Croada nacional contra qui llenci la brossa d’amagat

Croada nacional contra qui llenci la brossa d’amagat Anunci d'advertència als dumpers / Foto: Liffey

Trobar bosses d’escombraries sense cap adhesiu segons s’ha pagat a un operador privat perquè la reculli és un fet molt habitual als carrers d’Irlanda i tot i les mesures dissuasives endegades per algunes administracions locals, com l’amenaça de multes, visites porta a porta demanant si es té contractat un operador de recollida o la instal·lació de càmeres de vigilància, sembla que el problema persisteix. Segons algunes estimacions, un 5% dels habitatges es desfan de les deixalles mitjançant canals paral·lels als operadors autoritzats, moltes vegades llençant la brossa d’amagat.

Així doncs, les administracions locals han començat a aprovar normatives que els permetran de compartir dades amb els operadors privats. En aquest sentit, les autoritats tindran accés als Eircodes de la clientela dels operadors, que després creuaran amb tots els Eircodes situats en el territori d’una administració local concreta; els que no apareguin a la llista dels operadors voldrà dir que no tenen contractat cap servei de recollida, per la qual cosa rebran la visita d’un representant de l’administració local, que els preguntarà què fan amb la brossa.

Curiosament, l’ús de l'Eircode entre els ciutadans és molt baix i és que la composició dels seus set dígits, els tres primers informant de la zona (per exemple, D01 és el codi de la zona coneguda com a Dublin 1) i els quatre restants aleatoris, amb dos habitatges contigus tenint codis sense cap semblança a excepció dels tres primers dígits, fan que la majoria no li trobi cap utilitat. De tota manera i com alguns desconfiats ja sospitaven, l’objectiu del costosíssim exercici de crear l’Eircode era de tenir una base de dades amb totes les adreces de la República, tant habitatges com comerços i empreses, i poder fer controls com el que ara faran amb els qui no tenen contractat cap operador privat de recollida de la brossa.

Un cop s'hagi fet l’encreuament de dades i es visiti els infractors potencials, si es demostra que un immoble no té cap sistema de recollida “creïble” se li imposarà una multa de 75 euros i qui sigui reincident podria rebre una multa de fins a 2.500 euros. De fet, el modus operandi dels inspectors serà el mateix que fan servir els que controlen que tot aquell que tingui una tele a casa pagui la TV Licence.

Amb tot, s’espera que la mesura redueixi el nombre d’abocaments il·legals i augmenti el reciclatge, atès que la recollida del cubell de deixalles reciclables, que és el de color verd, és més barat, tot i que això ho aprofiten alguns per a llençar-hi coses que no són reciclables, fet que ha obligat alguns operadors a fer inspeccions aleatòries i multar els qui s'equivoquen, voluntàriament o no, massa sovint.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt