El Coimisinéir Teanga torna a repartir a tort i a dret

El Coimisinéir Teanga torna a repartir a tort i a dret Senyalització bilingüe a Mountjoy Square, Dublin 1 / Foto: Liffey

La precària situació del gaèlic i una estricta legislació que massa sovint no es compleix és una combinació explosiva que aporta molta munició a l’An Coimisinéir Teanga (el Comissari de la Llengua), una institució que vetlla -o més aviat malda- pel compliment de la Llei de Llengües Oficials i que cada any rep centenars de queixes de ciutadans i entitats per infraccions comeses per les institucions públiques. En aquest sentit, l’any 2019 el Coimisinéir va rebre 704 queixes, un 11% més que l’any anterior.

Entre les denúncies més habituals hi ha l’absència del gaèlic en senyalització i formularis de l’administració pública, que en principi haurien de ser si més no en aquesta llengua, respostes en anglès a qüestions fetes en gaèlic o dificultats a l’hora d’emprar el nom i el cognom en la seva versió irlandesa; en aquest darrer cas, un problema molt habitual és el del fada (llarg, en gaèlic), l’accent que allarga la vocal sobre la qual està situat i que no és acceptat per molts sistemes informàtics.

Amb tot, el problema del fada s’ha resolt a Iarnród Éireann, l’empresa estatal de ferrocarril, i després d’una llarga reivindicació perfectament il·lustrada amb fotos-denúncia de noms exhibint una llarga sèrie de símbols estranys /$^)%>?#~ en lloc d’una lletra amb el fada, ara a les petites pantalles que hi ha als intercity ja hi apareix el nom de la persona que ha reservat el seient escrit correctament (foto a sota).

Òbviament, les dades detallades per zones revelen que els residents a la Gaeltacht són els que presenten més denúncies, sobretot per la deixadesa de l’administració fins i tot en aquesta zona on, en teoria, la llengua predominant és el gaèlic. En segona posició hi ha Dublin, fruit del fet que hi ha fervents gaeilgeoirí (parlants de gaèlic) que topen amb uns ens públics on el gaèlic és considerat com una cosa d’una altra galàxia.

Al report anual del Coimisinéir sempre apareixen els infractors més destacats i n’hi ha que repeteixen cada any; és el cas de la televisió pública RTÉ, uns autèntics serial offenders, que després de ser renyada sempre es compromet a augmentar les seves emissions en gaèlic, que actualment són un 1% del total malgrat que la llei l’obliga a emetre en aquesta llengua d’una manera substancial, una paraula -substancial- que l’ens televisiu interpreta a la seva manera.

Uns altres que enguany han rebut han estat els del Kerry County Council, que no van incloure la condició lingüística a l’hora d’atorgar un permís urbanístic per a una promoció immobiliària a la Gaeltacht de l’oest de Kerry; aquesta condició obliga els promotors a només acceptar residents gaeilgeoirí a fi de no deteriorar encara més la situació del gaèlic a la zona.

Podeu consultar el report sencer AQUÍ.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt