Durant la Segona Guerra Mundial, Irlanda es va declarar neutral però la seva proximitat a la zona de conflicte va fer que els avions d’un bàndol i altre sobrevolessin l’espai aeri del llavors anomenat Estat Lliure d’Irlanda -actual República d’Irlanda-, a vegades per error, atès que en aquella època no hi havia la tecnologia d’ara i alguns pilots tenien un coneixement de geografia baix, però d’altres intencionadament, amb algun bombardeig sobre Dublin inclòs.

Així doncs, el govern irlandès, liderat per Éamon de Valera, va començar a plantar signes amb la paraula Eire -sense accent a la primera e- i un número seqüencial: Eire per a informar que allò era la neutral Irlanda i la xifra era un número identificatiu únic que seguia un ordre ascendent, de l’1 al 83, començant per la frontera amb el Nord a Dundalk (Comtat de Louth), fent tota la volta per la costa de l’Estat Lliure i acabant a Inishowen Head (Comtat de Donegal). De tota manera, sembla que hi hagué més de 83 Eires i és que se’n va crear algun entremig de dos senyals ja existents.

Un cop acabat el conflicte bèl·lic, bona part dels Eire van desaparèixer, alguns desmuntats per tal d’aprofitar la pedra i d’altres coberts de vegetació; de tota manera, l’estiu del 2018, un incendi que va afectar el Bray Head (Comtat de Wicklow) va cremar els matolls que cobrien un d’aquests senyals, més concretament el que tenia el número 8, i un equip de voluntaris el va restaurar retornant-li la glòria d’antany i essent visible des de l’aire una altra vegada.

Amb tot, sembla que la febre per a recuperar els Eire es va estendre com la pólvora i a final de setembre, un altre senyal, el que tenia assignat el número 7, situat al Hawk Cliff de Dalkey (Sotscomtat de Dún Laoghaire-Rathdown, al sud de Dublin), també va ser restaurat per un grup de voluntaris i ara llueix com durant The Emergency, el nom que rebia popularment la Segona Guerra Mundial a Irlanda.

I ara, la cosa ja ha agafat una embranzida considerable després que un grup de folkloristes del comtat de Wexford hagi endegat una espiral de descobriments de senyals Eire sense aturador gràcies a les fotografies aèries antigues fetes pels avions de guerra nord-americans.

En aquest sentit, el dissabte onze de gener i resistint els embats d’un temps no gaire agradable, van trobar l’Eire número 11, situat a Cahore Point, que havia romàs enterrat sota una capa de sediments i de vegetació durant unes quantes dècades; després d’excavar una mica, el grup va trobar les pedres, que en alguns casos encara conservaven la pintura blanca.

I vuit dies després, a partir d’una altra fotografia aèria cedida per un membre de l’Irish Air Corps, el mateix grup va descobrir l’Eire número 16, situat just al costat del far que hi ha a la Hook Peninsula. La cerca va donar el seu fruit ben de pressa i en van tenir prou amb fer dos forats de tempteig per trobar les pedres que formaven la E que, també en aquesta ocasió, conservaven parcialment una mica de pintura blanca. El grup ha informat les autoritats sobre la troballa i ha convidat tothom que en trobi algun altre dels cinc senyals que resten al comtat a fer el mateix.

La següent missió: l’Eire número 10, situat a Kilmichael Point.

Font: coastmonkey.ie