Operació de vigilància de la infraestructura submarina
Amb el precedent de l’atac al gasoducte Nord Stream, a la mar Bàltica, i la cada vegada més enrevessada situació geopolítica provocada per la invasió russa d’Ucraïna, la setmana passada el departament de Defensa va endegar una operació militar per mar i aire que té l’objectiu de protegir la infraestructura submarina entre Irlanda i ultramar, incloent-hi dues canonades de gas cap a Escòcia i una connexió elèctrica amb Gal·les.
L’operació la fan conjuntament el Servei Naval, la Força Aèria, el Servei d’Intel·ligència i el Cos de Serveis d'Informació de Comunicacions, que han augmentat la presència militar a la zona de la mar d’Irlanda. Normalment, a les patrulles navals hi participen dos vaixells, als quals s'afegeix un avió, que fan tasques de vigilància centrades a controlar l’activitat de qualsevol vaixell que sembli sospitós, sobretot si és a prop del lloc on hi ha les infraestructures clau.
D’altra banda, aquesta feina addicional causarà encara més maldecaps als responsables de Defensa i del Servei Naval, una organització que ja fa uns quants anys que funciona a mig gas arran de la greu manca de personal -que empitjora any rere any sense aturador- i per l’obsolescència dels vaixells més antics, dos factors que suposen que mitja flota hagi de romandre amarrada a port.
Així doncs, les patrulleres que surten a fer missions de vigilància no donen l’abast i és que la Zona d’Exclusivitat Econòmica d’Irlanda a l’oceà Atlàntic és gairebé inabastable amb els recursos disponibles actualment, puix que arriba fins a dues-centes milles nàutiques de la costa, és a dir, l’equivalent a 370 quilòmetres.
De fet, és aquesta zona la que preocupa més a tothom -Irlanda, Unió Europea i els Estats Units- puix que a banda de la seva superfície de centenars de milers de quilòmetres quadrats, per allà també passen alguns dels cables submarins que connecten Europa amb l’Amèrica del Nord, amb l’agreujant que, de tant el tant, els russos hi envien vaixells una mica sospitosos a fer activitats que el Kremlin descriu com a recerca científica.
En aquest sentit, l’estiu del 2021 Moscou va enviar-hi el Iantar -Янтарь, que és el color ambre-, un vaixell de recerca oceanogràfica rus que, si bé no duu armament, sí que està equipat amb un ampli ventall de dispositius tecnològics destinats a fer un seguiment de tot allò que passi sota l’aigua, com per exemple... els cables submarins de fibra òptica per on passa bona part del tràfic de dades entre Europa i Amèrica.
Amb tot, el Iantar, construït a Kaliningrad l’any 2015 i que té una tripulació de seixanta membres, és un habitual de la zona i no se n’ha amaga mai, atès que hom pot saber la seva posició exacta en tot moment mitjançant el portal de navegació marítima Marine Traffic. El que sí que amaga és la seva activitat i és que se sospita que amb els seus dos submergibles Rus i Konsul, que requereixen una tripulació de només tres persones i que poden arribar fins als sis mil metres de profunditat, es dedica a tallar cables o a enganxar-hi dispositius d’escolta.
Font addicional: The Journal.ie