Càstig al govern de l’austeritat i de les retallades

Càstig al govern de l’austeritat i de les retallades La seu del Parlament irlandès a Kildare Street, Dublin 2 / Foto: Liffey

El resultat de les eleccions celebrades divendres passat han canviat radicalment el panorama polític irlandès amb un càstig sever al govern de coalició entre el Fine Gael i el Labour que, aplicant polítiques d'austeritat, retallades i d'obediència al dictat de la troica, han anat generant un rebuig que s'ha plasmat en el recompte de vots. A més, la pràctica de la vella política, en què han continuat el cronyism* i els quangos**, ha disparat els vots cap a partits polítics als antípodes de l'establishment així com cap a diputats independents que trepitgen el carrer.

Amb la majoria dels 158 escons ja assignats -els restants aniran caient en comptagotes puix que l'enrevessat sistema de vots transferibles fa que hi hagi circumscripcions en què el recompte dura uns dies-, la valoració per partits o grups és la següent:

- Fine Gael: ha guanyat les eleccions però al final perdrà gairebé un terç dels 76 escons del 2011; a manca de 8 escons per assignar, n'ha obtingut 49. Essent el soci majoritari de la coalició ha estat vist com el qui més ha fet per aplicar les polítiques d'austeritat mostrant una docilitat total envers la troica. El fet de ser un partit conservador li dificulta la possibilitat de formar govern perquè la majoria de diputats independents o dels partits petits són de caire esquerrà; així doncs, l'única opció per continuar al govern seria fer una gran coalició amb el Fianna Fáil, el seu rival antagònic des de la Guerra Civil.

De tota manera, l'electorat ha estat selectiu i aprofitant que es vota un candidat i no una llista, s'ha castigat principalment els ministres més controvertits o que han generat més polèmiques durant els darrers anys; és el cas de l'exministre de Justícia, Alan Shatter, tot un prepotent que va haver de dimitir després de diverses polèmiques amb la Garda, i James Reilly, l'exministre de Sanitat, també esquitxat per diverses polèmiques i per la desastrosa gestió del Servei de Salut.

- Fianna Fáil: després de ser escombrats a les eleccions del 2011 per haver dut el país a la fallida, els Soldats del Destí (això és que vol dir Fianna Fáil) han hagut de fer una travessia del desert durant cinc anys però, emulant l'au Fènix, ara han renascut de les seves cendres, fins al punt de gairebé disputar-li la primera posició al Fine Gael. Amb els seus 44 escons provisionals (20 al 2011) s'erigeix com a una peça clau per a la formació de qualsevol govern i Micheál Martin, el seu secretari general que ha fet una oposició de perfil baix, podria tenir possibilitats d'esdevenir el proper Taoiseach. La coalició amb el Fine Gael sembla remota però en política mai se sap.  

- Sinn Féin: continua la seva progressió a l'alça i amb 23 escons (14 al 2011) es consolida al Dáil, a banda de guanyar centralitat i és que fins fa pocs anys el Sinn Féin era un partit marginal associat amb la violència al Nord que sempre deia no a qualsevol proposta política feta pels altres partits. Així doncs, sembla que els embats d'alguns rivals al Parlament, sobretot contra Gerry Adams i el seu passat, així com de la premsa amiga de l'establishment no han afectat els republicans.

- Independents: s'han beneficiat del descontentament de la població vers els partits tradicionals i també de la coneguda com a "política de parròquia", és a dir, lluitar aferrissadament pel seu districte electoral encara que això vagi en detriment del conjunt del país. A destacar el controvertit i usuari habitual dels tribunals Michael Lowry, que va liderar la votació a Tipperary, Mick Wallace, involucrat en diversos problemes amb Hisenda però que va revalidar el seu escó per Wexford, i el cas de Kerry, on dos germans de la saga Healy-Rae, la família més coneguda del comtat, han donat la campanada obtenint dos escons, el del ja diputat Michael Healy-Rae, que va quedar primer, i el del seu germà Danny, que va quedar segon. Al districte Dublin Central, la carismàtica Maureen O'Sullivan va quedar setena en primeres preferències però va acabar obtenint el darrer escó en joc, el tercer, gràcies a les transferències.

- Labour: els grans derrotats de les eleccions passant de 37 diputats a només 6; han pagat molt car el fet d'haver-se empassat les polítiques d'austeritat que han afectat de valent el seu electorat tradicional, de classe baixa i treballadora, i que en aquesta ocasió ha votat per partits més radicals. A destacar que la secretària general, Joan Burton, fins ara vicepresidenta del govern, ha salvat el seu escó in extremis.

- Anti-Austerity Alliance – People Before Profit: han augmentat una mica la seva presència al Daíl, amb 6 escons, tot i que la seva activa participació en tot tipus de protestes contra l'austeritat i contra les noves taxes com la de l'habitatge o la de l'aigua no s'han traduït en guanys destacables a les urnes.

- Social Democrats: partit nou però format per independents i escindits d'altres formacions; ha obtingut tres diputats, que ja ho eren en la passada legislatura i que han estat els més votats, amb escreix, a les seves respectives circumscripcions. En tant que partit de centre, podrien entrar en alguna combinació per formar govern.

- Els Verds: tornen al Parlament amb dos escons després d'haver-hi perdut la representació l'any 2011, quan van ser considerats responsables, com a soci minoritari del Fianna Fáil, del desastre econòmic que va obligar Irlanda ha demanar ajuda a la troica.

- Renua: el partit sorgit d'una escissió del Fine Gael i liderat per Lucinda Creighton ha quedat fora del Parlament en la seva primera contesa electoral i ara hauran de decidir si continuen o si ho deixen estar.

Amb tot, la formació de qualsevol nou govern haurà de passar o pel Fine Gael o pel Fianna Fáil, que hauran de fer malabarismes a l'hora d'arribar a acords amb diveros independents i partits minoritaris, un fet que, segons molts comentaristes, podria desembocar en unes noves eleccions en un futur molt proper. Tanmateix i malgrat les promeses durant la campanya electoral en sentit contrari, tampoc s'hauria de descartar la "Gran Coalició", és a dir, un govern format pels dos partits majoritaris, el Fine Gael i el Fianna Fáil.

* Pràctica que consisteix en designar com a assessors del govern o com a càrrecs en consells d'administració d'empreses públiques o quangos a membres d'un partit, familiars o amics.

** Agència estatal on no es treballa gaire però es cobra molt i que serveix per a practicar el cronyism.

URL curta: ow.ly/YTx1V

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt