El DUP continua sense moure fitxa a l’hora de posar fi al bloqueig que de fa set mesos es viu a l’Assemblea nord-irlandesa, on el més calent és a l’aigüera i on encara no s’ha elegit ni l’speaker, és a dir, el president de la cambra; el partit més votat entre els unionistes es manté ferm en la seva promesa electoral de no formar un govern compartit amb els republicans si abans no es deroga el controvertit Protocol d’Irlanda del Nord, un acord al qual es va arribar al darrer moment i que, en termes duaners, considera la regió com a part de la Unió Europea.

De tota manera, que no hi hagi activitat legislativa a Stormont no vol dir que no puguin entrar en vigor lleis aprovades per altri, com és el cas de Westminster, que en períodes d’inactivitat al Nord, té la potestat de fer lleis que afecten la regió, amb l’agreujant que, en el passat, en diverses ocasions les lleis aprovades per Londres no sempre han estat a favor dels interessos dels qui, en principi, haurien de tenir més afinitat amb l’illa veïna, com són els unionistes.

I el darrer exemple, que ja feia temps que es veia a venir, ha tingut lloc aquesta setmana amb l’aprovació de la Llei del Gaèlic, que l’any passat el govern britànic va comprometre’s a tirar endavant si al Nord no es posaven d’acord; de fet, aquesta qüestió ja va ser una de les desavinences més importants a l’hora de formar govern a l’anterior legislatura, que va tardar tres anys a engegar i en què es va retallar el salari dels diputats com a mesura de pressió, cosa que també passarà ara si republicans i unionistes continuen fent-se l’orni.

La nova llei va passar per la Cambra dels Lords i la dels Comuns el mes d’octubre i dimarts va ser sancionada pel rei Carles, que era el darrer pas perquè entrés en vigor; bàsicament, que una llei que els unionistes rebutjaven de totes totes ha acabat arribant via Westminster i Windsor. Així doncs, en aplicació de la nova legislació, ara s’hauria de crear una oficina per a un comissari lingüístic del gaèlic i una altra per a l’Ulster Scots, a banda de reconèixer-les com a oficials tot derogant una llei del 1737 que prohibia l’ús del gaèlic a la justícia.

Evidentment, la bona nova històrica com aquesta ha estat molt ben rebuda per la comunitat gaeilgeoir -gaèlicoparlant-, tot i que n’hi ha alguns que, arran de la seva experiència passada amb el govern britànic, no se’n refien; és el cas de Paula Melvin, presidenta de Conradh na Gaeilge -la Lliga Gaèlica, una entitat que promou la llengua irlandesa-, que assegura que amb Londres no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Per la seva banda Conchúr Ó Muadaigh, també de Conradh na Gaeilge, ha afirmat que a partir d’ara el gaèlic existeix legalment per primera vegada a la història en un estat que sempre l’ha discriminat, tot i que alhora ha alertat que una cosa és la llei i l’altra és implementar-la; segons Ó Muadaigh, el primer pas seria la creació del comissari lingüístic, que provaria que Londres es pren la llei seriosament.

Font: The Irish Times