El reshuffle acaba amb un trist intercanvi de tres cadires

El reshuffle acaba amb un trist intercanvi de tres cadires Foto de família del nou govern / Foto: Merrion Street via Twitter

En compliment del pacte de govern signat el juny del 2020 entre el Fianna Fáil i el Fine Gael -dos partits que fins llavors haven mantingut una aferrissada rivalitat política datant de la Guerra Civil- en què es va acordar que es repartirien el càrrec de Taoiseach a dos anys i mig per barba, aquest dissabte passat Leo Varadkar va substituir Micheál Martin -ara Tánaiste, viceprimer ministre- en el càrrec de primer ministre, iniciant així el seu segon mandat; el primer va durar del 14 de juny del 2017 fins al 27 de juny del 2020.

D’altra banda, també s’havia anunciat un reshuffle, és a dir, un canvi en la composició del govern, però com ja s’havia filtrat durant els darrers dies, al final tot ha quedat en un no res i a banda de l’intercanvi de càrrecs entre Paschal Donohoe, ara ministre de Despesa Pública, i Michael McGrath, ara ministre d’Economia, només hi ha hagut un canvi destacable, el de Simon Coveney, fins ara ministre d’Afers Estrangers, que passa a ministre d’Empresa, Comerç i Treball, substituint Varadkar; aquest canvi ha estat provocat pel fet que Micheál Martin, a banda de Tánaiste també volia mantenir un vincle amb l’escena internacional.

El reshuffle també ha tingut en compte les circumstàncies personals d’Helen McEntee, de baixa per maternitat i és que recentment ha estat mare per segona vegada, un fet inèdit en tota la història dels governs irlandesos, i la fórmula trobada ha estat allò tan habitual en els governs francesos de tenir ministres sense cartera; en aquest cas, però, quan acabi el seu període de baixa, assumirà les mateixes responsabilitats que tenia abans, és a dir, Justícia, que ara recauen de manera interina en Simon Harris, ministre de Recerca, Innovació i Ciència.

Així doncs, cap cara nova a les cadires més importants de l’executiu irlandès, fet que haurà generat una forta decepció als qui esperaven que potser els cauria alguna cosa i que en el millor dels casos s’han hagut de conformar amb càrrecs menors, malgrat que alguns tenen noms que sonen força bé, com Super Junior Minister.

 

Torna a dalt