Avui, els ciutadans amb dret a vot a la República d’Irlanda estan cridats a les urnes per a elegir els seus representants al Dáil -la cambra baixa del Parlament- en la que serà la 34a legislatura. Els comicis arriben després de tres setmanes de campanya en què no hi ha hagut la tensió d’antany i és que els partits que s’havien llençat els plats pel cap durant cent anys -Fianna Fáil i Fine Gael- han governat plegats durant quatre anys i mig -en una coalició que ha inclòs els Verds- i no podien criticar-se entre ells.

Com d’habitud, entre exhibició de cadàvers trobats a l’armari d’uns i altres, els partits polítics han escampat als quatre vents les seves promeses, incloses al programa electoral que, curiosament, en anglès s’anomena amb la paraula italiana Manifesto; en algunes ocasions les promeses han estat fer volar coloms, gairebé impossibles de realitzar -milers i milers d’habitatges construïts-, i d’altres fregant la paranoia, per la qual cosa, l’electorat no s’ho ha pres gaire seriosament perquè hi ha hagut moments en què tot semblava una broma.

De fet, a cada elecció hi ha qui creu que la política és una broma -i no li manca raó- i penja cartells electorals amb candidats que no existeixen, només per a riure una mica de tot plegat. En aquestes eleccions, a Drury Street, ha aparegut un cartell d’un candidat que, a primera vista, si més no de lluny, no té res d’estrany i és que té totes les característiques d’un cartell electoral normal: un candidat molt ben arreglat -tant en vestir com amb la barba i els cabells-, el nom en lletres grosses -Aidan Irwin, qualsevol irlandès podria anomenar-se així-, el nom de la formació i el seu color identificatiu així com un lema que resumeix, a grans trets, la política del partit, o candidat, en cas que sigui un independent.

De tota manera, quan hom s’hi apropa es fa evident que és una broma creada amb intel·ligència artificial, probablement amb la idea de comunicar que tot això de la política -i sobretot els polítics- és una enganyifa, malgrat que a les fotos dels cartells els candidats apareixen gairebé perfectes; en aquest cas, a fi de denunciar que tot és fals, el candidat té dos colls de camisa, una mà amb set dits i tres braços. D’altra banda, proposa de posar totes les qüestions en mans de la intel·ligència artificial, fent honor al nom del partit: AI Before People, és a dir, Intel·ligència Artificial -o potser Aidan Irwin- Abans que les Persones, a semblança del partit -aquest sí, de veritat i d’esquerra radical- People Before Profit.