A la georgiana Parnell Square i més concretament ocupant una franja a la banda nord de la plaça hi ha el Garden of Remembrance -el Jardí del Record-, un espai commemoratiu que homenatja tots els qui van donar la seva vida per la llibertat d’Irlanda, que en són uns quants i és que desfer-se del jou britànic va costar Déu i ajuda, amb diverses revoltes, essent les més conegudes la dels Irlandesos Units -l’any 1798-, la dels Joves Irlandesos -el 1848- i els Fets de Pasqua del 1916.

El Garden of Remembrance fou dissenyat per Dáithí Hanly i inaugurat el 1966 pel llavors president de la República, Eamon de Valera, coincidint amb el cinquantenari dels Fets de Pasqua, i tot i ser un lloc on hom recorda gent que, per diversos motius, no era gaire calmada, s’hi respira molta tranquil·litat, ideal per al recolliment, la reflexió i la meditació, sobretot tenint en compte que és a quatre passes del sorollós i concorregut carrer O’Connell.

Una de les coses que més destaca del Jardí del Record és una piscina en forma de creu -el 1966 Irlanda era molt catòlica-, situada en un fossat amb la mateixa forma, on l’aigua és cristal·lina i amb terra fet de mosaics que il·lustren el costum celta de trencar les armes i llançar-les al riu com a signe de fi de les hostilitats.

Un cop passada la creu hi ha unes escales que duen fins a una imponent escultura, instal·lada l’any 1971, obra d’Oisín Kelly i feta en una foneria de Florència, basada en la llegenda dels Children of Lir, en què els quatre fills de Lir són convertits en cignes, malgrat que després d’un període de nou-cents anys tornen a ser humans, simbolitzant la transformació i el renaixement d'Irlanda.

Tanmateix, després de la reconversió dels cignes en humans, ara la quota aviar l’omplen les gavines, algunes de les quals aprofiten la tranquil·litat de la piscina per a fer una capbussada i nedar-hi alegrement.

I al fons, una paret amb el poema We saw a vision (Vam tenir una visió) de Liam Mac Uistín -guanyador del concurs convocat el 1976-, amb les versions anglesa i francesa en una placa petita i amb lletra normal, i la irlandesa estampada a la paret, amb lletres grosses, de color daurat i amb grafia gaèlica, anomenada Clo Gaelach. El poema parla de les visions que van tenir les generacions del passat i apel·la a les generacions futures -les de la llibertat- a recordar-les.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV