Quan hom perd la cadira el Senat no sembla tan dolent

Quan hom perd la cadira el Senat no sembla tan dolent Cartells sobre el referèndum del Seanad / Foto: Liffey

En la política irlandesa sol ser habitual que després de les eleccions al Dáil, la cambra baixa del Parlament, alguns dels candidats castigats pels electors que no han pogut revalidar l'acta de diputat a les urnes intentin aconseguir una cadira al Seanad, la cambra alta, una institució que, com en molts altres països, és més aviat un cementiri d'elefants.

Actualment hi ha tretze exdiputats escombrats el passat 26 de febrer que lluiten per una cadira al Seanad a fi de continuar en la política activa; fins aquí tot segueix el guió de sempre però n'hi ha tres a qui aquest fet suposa una contradicció amb la seva posició en el referèndum sobre l'abolició del senat que va tenir lloc l'octubre del 2013 i que, en contra del que defensava el govern, va suposar el manteniment de la cambra alta.

A diferència d'altres diputats que no van voler entrar en un debat força contradictori des del punt de vista dels que exerceixen en política, atès que l'abolició hauria afectat companys de partit, Anthony Lawlor i James Bannon, ambdós del Fine Gael, i el laborista Aodháin Ó Riordáin van defensar obertament el sí a l'abolició del Seanad.

Lawlor va afirmar l'any 2013 que volia veure el senat abolit però ara lamenta haver-ho dit i assegura que allò era política de partit; Bannon va afirmar  fa dos anys que l'abolició suposaria un estalvi de 45 milions d'euros però sembla que no se'n recorda perquè quan ara fa uns dies se li va preguntar pel seu canvi de parer va fugir d'estudi dient que abans de fer cap comentari volia comprovar què va dir. Pel que fa a Ó Riordáin, que com a argument per defensar el "Sí" va criticar la manera d'escollir els senadors, no se l'ha pogut contactar.

Font: The Irish Times

URL curta: bit.ly/1VyWF9A

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt