La batalla torna a Moore St amb els mateixos bàndols

La batalla torna a Moore St amb els mateixos bàndols Els restaurats edificis de Moore Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Els edificis situats entre els números 14 i 17 del popular Moore Street (Dublin 1) consten com a monuments nacionals protegits perquè va ser allà on els líders dels Fets de Pasqua del 1916 van reunir-se per darrera vegada abans de rendir-se als britànics, que es van acabar imposant gràcies a la seva superioritat en nombre d'homes i de mitjans disponibles.

De tota manera, l'associació que agrupa els familiars dels líders rebels així com els nostàlgics que volen preservar intacte l'escenari d'aquest important episodi de la història d'Irlanda ja fa anys que batallen per a ampliar la zona protegida a cinc edificis adjacents, més concretament el 10 i el 20-21 de Moore Street i tres edificis situats a White Cottage, l'antiga planta d'envasat O'Brien Mineral Water i Bottling Stores.

El problema és que la preservació d'aquests edificis topa amb el projecte de construir un gran centre comercial que arribaria fins a O'Connell Street. Durant els darrers anys la propietat dels immobles ha anat canviant de mans, fins i tot ha estat als llibres de la NAMA, el banc públic d'actius tòxics, però actualment és la promotora britànica Hammersons la qui en té el control, la mateixa propietària del Centre Comercial de Dundrum (Dublin 16).

Hammersons ha presentat al·legacions als intents d'estendre la protecció a aquests cinc edificis tot i que ha emès un comunicat reconeixent-ne el valor històric, una acció que sembla més de cara a la galeria perquè l'empresa no ha volgut assegurar al gerent municipal, Owen Keegan, que no enderrocarà els edificis. Com que el cas és al jutjat Hammersons ha informat que no farien cap més declaració.

Un altre front d'aquesta batalla és a l'ajuntament, on al ple municipal s'ha votat de començar el procés d'incloure els cinc edificis al registre d'estructures protegides; tanmateix, això requereix fer una anàlisi dels edificis i Hammersons no ha permès l'accés als pèrits, una actitud que li ha valgut una allau de crítiques per part d'alguns regidors, amb acarnissament addicional pel fet que l'empresa és britànica.

Font: RTÉ

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt