El fet de formar part d’un govern implica que els diputats més conscienciats socialment hagin d’empassar-se uns quants gripaus, com és el cas dels Verds, els socis minoritaris a l’executiu irlandès i que, d’alguna manera, tenen assignat el paper d’àrbitre entre el Fianna Fáil i el Fine Gael, dos aferrissats enemics de l’escena política que van deixar, si més no de manera temporal, les seves diferències històriques a fi de barrar el pas al Sinn Féin, el partit més votat a les eleccions del 2020 i que continua liderant les enquestes. 

ACTUALITZACIÓ: el govern ha rebut 83 vots favorables i 68 en contra, per la qual cosa, a partir del primer d'abril es podran tornar a executar desnonaments.

En principi, semblava que les friccions més fortes dins del govern haurien de ser fruit de la rivalitat entre Fianna Fáil i Fine Gael, però no ha estat així, deixant palès que les diferències entre aquests dos partits són mínimes i es basen en fets que van tenir lloc fa més de cent anys, més concretament durant la Guerra Civil: el Fianna Fáil són hereus dels Anti-Treaty i el Fine Gael dels Pro-Treaty; per a la resta de coses, ambdós partits es mouen al voltant del centre i decideixen les seves polítiques depenent del context del moment. 

Tornant als gripaus que s’empassen els Verds, aquesta setmana hi haurà sotsobre perquè ja hi ha hagut una diputada de la formació ecologista, Neasa Hourigan, que ha anunciat que votarà a favor de la moció presentada pel Sinn Féin que mira d’allargar la moratòria de desnonaments vigent durant l’hivern i que el govern té intenció d’aixecar a partir del primer d’abril. En cas que es confirmi el vot de Hourigan, serà el tercer cop que vota en contra del govern i el seu partit ja ha amenaçat amb sancions, que serien molt més contundents que la imposada la darrera vegada, quan la va suspendre de la formació durant sis mesos. 

Amb els números a la mà, la votació de la moció del Sinn Féin serà molt ajustada i tot dependrà del que facin alguns diputats dels Verds, que podrien alinear-se amb Hourigan, així com els diputats independents, a qui el govern ha demanat sentit de la responsabilitat. Tanmateix, un dels independents més coneguts del Dáil, Michael Healy-Rae, membre de la saga política que de fa dècades talla el bacallà al comtat de Kerry, ja ha anunciat que votarà a favor d’estendre la prohibició de desnonaments; curiosament, Healy-Rae és un dels diputats que declara tenir més propietats de tot l’espectre polític. 

D’altra banda, les organitzacions que es dediquen a ajudar les famílies sense llar han fet una crida a allargar la prohibició alertant que, en cas contrari, a partir del primer d’abril hi haurà una allau de desnonaments, agreujant encara més la crisi d’habitatge, que durant els darrers mesos, amb l’arribada de refugiats, provinents en bona part d’Ucraïna, però també de països del tercer món, s’ha desbordat, amb xifres de rècord i que demostren clarament que les polítiques d’habitatge del govern han estat un fracàs.