Sembla que a l’ajuntament de Dublin li ha agradat força la pràctica del Servei Naval de batejar totes les noves patrulleres amb noms d’escriptors irlandesos de reconegut prestigi, com Samuel Beckett, James Joyce i William Butler Yeats, i en el futur, quan es creï un parc o zona verda a la ciutat, li posaran un nom d’escriptor. Per ara ja s’ha parlat de Seamus Heaney, Patrick Kavanagh, Maeve Binchy i Brendan Behan.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia de Parcs de Dublin per al període 2019-2022, que té l’objectiu de fer de la capital irlandesa una ciutat més verda i més habitable. Actualment a Dublin hi ha uns tres-cents parcs o espais oberts, que ocupen un 17% de tota la superfície del municipi, és a dir, de l’àrea administrada pel Dublin City Council.

De tota manera, les àrees verdes estan mal distribuïdes i si bé la mitjana global és de trenta-sis metres quadrats de zona verda per persona, a l’inner city -la zona més cèntrica, entre el Grand Canal i el Royal Canal- només és de cinc metres quadrats per persona; segons una enquesta, un 26% de dublinesos visita el seu parc cada dia, un 42% una vegada a la setmana i un 2% mai. I en els 230 camps d’esports que hi ha, es calcula que cada setmana hi juguen unes 5.000 persones.

Així doncs, l’ajuntament se centrarà en l’inner city, requalificant espais on ara hi ha solars o edificis en runes. Entre les zones amb més possibilitats de veure-hi construït un parc hi ha East Wall, Great Charles Street, Upper Abbey Street, Hammond Lane, Saint Teresa’s Gardens, Dolphin House i Temple Bar. D’altra banda, també s’estudiarà l’obertura al públic de places que són privades, totes a la banda sud, com Fitzwilliam Square, Kenilworth Square, Brighton Square i Mount Pleasant Square.

A més de crear nous espais i d’intentar obrir-ne de privats, també es farà un pla de gestió per a parcs existents, com el Phoenix Park, Saint Stephen’s Green i Iveagh Gardens. Pel que fa a Saint Anne’s Park, se’l podria designar com a parc d’escultures, a North Bull Island s’hi podria fer un centre de visitants i a Merrion Square, una de les cinc grans places georgianes del centre, s’hi podria construir unes tea rooms.

Font: Herald