El govern vol girar full després del clatellot refrendari

El govern vol girar full després del clatellot refrendari Fulletó explicatiu sobre el referèndum / Foto: Liffey

Des que dissabte passat al vespre va saber-se que els irlandesos havien tombat les dues esmenes de l’article 41 de la Constitució proposades pel govern, els dos partits principals que formen l’executiu irlandès -Fianna Fáil i Fine Gael- miren de trobar una explicació del que tothom considera un fiasco històric i és que l’esmena 39 -la de la Família- va ser rebutjada per un 67,7% dels votants mentre que la 40 -la de les Cures- ho va ser pel 73,9%.

A més, la derrota encara és més punyent si hom té en compte que el govern, a fi de voler sortir victoriós de la cita amb les urnes i oferir una imatge positiva que amagués una mica la seva inoperància en assumptes com Habitatge o Sanitat, va fer servir una qüestió que, a priori, no hauria d’haver suposat cap problema, atès que s’havia presentat l’article 41 com una rèmora d’un passat sexista que deia que el paper de la dona era fer les tasques de la llar i gairebé tot l’espectre polític, sindicats i associacions de tota mena demanaven el doble Sí.

D’altra banda, un enunciat difícil d’entendre i una manca total de claredat sobre quines serien les conseqüències que comportaria cada opció -cadascú deia una cosa diferent- van provocar que molts electors es quedessin a casa, com així ho il·lustra perfectament la dada de participació: 44,4% per a l’esmena 39 i 44,6% per a la 40, amb l’agreujant que, probablement, els que van decidir d’anar a votar ho van fer pensant més en castigar el govern que no pas per en canviar un article obsolet de la Constitució.

Uns que s’han volgut desmarcar de la desfeta del govern són els Verds, tot i que, paradoxalment, un dels seus, Roderic O’Gorman, en tant que ministre d’Infància, Igualtat, Minusvàlua, Integració i Joventut, és vist com uns dels responsables màxims del fiasco, fet que encara afegeix més llenya al foc i és que la crisi dels immigrants ja fa temps que erosiona la reputació del ministre.  

De tota manera, O’Gorman, que va assegurar de sentir-se extremadament decebut amb el resultat, ha rebut el suport -més aviat tímid- d’alguns membres del govern, com el Taoiseach Leo Varadkar, que ha afirmat que no creu que O’Gorman hagi de dimitir, com així ho havien demanat alguns membres de l’oposició i de la societat civil.

 

Torna a dalt