Divendres vinent és el dia en què venç l’ultimàtum del secretari d’Estat per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, que va ser nomenat el passat sis de setembre, però que probablement ja ha pogut copsar com funcionen les coses -o més aviat com no funcionen- a la política nord-irlandesa; així doncs, si el Sinn Féin -principal partit republicà- i el DUP -principal partit unionista- no es posen d’acord, Heaton-Harris assegura que convocarà eleccions per a l’Assemblea d’Stormont, que se celebrarien el dijous quinze de desembre.

*   *   *   *   *   *   *

ACTUALITZACIÓ 28.10.2022: en vèncer l'ultimàtum sense que les parts implicades hagin arribat a cap acord, Chris Heaton-Harris ha informat que els nord-irlandesos tornaran a ser convocats a les urnes, tot i que sense especificar la data, només ha dit que serà en un període no superior a les dotze setmanes.

*   *   *   *   *   *   *

El motiu del DUP per no formar un govern compartit és el controvertit i polèmic Protocol d’Irlanda del Nord, un tractat signat a correcuita al darrer moment entre Brussel·les i Londres que, en termes duaners, considera la regió com si formés part de la Unió Europea i no del Regne Unit, situant la frontera a la mar d’Irlanda i requerint un munt de paperassa extra per als béns que arriben de la Gran Bretanya, però no a la inversa; l’excés de burocràcia ha fet que algunes empreses hagin deixat d’enviar productes al Nord o s’hagi allargat el temps d’entrega, per la qual cosa, de tant en tant, s’han vist prestatges buits als supermercats nord-irlandesos.

Durant la campanya electoral de les eleccions de principi de maig, Jeffrey Donaldson, cap de files del DUP i que també és diputat a Westminster, ja va prometre que no formaria part de cap govern compartit si no s’eliminava el Protocol i tenint en compte que l’Acord de Divendres de Pasqua estipula que el govern ha d’estar format pel principal partit de cada bàndol -el més votat obté el càrrec de primer ministre i el segon, de viceprimer ministre-, la negativa del DUP ho atura tot, fet que li va molt bé en l’objectiu de barrar el pas a la republicana Michelle O’Neill d’ocupar la presidència, a la qual té dret després de la històrica victòria del Sinn Féin ara fa gairebé mig any.

D’altra banda, la cursa per a ser el resident al número 10 del londinenc Downing Street -que finalment ha guanyat Rishi Sunak- ha eclipsat la política nord-irlandesa i és que tots veuen amb resignació que, amb una alta probabilitat, no es produirà cap moviment destacable i serà llavors quan Heaton-Harris haurà de decidir si compleix l’amenaça i convoca eleccions, que curiosament, si són el quinze de desembre, coincidirien amb el canvi de Taoiseach al govern de Dublin, quan Micheál Martin passarà el relleu a Leo Varadkar, o dóna una mica més de temps a republicans i unionistes perquè facin un darrer esforç.

Pel que fa al nou premier britànic, que avui accedirà al càrrec després que no hagi hagut  d’enfrontar-se a ningú, el govern irlandès considera que és una bona notícia per al Nord, tot i que també va dir això de Liz Truss i probablement ho diria de qualsevol que fos primer ministre del Regne Unit, fruit de la desesperació que suposa veure que la situació al Nord resta encallada sense que s’albiri cap sortida a curt termini.