Les enquestes apuntaven a una victòria dels partidaris d'abolir la vuitena esmena de la Constitució irlandesa, que atorga els mateixos drets a la mare i al fetus, restringint així l'avortament a casos molt concrets, però amb l'experiència recent de la victòria de Donald Trump als Estats Units o del Brexit al Regne Unit ningú no volia precipitar-se llençant les campanes al vol abans d'hora.

Tanmateix, amb l'obertura de les urnes i la publicació dels primers recomptes la cosa ha quedat molt clara ben aviat, amb una majoria aclaparadora del “Sí”, que en alguns districtes electorals, com Dublin Central, ha sobrepassat el 75%. En principi, això no hauria d'estranyar ningú tenint en compte que la posició oficial de tots els partits, alguns dels quals antagònics entre ells en la resta de temes, era el “Sí”. A fi de no crear divisions internes ni batalles fratricides, s'ha donat llibertat a defensar l'opció contrària a qui fos d'un altre parer, això sí, a títol personal.

Com a gairebé tots els referèndums en què es decideix alguna cosa molt arrelada a la societat irlandesa, en aquesta ocasió també hi ha hagut una diferència en la contundència del "Sí" entre la Irlanda urbana i la rural, fins i tot amb victòria ajustada pel “No” a Donegal, que sol votar el contrari de tothom i és que alguns habitants del comtat, oblidat per gairebé tothom als confins del nord de l'illa, aprofiten els referèndums per mostrar el seu descontentament i cridar l'atenció.

La contundència de la victòria és el resultat de moltes coses que han canviat radicalment l'antiga mentalitat ultraconservadora de la societat irlandesa, que es regia pels designis de l'Església Catòlica. En aquest sentit, el mur va començar a patir grans esquerdes amb el cas de Savita Halappanavar, una dóna índia que va morir l'octubre del 2012 per una infecció provocada per un fetus que no tenia cap possibilitat de sobreviure però que no se li va practicar un avortament perquè el cor encara bategava.

Un altre drama associat a la restrictiva legislació irlandesa és el de les dones que, per motius com gestar un fetus amb algun tipus de malformació o haver quedat embarassades arran d'una violació, es veuen obligades a avortar al Regne Unit, amb les estadístiques del Servei de Salut britànic mostrant que en són milers cada any.

També destaca el perfil baix mantingut per l'Església Catòlica que, amb una imatge molt deteriorada pels múltiples escàndols d'abusos sexuals a menors i de maltractament a dones internades en institucions religioses com les Bugaderies de la Magdalena, ha preferit no emetre cap missatge contundent a favor del “No” sabent que, molt probablement, seria contraproduent.

A més, entre els estaments eclesiàstics s'ha instal·lat un ambient de resignació en veure que durant els darrers anys la societat irlandesa s'ha secularitzat ràpidament i viu la religió culturalment, celebrant batejos, comunions, casaments i funerals a l'església, més que no pas espiritualment anant a missa de manera regular.

El tema de l'avortament ha estat sempre tabú a Irlanda i és per això que aquesta campanya ha estat força encesa, tot i que al carrer, els partidaris de cada opció han conviscut pacíficament repartint fulletons uns al costat dels altres, essent un dels punts neuràlgics el voltant de l'Spire, el rovell de l'ou de la capital i un gran aparador atès que hi passa molta gent.

Amb tot, hi ha hagut tensió i acusacions mútues d'arrencades de cartells del bàndol rival, fotos una mica escabroses, afirmacions que no sempre eren certes, debats televisats amb absències d'alguns participants en el darrer moment i limitació o prohibició total d'anuncis a les xarxes socials, unes mesures que en algunes xarxes no han acabat de funcionar.

Ara, tot i la contundent victòria del “Sí” s'obren diversos interrogants sobre la implementació de la nova legislació, que es preveu que entri en vigor a final d'any i que hauria de permetre avortar durant les primeres dotze setmanes de gestació. En aquest sentit, ja hi ha hagut diversos metges que han assegurat que no practicaran cap avortament i també s'haurà de veure què passa amb els hospitals gestionats o propietat d'ordes religiosos.

RESULTAT FINAL

Participació: 3.367.556 (64,1%)

SÍ: 1.429.981 (66,4%)

NO: 723.632 (33,6%)

Vots nuls: 6.042