El 2018 va ser la primera vegada en noranta anys en què no es va aplicar la llei seca un Divendres de Pasqua, un canvi que va arribar després que el govern cedís a la pressió del sector de la restauració que, a banda de considerar-ho un anacronisme i una herència de la gran influència catòlica del passat, veien com perdien molt de negoci, sobretot amb els turistes que venien a passar uns dies aprofitant que era Setmana Santa i que quedaven sorpresos per no poder fer una de les activitats més habituals de l’illa: anar al pub i beure unes pintes de cervesa.

Així doncs, ara només queda Nadal com l’únic dia a l’any en què els pubs i els off -licence, és a dir, les botigues amb llicència per a vendre begudes alcohòliques, romanen tancats. Un altre dia en què s’aplicava la llei seca era el de Sant Patrici, el 17 de març, que va anar d’un extrem a l’altre, passant de ser un dia sense alcohol a ser el dia més alcoholitzat de l’any, i és per aquest motiu que hi havia veus que demanaven el manteniment de la llei seca per al Divendres de Pasqua.

De tota manera, sembla que ara per ara, el Divendres de Pasqua no ha seguit els passos del dia de Sant Patrici i l’any passat no hi va haver cap augment destacable d’incidències relacionades amb el consum abusiu d’alcohol, que ja solen ser força nombroses aquest dia de la setmana, juntament amb el dissabte, amb el servei d’urgències dels hospitals plens a vessar de gent que s’ha passat de frenada.

Amb tot, encara s’apliquen restriccions horàries en la venda d’alcohol, sobretot als supermercats amb una secció de begudes alcohòliques gràcies al fet de tenir una llicència de venda i que fan un horari molt més ampli que no pas els pubs o els off-licence. En el cas del Tesco de Parnell Street (Dublin 1), com així ho il·lustra la foto de l'article, l’establiment obre a les set del matí però no permet la compra d’alcohol fins a dos quarts d’onze.

Qui sí que haurà notat una disminució de la clientela és el pub Madigans, situat a la cèntrica i concorreguda Connolly Station (Dublin 1), que era el lloc on els dublinesos més assedegats aprofitaven una de les poques excepcions existents per a esquivar la llei seca, beure alcohol al servei de bar del tren o en pubs dins de les estacions, i que consistia a comprar un bitllet de tren cap a Drogheda (Comtat de Louth), que era la tarifa Intercity més econòmica, però quedar-se al pub sense pujar al tren.

D’altra banda, hi ha pubs que, tot i l'abolició de la prohibició, continuen amb la tradició i no obren, en alguns casos posant-se d'acord tots els pubs d’un poble, com és el cas de Drumconrath (Comtat de Meath) o l’any passat a Newmarket (Comtat de Cork), malgrat que això de posar-se d’acord entre establiments privats va fer que a la Comissió per la Competència i la Protecció del Consumidor (CCPC) els recordés que l’horari d’obertura és un tema que han de decidir individualment i és que, amb la Llei de Competència a la mà, acordar una acció entre diversos competidors es considera un càrtel i és constitutiu de delicte.