Engega el ferri que permet creuar el Liffey en un jiffy

Engega el ferri que permet creuar el Liffey en un jiffy El viatge inaugural del Liffey Ferry 11 / Foto: Liffey

Aquest matí, després de 35 anys d’absència, ha entrat en servei el Liffey Ferry número 11, una iniciativa conjunta entre el Port de Dublin i l’ajuntament que farà estalviar temps als que vulguin creuar el Liffey per un punt intermedi entre els ponts Samuel Beckett i Tom Clarke, separats per una distància de 900 metres. Tenint en compte el creixement urbanístic de la zona, tant en habitatge com en oficines, de ben segur que el ferri atraurà una nombrosa clientela. GALERIA DE FOTOS al final.

El ferri funciona de dilluns a divendres de set del matí a set del vespre, sempre que el temps ho permeti, i cada trajecte costa dos euros, que es poden pagar en metàl·lic o amb la Leap Card, la targeta multitransport vàlida a les principals ciutats de la República.

La recaptació anirà destinada a finançar un programa de formació marítima per als joves de la zona gestionat per l’Irish Nautical Trust; al programa, de sis mesos de durada, hi participaran grups d’entre 8 i 10 aprenents, que aprendran de manera pràctica totes les arts relacionades amb la navegació.

L’embarcació té capacitat per a 18 passatgers i el trajecte dibuixa un triangle, amb dos punts d’embarcament a la riba nord i un a la riba sud: des de davant de la sala de concerts 3Arena (riba nord), fins al Sir John Rogerson’s Quay (sud) i després cap al nord, just al costat del vaixell MV Cill Airne, on hi ha un bar restaurant. I el trajecte invers unint els mateixos punts: Cill Airne - Sir John Rogerson's Quay - 3Arena.

Així doncs, a partir d’avui ja es pot tornar a creuar el Liffey en un jiffy, que és la unitat de temps que tarda la llum a recórrer un centímetre, malgrat que la frase no és del tot certa perquè el ferri 11 triga uns tres minuts a unir les dues ribes, això sí, suposa un gran estalvi de temps per als qui ara han de caminar una bona estona fins als ponts Tom Clarke o Samuel Beckett.

L’absència de 35 anys es remunta a l’any 1984, quan l’entrada en servei de l’East Link Bridge, el darrer pont que creua el Liffey abans que el riu desemboqui a la badia de Dublin i que ara fa tres anys el van rebatejar com a Tom Clarke, va suposar la desaparició del ferri que anava d’una riba a l’altra transportant, principalment, els treballadors dels barris obrers de Ringsend i Irishtown, situats a la riba sud, cap a la zona portuària, situada a la riba nord.

El ferri d’aquella zona concreta, que tenia el número onze i que havia començat a funcionar l’any 1665 gràcies al segell reial emès per Carles II d’Anglaterra, era vital per a l’economia de moltes famílies de treballadors portuaris, fet que li va valdre de rebre el sobrenom de “taxi dels portuaris” i és que fins al 1984 l’últim pont que hi havia era el Talbot Memorial, construït l’any 1978 a l’altura de la Custom House, per la qual cosa, el ferri els evitava de fer una gran volta de diversos quilòmetres.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt