L’any 1984, l’entrada en servei de l’East Link Bridge, el darrer pont que creua el Liffey abans que el riu desemboqui a la badia de Dublin i que ara fa tres anys el van rebatejar com a Tom Clarke, va suposar la desaparició del ferri que anava d’una riba a l’altra transportant, principalment, els treballadors dels barris obrers de Ringsend i Irishtown, situats a la riba sud, cap a la zona portuària, situada a la riba nord.

El ferri d’aquella zona concreta, que tenia el número onze i que havia començat a funcionar l’any 1665 gràcies al segell reial emès per Carles II d’Anglaterra, era vital per a l’economia de moltes famílies de treballadors portuaris, fet que li va valdre de rebre el sobrenom de “taxi dels portuaris” i és que fins al 1984 l’últim pont que hi havia era el Talbot Memorial, construït l’any 1978 a l’altura de la Custom House, per la qual cosa, el ferri els evitava de fer una gran volta de diversos quilòmetres.

De fet, encara avui, depenent de per on es vulgui creuar el Liffey en el seu tram final, s’ha de fer força volta, com és el cas del tram entre els ponts Tom Clarke Bridge i Samuel Beckett, separats per una distància de 900 metres, amb l’agreujant que amb el retorn de la bonança econòmica, ara hi ha moltes oficines i zones residencials a banda i banda del Liffey que, si bé queden molt a prop en línia recta, per a fer el desplaçament ja és una altra histöria una mica més llarga.

És precisament aquesta gent que ha d’anar d’una riba a l’altra però que li falta un pont, la que s’espera que esdevingui la clientela habitual del servei, que engegarà l’onze de febrer i que funcionarà de dilluns a divendres de set del matí a set del vespre. Cada trajecte costarà dos euros i es podrà pagar en metàl·lic o amb la Leap Card, la targeta multitransport vàlida a les principals ciutats de la República, fet que, de ben segur, n’incentivarà l’ús.

La recaptació anirà destinada a finançar un programa de formació marítima per als joves de la zona que serà gestionat per l’Irish Nautical Trust; al programa, que durarà sis mesos, hi participaran grups d’entre 8 i 10 aprenents, que aprendran de manera pràctica totes les arts relacionades amb la navegació.

L’embarcació té capacitat per a 18 passatgers i el trajecte serà triangular: des de davant de la sala de concerts 3Arena (riba nord), fins al Sir John Rogerson’s Quay (sud) i després cap al nord, just al costat del vaixell MV Cill Airne, on hi ha un bar restaurant. El ferri 11 és una iniciativa conjunta entre el Port de Dublin i l’ajuntament.

Així doncs, a partir de l’11 de febrer es podrà tornar a creuar el Liffey en un jiffy, que és la unitat de temps que tarda la llum a recórrer un centímetre, malgrat que la frase no serà del tot certa perquè el ferri 11 trigarà tres minuts a unir les dues ribes, això sí, suposarà un gran estalvi de temps per als qui ara han de caminar una bona estona fins als ponts Tom Clarke o Samuel Beckett.