El president Michael D. Higgins va signar ahir la Proposició de Llei de l’Avortament, per la qual cosa va esdevenir llei i a partir de gener es podrà interrompre un embaràs sense cap mena de justificació durant les dotze primeres setmanes de gestació, això sí, hi haurà un curt període de reflexió en què la interessada haurà de consultar personal mèdic; un cop passat aquest període de dotze setmanes, només es permetrà d’avortar en circumstàncies excepcionals en què la vida o la salut de la mare estiguin en perill.

La legalització de l’avortament suposa la confirmació del canvi radical fet per la societat irlandesa que, arran del seu fervorós catolicisme durant molts segles, sempre havia considerat aquest tema com a tabú; de tota manera, la modernització del país, reflectida clarament en la pèrdua d’influència de l’Església Catòlica, i la restrictiva legislació vigent fins ara, va fer que al referèndum del mes de maig sobre l’abolició de la vuitena esmena, el “Sí” guanyés per una clara majoria amb un 66,4% dels vots.

La implementació del servei a la xarxa d’hospitals i a les consultes dels metges de capçalera es farà de manera esglaonada, tot i que el Col·legi de Metges ha volgut recordar que els professionals del ram que no vulguin practicar avortaments no seran obligats a fer-ho; per als qui ofereixin el servei, el departament de Salut farà cursets de formació i emetrà protocols d’actuació perquè, la manca de pràctica en haver estat prohibit fins ara, fa que no tothom tingui la formació adequada en aquest camp.

Així doncs, s’acaben els viatges a l’estranger, majoritàriament a clíniques del Regne Unit on, segons diversos estudis i dades del Servei de Salut britànic, han avortat unes 170.000 dones irlandeses des de l’any 1980; només l’any passat n’hi va haver unes 3.000 que van anar a avortar a Anglaterra o a Gal·les.