La desesperació de la Great Blasket ara va a la inversa

La desesperació de la Great Blasket ara va a la inversa Foto antiga de les cases a l'illa Great Blasket / Foto: blasket.ie

L’any 1953, després d’unes quantes crides desesperades perquè els evacuessin, el govern irlandès va traslladar els soferts habitants de la Great Blasket cap a terra ferma, fet pel qual, aquesta illa remota de la costa de Kerry va restar deshabitada. Aquest fat estava escrit de feia molt de temps ateses les dures condicions de vida, explicades perfectament a les històries de Peig Sayers, considerada una de les millors contistes irlandeses del segle XX que ha esdevingut un clàssic de l’assignatura de gaèlic al sistema escolar.

Tanmateix, ara sembla que la desesperació va en sentit contrari perquè les dues vacants per a gestionar un cafè i un alberg a l’illa durant la temporada d’estiu han rebut més de cinc-centes sol·licituds d’ençà de la setmana passada, quan es va publicar l’anunci. Actualment, l’Oficina de Treballs Públics (OPW), l’ens públic que s’encarrega de mantenir el parc immobiliari i natural de l’Estat, hi organitza visites i explica com era la vida dels que hi van viure fins ara fa gairebé setanta anys.

Tornant a l’anunci, la propietària de l’illa, Alice Hayes, ha explicat que la feina és força diferent de qualsevol altra vacant que es pugui trobar als webs del ram puix que no hi ha cap de les comoditats de l’era actual com electricitat, connexió a internet sense fils o aigua calenta. Segons Hayes, és un retorn a les coses bàsiques i l’única energia disponible per a fer funcionar electrodomèstics serà la d’una bateria de cotxe que s’alimentarà amb una turbina eòlica; pel que fa als aliments que s’hagin d’escalfar, es farà servir una bombona de gas.

Entre les tasques de les dues persones seleccionades, que hauran de treballar des del primer d’abril fins al primer d’octubre, hi haurà gestionar l’allotjament per als que dormin a l’illa i per als qui arribin en les sis barques diàries que faran el trajecte cap a la Great Blasket, servir menjar i beguda i regentar la botiga de records. Com sol ser habitual per a una feina de cara al públic, es demana tenir iniciativa, ser agradable i sobretot, xerrador, probablement per a entretenir la clientela quan es faci fosc.

Font: The Journal.ie

Foto original  

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt