldson, ja fa dies que va alertar que no entrarien en cap govern fins que no es resolgués el tema del Protocol d’Irlanda del Nord, una herència de les negociacions del Brexit tancades de pressa i corrents al darrer moment i que considera el Nord com a part de la zona duanera de la Unió Europea, per la qual cosa, en principi, els productes que van de la Gran Bretanya cap al Nord, han de passar un control.

Amb tot, Londres ha prorrogat de manera unilateral diverses clàusules del Protocol que permeten d’ajornar el termini d’implementació, una tàctica que té l’objectiu de fer desesperar Brussel·les i obligar-la a renegociar i és que l’acord, que molts consideren impossible d’implementar, ha fet augmentar la tensió al bàndol unionista després de considerar-ho com un abandonament del Nord per part del Regne Unit, atès que, tècnicament, ara hi ha una frontera entre la Gran Bretanya i el Nord situada a la Mar d’Irlanda.

Per la seva banda, Brandon Lewis, secretari d’Estat britànic per a Irlanda del Nord, ja ha començat a pressionar Donaldson perquè nomeni algú de viceprimer ministre i que el govern de Belfast comenci a treballar, tot i que tal com funciona la política a Stormont, molt probablement s’ho agafaran amb una mica de calma, com ja va passar després de les eleccions del 2017, quan van estar tres anys sense govern i la situació no es va desencallar fins que van començar a retallar el salari dels diputats, quan alguns ja havien assegurat que ja cercaven una altra feina a temps parcial a fi d’arribar a final de mes.

Lewis també ha descartat la celebració d'un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda durant aquesta legislatura, que segons els Acords de Divendres de Pasqua, hauria de tenir lloc si hi ha evidència que una majoria de la població volgués canviar l’statu quo actual. Tanmateix, el Sinn Fein és del parer que si guanya les eleccions vinents a la República, previstes per a principi del 2025 en cas que es compleixi l'acord entre el Fine Gael i el Fianna Fáil, s’hauria de celebrar el referèndum, tot i que les enquestes asseguren que guanyaria el No [a la reunificació], malgrat que les possibles penúries del Brexit i del Protocol podrien fer decantar la balança cap al .

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt