El ple municipal extraordinari celebrat aquest vespre al Dublin City Council ha aprovat per 21 vots a favor i 18 en contra que la bandera catalana onegi durant un mes a l'edifici de l'ajuntament de la capital irlandesa, situat a Dame Street (Dublin 2), una decisió que té l'objectiu de solidaritzar-se amb Catalunya en aquests moments difícils i alhora denunciar la inacceptable i brutal actuació de la policia espanyola durant el referèndum del primer d'octubre. 

La moció, presentada per People Before Profit, s'hauria d'haver votat el passat 4 de desembre però alguns temes calents, com la reducció de l'altura de la barrera de protecció contra la marea a Clontarf (Dublin 3) o el problema de la manca d'habitatge, va fer que s'acabés el temps disponible i s'hagués de posposar.

La qüestió ha estat molt debatuda i ha estat la que més intervencions ha tingut. Abans de la votació hi ha hagut un llarg debat en què diversos regidors hi han dit la seva. Els arguments a favor han estat la defensa dels drets humans, la democràcia, la solidaritat, els presos polítics, els atacs a la llengua catalana i els vincles històrics entre Catalunya i Irlanda; els arguments en contra s'han centrat en el fet que la situació a Catalunya no és un assumpte que l'ajuntament hagi de tractar, que l'Estat espanyol és una democràcia, que els espanyols podrien ofendre's i que això podria ser l'inici d'una llista inacabable de causes per les quals s'hauria de penjar una bandera estrangera a l'ajuntament.

A favor hi han parlat Tina McVeigh (People Before Profit, PBPA), Greg Kelly (Sinn Féin), Gary Gannon (Social Democrats), Michael O'Brien (Anti Austerity Alliance), Mannix Flynn (Independent), John Lyons (PBPA), Paul McAuliffe (Fianna Fáil), Paul Hand (Ind) i Niall Ring (Ind).

Hi han parlat en contra, tot i que la majoria han criticat la violència policial, Dermot Lacey (Labour), Paddy McCartan (Fine Gael), Ruairí McGinley (Ind), Éilis Ryan (The Worker's Party), Alison Gilliland (Labour), Naoise Ó Muirí (Fine Gael), Teresa Keegan (Ind), Brendan Carr (Labour), Andrew Montague (Labour), Deirdre Heney (Fianna Fáil), Mary Freehill (Labour), David Costello (Fianna Fáil) i Paul Mahon (Fianna Fáil).

L'aprovació de la moció no ha estat cap sorpresa si hom té present que Dublin i Barcelona estan agermanades i que de fa molts anys hi ha una estreta relació entre ambdues ciutats. La darrera onada de germanor va iniciar-se el novembre del 2013 quan Dublin va dedicar una olivera a Barcelona, situada a Cows Lane (Dublin 2), i va descobrir-se una placa recordant tots els qui van lluitar en la defensa de la capital catalana durant el setge de 1713-1714. L'acte va comptar amb la presència del llavors Lord Mayor, Oisín Quinn, i del llavors regidor de Cultura a l'ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.

Des d'aleshores, les mostres de suport cap al poble català han anat en augment, tant en actes oficials i parlamentaris com en manifestacions davant del Parlament o del GPO d'O'Connell Street (Dublin 1). A més, el Lord Mayor (batlle) de Dublin, Micheál Mac Donncha, ha mostrat el seu suport total a la causa catalana i el passat 18 de novembre va oferir una recepció als catalans a la Mansion House, la seva residència oficial. 

El ple d'avui també ha estat marcat per la moció demanant la retirada de dues Freedom of Dublin (el guardó més important otorgat per la ciutat equivalent al de fill predilecte), la de la dirigent birmana Aung San Suu Kyi, que ha tirat endavant per àmplia majoria, i la de Bob Geldof, que ha estat durament criticat per bona part dels regidors per haver demanat de mala manera que l'esborressin de la llista de guardonats per d'aquesta manera no compartir honor amb la política birmana, una acció considerada molt irrespectuosa cap a la ciutat. Finalment, els regidors han votat de retirar-li l'honor al músic i activista per 33 vots a 7.