Les candidates al Dáil hauran de ser, pel cap baix, el 40%
Tot i que actualment no es preveu de celebrar eleccions generals fins a principi del 2025 -llevat d’un daltabaix al govern tripartit-, el 27 de febrer entrava en vigor el nou percentatge mínim de quota femenina per a candidatures dels partits polítics a les eleccions al Dáil -la cambra baixa del Parlament-, que de fet, més que quota femenina serà de gènere puix que serà aplicable als dos sexes, és a dir, que tant dones com homes hauran de representar, pel cap baix, un 40% del total de candidats d’aquell partit o altrament dit, no podran superar el 60%.
Respectar aquesta quota, que per a candidatures femenines fins ara estava situada al 30%, no serà obligatori, però els partits polítics tindran un incentiu molt alt a fer-ho i és que s’hi juguen la meitat de la subvenció que reben de l’Estat. I com a molts llocs del món, amb els calers no s’hi juga i d’ençà de la introducció de la quota del 30%, el nombre de diputades ha anat augmentant: el 2011 les dones ocupaven el 16% dels escons al Dáil, el 2016, el 22% i el 2020 ja es va arribar al 22,5%, una tendència positiva, però potser perquè es venia de molt avall, encara deixa Irlanda en la 98a posició mundial, superada per països com la Xina o l’Iraq.
Així doncs, molt probablement, alguns partits hauran de tornar a fer mans i mànigues per a trobar candidates i és que la política irlandesa ha estat sempre una cosa d’homes, en part per motius culturals i socials i en part pels atacs masclistes que reben algunes candidates -ara sobretot via xarxes socials-, cosa que fa que moltes s’ho repensin i decideixin de dedicar-se a una altra cosa. I com ja ha passat anteriorment, alguns dels candidats més populars i coneguts hauran de deixar pas a fi de respectar la quota, cosa que en alguns casos ha generat tensió.
La nova quota del 40% ha estat molt ben rebuda pel Consell Nacional de Dones que, de la mà de la seva directora, Orla O’Connor, ha demanat que no només es presentin més candidates sinó que ho facin per llocs en què hi hagi possibilitats de guanyar i no com a farciment; també ha denunciat l’abús i l’assetjament de gènere, que suposa una barrera per a moltes dones a l’hora d’entrar en política, exigint que no es toleri de cap manera. D’altra banda, O’Connor ha recordat la recomanació feta per l’Assemblea de Ciutadans d’estendre la quota a les eleccions locals, a les europees i al Senat.