El desembre del 2017 va entrar en servei el Luas Cross City, l’extensió de la línia verda des de Saint Stephen’s Green (Dublin 2) fins a Broombridge (Dublin 15) -o fins a Parnell Street (Dublin 1) quan fa el loop-, satisfent així una reivindicació històrica d’ençà del retorn del tramvia als carrers de la capital irlandesa el juny del 2004: la unió de les dues línies, que durant 13 anys havien romàs separades l’una de l’altra per una distància que, a peu, es feia en uns quinze minuts.

A més, l’obertura del Luas Cross City, que va arribar després d’uns treballs de construcció que van deixar els carrers del centre de la ciutat del dret i del revés durant uns tres anys, ha creat un efecte xarxa que queda clarament il·lustrat a les xifres de passatgers per al 2018 -el primer any complet de servei- publicades per Transport Infrastructure Ireland (TII), l’agència estatal que va supervisar la construcció de la línia i propietària de la infraestructura, tot i que cedeix l’operativa a l’empresa privada Transdev.

En aquest sentit, l’any 2018 la xarxa de tramvia de Dublin va transportar 41,8 milions de passatgers, una xifra que representa un increment de l’11% respecte a l’any anterior. Amb tot, destaca la línia verda, que va tenir un 25% més d’usuaris, fet que s’explica, principalment, per haver afegit 5,6 quilòmetres de recorregut i ser una molt bona opció per anar al centre per als veïns de barris com Phibsboro i Cabra, que abans només tenien l’autobús.

De tota manera, al principi no tot van ser flors i violes: d’una banda, el coll d’ampolla de College Green (Dublin 2) feia que la velocitat comercial del servei fos molt baixa i es va haver de desviar línies d’autobús, a banda d’aplicar restriccions de trànsit mitjançant el College Gate, és a dir, prohibir-hi el trànsit privat; de l’altra, un problema de capacitat en hora punta, que es va solucionar amb l’entrada en servei, de manera esglaonada, de set tramvies nous del model Citadis 502 de la francesa Alstom, que tenen una llargada de 55 metres.

Font: The Journal.ie