El Fianna Fáil podria obrir la porta a Bertie Ahern

El Fianna Fáil podria obrir la porta a Bertie Ahern Bertie Ahern a Davos, l'any 2004 / Foto: World Economic Forum

Diuen que el temps ho cura tot i el tempestuós divorci entre el Fianna Fáil i l’ex-Taoiseach Bertie Ahern no n’és cap excepció, atès que ambdues parts han anat acostant-se durant els darrers mesos i sembla que el 25è aniversari de l’Acord de Divendres de Pasqua, que va encaminar el Nord cap a una nova era que deixava enrere la violència sectària d’alta intensitat i que és considerat com la gran fita d’Ahern, podria ser el moment ideal.

En aquest sentit, ahir, durant la inauguració de la flamant nova botiga que la casa Penneys ha obert al centre comercial The Square, a Tallaght (Dublin 24), el Taoiseach Micheál Martin, que havia estat ministre en diversos governs liderats per Ahern, va explicar que darrerament havien estat molt en contacte arran de la implicació l’ex-Taoiseach en mirar de resoldre els problemes generats pel Protocol d’Irlanda del Nord i per la negativa dels unionistes del DUP a formar un govern compartit liderat pel Sinn Féin a Stormont, fet que amenaça de deteriorar el clima polític, ja de per si força delicat, al Nord.

Ahern, que va ocupar el càrrec de primer ministre durant gairebé onze anys -del juny del 1997 fins al maig del 2008-, essent el Taoiseach més longeu després d’Eamon de Valera, és considerat com el principal responsable del desastre econòmic que va patir Irlanda a partir de la primavera del 2008, fruit d’unes polítiques econòmiques que van donar barra lliure a un ampli ventall d’especuladors -sobretot banquers i promotors immobiliaris, coneguts com els cowboys del boom- que creien que la bonança del Celtic Tiger duraria per sempre.

Tanmateix, la bombolla va esclatar i Irlanda, amb un sistema bancari trinxat per uns deutes de desenes de milers de milions d’euros, va requerir una abundosa i cara ajuda internacional a fi d’evitar la fallida, a banda de veure’s obligada a implementar unes dràstiques retallades socials que, clarament, van passar factura al Fianna Fáil a les eleccions del febrer del 2011, en què va perdre 51 diputats, passant de 71 a 20.

Una altra qüestió força delicada va ser la investigació duta a terme pel Mahon Tribunal, que va revelar diversos assumptes una mica tèrbols d’Ahern, com unes quantes maletes plenes de bitllets rebudes per part de promotors immobiliaris -a qui després va torner el favor-, així com la no declaració d’ingressos a Hisenda o assegurar que no havia tingut cap compte bancari durant el període 1987-1994, amb l’agreujant que van ser els anys en què havia estat ministre, primer de Treball i després d’Economia.

Ahern no va poder aguantar la pressió i va acabar dimitint del càrrec de Taoiseach el sis de maig del 2008, però va conservar l’escó al Dáil fins al 2011, quan, evidentment, ja no va gosar presentar-se a les eleccions; un any més tard, Ahern va abandonar el Fianna Fáil abans que el partit votés una moció per a expulsar-lo i durant els anys següents va mantenir un perfil molt baix, amb aparicions molt esporàdiques en qüestions relacionades amb el Nord o amb processos de pau a ultramar, com a Ucraïna l’any 2014.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt