La neutralitat militar d’Irlanda queda en entredit

La neutralitat militar d’Irlanda queda en entredit Un Pilatus PC-9 de l'exèrcit irlandès / Foto: Wikipedia

Dilluns passat el diari Irish Examiner va publicar un article en què assegurava que hi havia un pacte secret entre Irlanda i el Regne Unit que permetria als avions de la RAF d'abatre qualsevol aparell que volés en l'espai aeri irlandès en cas que suposés un perill, tant per a Irlanda com per al Regne Unit. Un exemple seria un avió de línia regular provinent dels Estats Units segrestat per terroristes a l'estil dels atacs a les Torres Bessones de Nova York l'any 2001.

Per la seva banda, el departament de Defensa no ha volgut fer cap comentari sobre la notícia, adduint que un acord d'aquestes característiques seria responsabilitat del departament de Justícia i Igualtat en tant que encarregat de mantenir la seguretat interna del país, a banda de considerar que aquest tema, en cas que fos veritat, hauria de romandre secret.

Tanmateix, malgrat que potser és només un rumor sorgit de la creença que en cas de necessitat el govern irlandès esperaria l'ajuda dels britànics, d'uns anys ençà hi ha hagut un debat sobre la nul·la capacitat militar aèria de l'exèrcit irlandès, amb una flota més enfocada a la vigilància que no pas al combat. En aquest sentit, els set Pilatus PC-9, els dos CASA de patrulla marítima i les cinc avionetes Cessna no podrien abatre ni un mosquit.

Aquesta nul·la capacitat va quedar plasmada dues vagades el febrer del 2015 quan dos Tupolev russos TU-95 van passejar-se alegrement a uns 80 km de la costa oest, ja fora de l'espai aeri irlandès però en una zona assignada als controladors aeris irlandesos, amb els transponedors de senyal apagats, un autèntic perill atès que per allà passen gairebé tots els vols de la ruta transàtlàntica entre Europa i l'Amèrica del Nord i que en cas d'haver-se sabut, hauria obligat els controladors aeris a desviar vols o a retardar enlairaments a l'espera que haguessin marxat els russos.

En aquella ocasió els irlandesos van veure que no tenien cap avió capaç de seguir els Tupolev, ni per velocitat ni per alçada, cosa que no passa quan els russos fan el mateix al voltant de l'espai aeri britànic al més pur estil joc del gat i la rata; llavors, quan els avions de la RAF detecten els russos, volen a poca distància dels Tupolev com dient “compte que us controlem”.  

Si amb aquest possible acord entre Irlanda i el Regne Unit no n'hi hagués prou, ja fa anys que l'aeroport de Shannon fa de punt d'escala per als avions militars nord-americans que volen des dels Estats Units cap als països d'Orient on hi tenen tropes. En principi, el govern irlandès ho permet a condició que els avions no transportin armes però, en diverses ocasions, responent a les preguntes parlamentàries fetes per diputats antimilitaristes, el ministre de torn ha reconegut que no fan cap tipus de control.

Així doncs, la neutralitat militar irlandesa, que va començar a forjar-se durant durant la Segona Guerra Mundial amb la negativa rotunda d'Eamon De Valera a unir-se als aliats per desesperació de Churchill (reportatge del Liffey AQUÍ), comença a trontollar i fins i tot hi ha qui diu que Irlanda hauria d'entrar a l'OTAN. Fins ara, aquesta opció no ha estat considerada per la situació geogràfica de l'illa, lluny de qualsevol país perillós i envoltada de països membres de l'organització militar de l'Atlàntic Nord.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt