El divendres vuit de novembre va engegar la campanya electoral per als comicis generals que tindran lloc el vint-i-nou del mateix mes -que també cau en divendres- i si bé aquell dia al matí només hi havia alguns cartells electorals -amb domini de candidats independents que compten amb l’ajuda de grups de voluntaris molt compromesos-, ara ja se’n veuen arreu, sobretot als llocs amb una visibilitat més bona, que solen ser els fanals dels carrers amb més concurrència, alguns dels quals ocupats per diversos candidats.

De tota manera i encara que molt sovint no ho sembli, a l’hora de penjar un cartell s’ha de respectar un seguit de normes, com ja s’ha afanyat a recordar el Comú de Dublin a fi de curar-se en salut veient la forta competència que hi ha pels millors llocs; fins i tot hi ha tres carrers on no és permès de penjar-ne: O’Connell i els dos eixos comercials més importants del centre de la ciutat, Grafton i Henry.

D’altra banda, a la resta de carrers els cartells s’han de penjar de manera que no obstrueixin el pas de cotxes o vianants -en aquest segon cas, han d’estar a una altura mínima de 2,3 metres-, ben lligats amb brides que hom pugui retirar fàcilment un cop acabada la campanya electoral, que no tapin senyals de trànsit o semàfors i que no hi hagi cables d’electricitat a la vora. En principi, qualsevol cartell que no compleixi les normes és retirat pels operaris municipals.

El Comú també alerta que set dies després de les eleccions, és a dir, a partir de les zero hores de dissabte set de desembre, no vol veure cap cartell penjat, altrament, el candidat que hi aparegui podria ser penalitzat amb una multa de 150 euros per cartell, tot i que l’ens municipal acostuma a fer els ulls grossos deixant una mica de marge, a vegades, molt de marge atès que sempre queda algun cartell oblidat que, després d’uns mesos al sol, acaba descolorint-se i tot.

Pel que fa a la campanya electoral en si, per ara, tots els partits han fet les habituals promeses que sobre el paper fan molta patxoca, però que probablement no compliran, amb menció especial per a les formacions polítiques que han governat de fa temps, que asseguren que faran coses que, per la raó que sigui, no han pogut fer durant els darrers catorze anys -en el cas del Fine Gael- o els darrers cinc en cas del Fianna Fáil.

Curiosament, aquesta és la primera campanya electoral de la història que, per motius força obvis -han governat plegats durant gairebé cinc anys-, el Fine Gael i el Fianna Fáil no es llencen els plats pel cap, un fet impensable abans del 2020 perquè ja feia un segle que havien estat enemics aferrissats, malgrat que, paradoxalment, la seva ideologia no distava gaire i era més aviat per motius històrics relacionats amb l'acceptació o no del Tractat Angloirlandès de l’any 1921.