Maureen Sweeney, la dona que retardà un dia el Dia D

Maureen Sweeney, la dona que retardà un dia el Dia D Desembarcament a Omaha Beach / Foto: Robert F. Sargent (National Archives and Records)

Dijous vinent al vespre, coincidint amb el 75è aniversari del desembarcament aliat a les platges de Normandia, RTÉ emetrà un reportatge sobre Maureen Sweeney, la dona que amb el seu report meteorològic anunciant mal temps per al dia 5 de juny va retardar 24 hores l’Operació Overlord, salvant així milers de vides en evitar que el desembarcament es desenvolupés amb un temps molt tempestuós, que hauria causat estralls a les barcasses planes que van acostar els soldats a la costa.

Sweeney treballava d’ajudant en una oficina de correus i entre les seves tasques, que no havien estat incloses a l’anunci de feina, hi havia l’anotació de dades de l’estació meteorològica que hi havia al far de Blacksod, a la costa del comtat de Mayo, a l’oest d’Irlanda, que posteriorment eren transmeses a la Met Office britànica, això sí, el procés era llarg: primer s’enviava a Ballina, al mateix comtat, després a Dublin i finalment a l’oficina meteorològica de Dunstable, a uns 45 quilòmetres al nord de Londres.

La jove Sweeney es prenia la seva feina molt seriosament i si bé abans d’aquella guerra els reports es feien cada sis hores, quan els Aliats van veure que les dades enviades des de Blacksod, que era un lloc perfecte per a observar tot el que podia venir de l’Atlàntic, eren de les més fiables i gairebé sempre es complien, la freqüència va passar a un report cada hora.

En aquest sentit, segons explica Sweeney, que avui fa 96 anys, molt sovint quan enviava les dades ja havia de començar a preparar el report següent. Un dels més importants dels que va enviar va ser el del vespre del 3 de juny de 1944, que era el dia del seu 21è aniversari; quan va observar el baròmetre va veure que la pressió atmosfèrica començava a baixar, fet que era sinònim de tempestes i mala mar.

Amb tot, James Stagg, l’escocès que va ser meteoròleg en cap dels britànics durant la guerra, era molt conscient que el desembarcament, que implicava que els soldats anessin carregats amb motxilles grosses que necessitaven una mar en calma i sense onades per no tombar-los i que s’ofeguessin, volia estar-ne del tot segur i és per això que va fer trucar a Sweeney, que explica que una dona amb accent anglès li va trucar dues vegades, amb una hora de diferència, demanant-li que comprovés i li tornés a llegir les dades del darrer report.  

Així doncs, quan el quarter general dels Aliats a Londres va rebre la notícia, el General Eisenhower va decidir de posposar 24 hores l’assalt aliat sobre la França ocupada; posteriorment, la tarda del 4 de juny, la pressió atmosfèrica va començar a pujar i a mesura que van anar passant les hores, el cel va obrir-se i la visibilitat era molt bona, unes condicions que, seguint la pauta habitual, es repetirien més tard a Normandia, tot i que a primera hora el cel estava encapotat. Això va fer que el Dia D fos el 6 de juny.

Les decisions preses en funció als reports enviats per Sweeney des de Blacksod van ser molt encertades i fins i tot hi ha veterans que van sobreviure el desembarcament, com Joe Cattini, també de 96 anys, que afirmen que els 160.000 homes que van desembarcar a Normandia el 6 de juny del 1944 estan en deute amb la llavors jove meteoròloga afeccionada irlandesa.

De fet, els Aliats tenien una bona memòria històrica i des de la desfeta de l’Armada Invencible fins a la fallida invasió napoleònica de Rússia sabien que el factor meteorològic era molt important; així doncs, mig d’amagat a fi de no posar en perill la neutralitat irlandesa, que penjava d’un fil i que obligava Eamon de Valera a fer jocs malabars, les estacions meteorològiques de Blacksod i de Valentia Island (Comtat de Kerry) els van ser de gran ajuda.

Per contra, els alemanys no tenien cap punt d’observació a l’Atlàntic Nord, per la qual cosa no sabien quin temps faria; en aquest sentit, el centre meteorològic que tenien a París havia previst dues setmanes de mal temps i és per això que van donar festa a molts dels soldats que vigilaven la costa normanda, facilitant així les coses als Aliats. 

Sweeney, que durant el rodatge del documentari va poder tornar a llegir el seu report, evidentment escrit a mà, assegura que no en tenia ni idea que les dades que va enviar aquell 3 de juny del 1944 haguessin estat tan importants per a posposar la invasió 24 hores. D’altra banda, en les imatges del documentari en què es recreen escenes antigues, el paper de Sweeney el fa la seva néta, Eva Sweeney.

El podeu mirar AQUÍ

Font: Irish Independent

Foto original

Torna a dalt