La Rose de Waterford és la nova Rose of Tralee

La Rose de Waterford és la nova Rose of Tralee Kirsten Maté Maher, la Rose of Tralee 2018 / Foto: pantalla RTÉ.ie

Com cada final d’agost i des del 1956, la població de Tralee (Comtat de Kerry) és l'escenari d'un festival, el Rose of Tralee, a mig camí entre un concurs de Miss i de pubilla que genera un fort debat que divideix la societat irlandesa en dues parts. En aquest sentit, hi ha qui pensa que aquest festival és una rèmora del passat que no reflecteix la Irlanda d'avui.

En aquesta edició hi han participat 57 roses, de les quals 32 han passat a la final televisada i que s'han repartit entre dilluns (18) i dimarts (14), representant comtats d'Irlanda així com comunitats irlandeses a l'exterior.

El format del concurs no ha canviat gens des del seu inici però sí que hi ha hagut un augment de les participants provinent de llocs que no havien estat mai les destinacions més habituals de la diàspora, sobretot dels emirats de l'Orient Mitjà. Anteriorment, les Roses estrangeres eren majoritàriament del Regne Unit, dels Estats Units i d'Austràlia.

La conducció del festival va a càrrec del carismàtic Dáithí Ó Sé, que és del comtat de Kerry (el Kingdom), és a dir, que juga a casa, però abans hi ha hagut presentadors de la talla de Gay Byrne, que ho va fer durant 17 anys, de l'eurovisiu Terry Wogan i d'estrelles ràdio televisives com Ray D'Arcy, Ryan Tubridy i Marty Whelan.

Bàsicament, la cosa funciona de la següent manera:

- La introducció de cada Rose es fa mitjançant tres o quatre fotografies, des de petita fins a l'actualitat, i amb una descripció molt bàsica del seu periple i de tot el que ha fet. Quan la Rose apareix a l'escenari els seus seguidors comencen a cridar i a ensenyar pancartes de suport.

- La salutació amb Ó Sé sempre és la mateixa, donant la mà i fent un petó, i a partir d'aquí Ó Sé pregunta qui ha vingut a veure-la, moment en què la candidata comença a presentar els pares, que solen estar molt emocionats amb la seva nena, tota la seva família, amics, coneguts i saludats. Fins i tot en alguna ocasió l'acompanya mig comtat.

- Posteriorment la Rose explica quina és la seva connexió amb Irlanda: n'hi ha que hi són nascudes i hi viuen, d'altres que hi van néixer però que han emigrat, en aquest cas representen el seu lloc d'acollida, i d'altres que són d'ascendència irlandesa però que és la primera vegada que posen els peus a l'illa.  

- Després expliquen una mica la seva vida i miracles, incloses malalties, patologies i desgràcies diverses. Fins no fa gaire tot eren noies modèliques però darrerament el festival ha començat a tenir Roses que han tingut problemes que sempre havien estat tabú a Irlanda. Enguany, la Rose de Carlow ha explicat que els seus pares eren drogoaddictes i també que va tenir una filla als 21 anys, que ahir es va convertir en l'estrella durant uns minuts. D'altra banda, la Rose de Mayo ha reconegut que va tenir problemes amb l'alcohol però que ho va superar amb l'ajuda de la família.

- En cas que la participant tingui alguna habilitat, hobby o cosa que es faci al lloc que representa, en fa alguna representació; hi ha qui canta, qui toca un instrument, qui practica alguna activitat, qui balla o el que més valora el públic: les que posen a prova Ó Sé, com munyir una vaca de cartró pedra, o les que li fan fer el pallasso.

- Finalment el jurat tria la guanyadora seguint un criteri basat en la cançó “Rose of Tralee”, és a dir, que no destaca només per ser bonica sinó per ser encantadora, amable i bona noia, com una rosa d'estiu; ja ho diu la cançó que dóna nom al programa: "lovely and fair like the rose of the summer".

- Durant el primer dia també s'elegeix el guanyador entre els Escorts, que vindrien a ser uns secretaris que han d'atendre les necessitats de les Roses i que són patrocinats per empreses, en la majoria dels casos per l'empresa on treballen; n'hi ha un per cada dues Roses. L'Escort 2018 ha estat Paul Clabby, del comtat de Roscommon, tot i que els escorts no representen cap lloc.

Pel que fa a la guanyadora, el jurat ha triat Kirsten Maté Maher, la Rose de Waterford, de mare irlandesa i pare zambià. La banda i la corona li han estat entregades per la Rose 2017, Jennifer Byrne, que l'any passat va representar el comtat d'Offaly.

Curiosament, malgrat ser un esdeveniment molt tradicional, en aquesta edició s'han trencat dues tradicions: la primera és que la cançó "Rose of Tralee" en honor a la guanyadora l'ha cantada una dona, Celine Byrne, i la segona és que la guanyadora s'ha quedat tot el temps a l'escenari, juntament amb els seus pares, en lloc de sortir del Dome del bracet de Dáithí Ó Sé com si fossin uns nuvis acabats de casar.

Galeria de FOTOS a sota (pantalla RTÉ.ie)

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt