El retorn dels desnonaments passa factura al Fine Gael

El retorn dels desnonaments passa factura al Fine Gael Retol indicant un centre de votació / Foto: Liffey

L’enquesta duta a terme per la consultora demoscòpica Behaviour & Attitudes per encàrrec del Sunday Times revela que el Sinn Féin continua sent el partit que rep més suport, concretament un 37% -cinc punts més que a l’enquesta anterior-, mentre que els partits que formen el govern tenen una sort molt dispar: el Fianna Fáil guanya un punt i se situa al 21%, el Fine Gael s’enfonsa fins a un magre i preocupant 15% -perdent vuit punts- i els Verds guanyen un punt, atraient un 6%. Bàsicament, que el Sinn Féin té més suport que no pas els dos partits, en principi, majoritaris junts.

La lectura dels resultats de l’enquesta és força clara i és que es va fer entre el 28 de març i el quatre d’abril, en plena polèmica sobre la fi de la moratòria de desnonaments; en aquest sentit, la moció del Sinn Féin que en demanava l’extensió va fer témer al tripartit de quedar en minoria al parlament, sobretot arran de la decisió de Neasa Hourigan, diputada díscola dels Verds, de votar a favor de la moció, un anunci que va generar una forta incertesa per un possible risc de contagi cap a altres diputats amb més consciència social que pogués fer que el govern no tingués prou suport.

De tota manera, al final, el govern va comptar amb els vots de la resta de diputats de les formacions del tripartit així com d’uns quants independents. D’altra banda, en tant que moció, el resultat no era vinculant, però en cas d’haver prosperat, hauria deixat el govern molt tocat.

El fet que l’enquesta reveli que el partit més castigat sigui el Fine Gael és probablement perquè una de les cares més visibles entre els partidaris de la fi de la moratòria va ser el Taoiseach Leo Varadkar, un individu molt outspoken, és a dir, que li agrada molt de fer declaracions polèmiques, a banda que sovint mostra una certa manca d’empatia vers alguns sectors de la població que afecten la imatge, no només del seu partit sinó també la seva personal.

Així doncs, sembla que la recuperació que havien tingut el Fianna Fáil i el Fine Gael a les enquestes anteriors gràcies a les mesures econòmiques implementades amb l’objectiu d’alleujar la crisi de l’augment del cost de la vida, com menys impostos, bonificacions fiscals o el crèdit elèctric, ja han estat oblidades per bona part de l’electorat, molt més preocupat per problemes com la manca d’habitatge -amb xifres de gent sense llar de rècord-, el preu del lloguer i les llistes d’espera als hospitals.

La resta de formacions: el Labour obté un 4% (+1), els Social Democrats un 4% (=), Solidarity / People Before Profit un 2% (=), Aontú un 2% (+2) i els Independents un 8% (-1). La mostra de l’enquesta era de 909 persones i tenia un marge d’error de +/-3%.

Gael

Torna a dalt