Propostes per a regular l’ús de l’himne nacional
Els drets sobre l'himne nacional que tenia l'Estat irlandès van expirar a final del 2012 i des de llavors, de l'Amhrán na bhFiann (la Cançó del Soldat) se'n pot fer el que es vulgui, des de versionar-lo en heavy metal o fer un ball al seu ritme. Evidentment, aquest fet que no agrada ni a l'Estat ni als descendents de l'autor de l'himne, Peadar Kearney, que el va compondre entre el 1909 i el 1910, originalment en anglès però que al final es va imposar la versió en gaèlic traduïda l'any 1916 per Liam Ó Rinn. L'Estat Lliure d'Irlanda el va adoptar com a himne nacional l'any 1924.
Després de cinc anys de desprotecció, el passat mes d'octubre una comissió del Senat va començar a estudiar un nou protocol d'ús per a l'himne, amb aportacions dels ciutadans que hi han volgut dir la seva, i entre les demandes més habituals hi ha hagut renovar els drets d'autor, determinar què s'hauria de considerar un mal ús -com fer-ne paròdies, canviar-li de lletra o la tonalitat- i si s'hauria de restringir el seu ús en cas que hi hagi una finalitat comercial.
La renovació dels drets d'autor ha quedat descartada perquè això aniria en contra de la legislació vigent, tant de la irlandesa com de l'europea, per la qual cosa, en el camp dels símbols nacionals, l'Estat només conservarà els drets sobre la bandera tricolor i sobre l'arpa, un símbol que apareix arreu on hi ha involucració oficial, sobretot en logotips de departaments del govern i d'agències públiques. Amb tot, tornant a l'ús de l'himne, al final serà el ministre d'Economia el qui decideixi quins protocols s'apliquen i quins no.
Font: The Irish Times